Natascha Kampusch: el trauma en mans de l'espectador

BerlínViena, 2 de març del 1998. Natascha Kampusch té deu anys i de camí cap a l'escola és arrossegada a una furgoneta blanca per Wolfgang Priklopil. El segrestador està a l'atur, però no vol diners sinó posseir la noia. Aconsegueix tancar-la sota de casa seva, en una masmorra de dos per tres metres, durant vuit anys i mig.

Viena, 25 de febrer del 2013. Gairebé 15 anys després, Natascha Kampusch acudeix a la première de la pel·lícula basada en el seu drama. No li agraden les catifes vermelles. "Aixequen pols", avança. No li agrada gens ni mica l'expectació, però dóna suport al film que es podrà veure a partir de dijous regularment a les pantalles del seu país. Modera extremadament les seves aparicions en públic. Ara li toca aparèixer, com la tardor del 2010, quan va presentar el seu llibre. Però li costa molta energia enfrontar-se a tant sarau mediàtic. Li costa molta energia fins i tot anar a comprar, tal com ha reconegut al Kronen Zeitung .

Àustria està sobreexcitada. I, de retruc, Alemanya també. Arriba l'estrena mundial, però a causa del tema del film no s'ha organitzat cap festa posterior. El voyeurisme és, no obstant, indeturable: la pel·lícula sobrepassa els límits que es va marcar Kampusch amb la seva autobiografia. En el llibre no donava cap detall de temàtica sexual. Ara queden tots els secrets al descobert. "Si hem sobrepassat la línia amb dues escenes sexuals és perquè era important no quedar-nos en el que tothom ja sap pel llibre. Però ho hem fet tot amb el vistiplau de Kampusch", argumenta la directora de 3.096 dies , Sherry Hormann.

Ahir el film es va presentar a Munic, on va tenir lloc el rodatge, i avui s'estrena a Berlín. Kampusch admet que va quedar fascinada quan va visitar els estudis bavaresos al juny: "Em va impressionar el disseny de la masmorra, perquè van reconstruir-hi cada detall. Hi ha matisos diferents, però hi havia un fort nivell de reconeixement". En una entrevista a l'agència de notícies austríaca APA, Kampusch reconeix que li han "xocat" les escenes de violència. "Quan les vaig viure me les prenia com una part de mi, però quan un veu des de fora com algú és maltractat és espantós", raona.

En el film, Natascha Kampusch, interpretada per la irlandesa Antonia Campbell-Hughes, pregunta al seu segrestador -en la ficció l'actor Thure Lindhardt- per què la va triar a ella. "Et vaig veure somriure", va respondre el malfactor, la frase favorita del qual era: "Obeeix". Més enllà del reconeixement públic que Kampusch va ser forçada a mantenir relacions sexuals i més enllà de les tortures físiques i psicològiques que s'hi recreen, la directora Sherry Hormann postula que la pel·lícula és una "història d'esperança i de la força d'una nena per sobreviure". Efectivament, el mateix dia que Kampusch va aconseguir escapar, el seu segrestador es va suïcidar. Hormann es va fer càrrec de la producció després que qui va iniciar el projecte cinematogràfic, Bernd Eichinger -que va participar en projectes com El hundimiento -, morís el 2011.

Una investigació sense èxits

Tot i que la pel·lícula 3.096 dies deixa veure una noia forta que derrota el seu segrestador, Kampusch és avui, amb 25 anys, una dona que se sent com si visqués en un "pul·lòver gruixut que pica". Ha hagut d'interrompre els estudis de joieria i ara voldria "recuperar el batxillerat i després potser estudiar psicologia". Mentre ella va dos cops a la setmana a teràpia, les autoritats semblen més aturades. Contínuament es treu el cas dels arxius i es posa en qüestió la teoria d'un sol malfactor. Actualment un equip de la nord-americana FBI i de l'Oficina Federal d'Investigació Criminal alemanya cooperen en la investigació. S'esperaven resultats al desembre, però les últimes informacions situen la comunicació de novetats com a molt aviat al març.