Nature analitza per què la ciència catalana resisteix malgrat les retallades a Espanya

La prestigiosa revista destaca el creixement en recerca, la promoció exterior i les ofertes de feina a investigadors d'elit de tot el món

Com és possible que, malgrat la crisis econòmica a Espanya, Catalunya mantingui el seu nivell d’ excel·lència en ciència? Aquesta és la pregunta amb la que arrenca el número especial que la prestigiosa revista científica Nature dedica a Catalunya aquesta setmana. “Ha aconseguit créixer i assolir nivells de qualitat alts més enllà de les seves fronteres, ha ofert llocs de treball i salaris generosos a investigadors d’elit de tot el món i ha construït infraestructures modernes”, destaca l’article que encapçala el dossier.

Després de repassar les retallades en recerca a Espanya durant els anys de crisi, d’un 39%, Nature explica en detall com Catalunya comptava amb un sistema preparat per resistir davant la crisi. "Des del 2000 fins al 2008 hi va haver un increment del finançament públic (per part de la Generalitat) del 10% anual", afirma Josep Martorell, que va ser Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya des del 2011 fins al febrer d’aquest mateix any.

Nature reconeix les beques de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), fundació privada de la Generalitat, com a motor i salvaguarda de la recerca catalana davant la tempesta. Aquest programa d’atracció de talent va engegar al 2001. Ofereix sous competitius i posicions atractives, i ha permès que els centres de recerca catalans contractessin 250 investigadors d'elit en matèries clau, com la genòmica, la fotònica i la supercomputació.

"Quan la tempesta va arribar, Catalunya ja comptava amb un bon coixí”, conclou l’article. Al mateix temps, els mateixos investigadors han sabut reorientar els seus projectes per ser prou competitius i captar més fons de la Unió Europea i dels Instituts de Salut dels Estats Units (NIH). "La clau ha estat enfocar els recursos en les persones, i no en els projectes", afirma Arcadi Navarro, actual Director General de Recerca del govern.

Èxits malgrat tot

Malgrat el context, doncs, Nature enumera algunes de les dades d'excel·lència que ha assolit Catalunya, que es troba en les primeres posicions dels rànquings internacionals d’universitats i centres de recerca. A més, entre el 2007 i el 2015, van obtenir 180 beques del European Research Council (ERC) -les més quantioses i prestigioses d’Europa- més que totes les comunitats d’Espanya juntes.

Durant la crisi, la feblesa del sistema de recerca i innovació català ha estat la manca de polítiques per tal de fer transferència tecnològica, és a dir, d’eines que facin de pont entre el món de la recerca i la indústria. Nature, però, reconeix alguns progressos, com ara les spin off liderades per professors ICREA que han aconseguit aixecar 85 milions d’euros. La revista elogia una altra iniciativa catalana, els doctorats industrials que han estat copiats de Dinamarca. Assenyala com assignatura pendent la manca de més acords públic-privats.

Nature també parla del procés català cap a la independència i, en declaracions de Martorell, destaca que, malgrat la incertesa política, el més important és que Catalunya és un estat amb sensibilitat per la innovació.

Mirant al futur

Biocat, institució que té com a missió situar Catalunya com a Bioregió de referència a nivell internacional, ha col·laborat amb Nature en aquest dossier. El nombre de publicacions científiques en l’àmbit de ciències del a vida i la salut produïdes a Catalunya s’ha incrementat en un 168% entre 2000 i 2015, representa el 3% de la producció científica europea, i el 29% de les publicacions a l’estat espanyol”, explica Albert Barberà, director de Biocat.

El dossier de Nature també recull publicitat d’universitats, centres de recerca, empreses i fundacions. La Caixa anuncia la seva intenció de triplicar les seves inversions en recerca. Actualment ja és una de les fundacions que més diners aporta a la ciència a nivell mundial. Alguns centres de recerca aprofiten el seu espai per a anunciar que busquen nous talents. Entre d’altres, hi ha el Vall d'Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG) o l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Alguns busquen investigadors júnior que vulguin establir el seu propi grup de recerca, i d’altres ofereixen places per a doctorats i post-doctorats.

Per saber-ne més: la biomedicina, el gran motor de la recerca catalana