POLÍTICA MUNICIPAL

Neus Munté: “Colau s’ha equivocat amb un discurs que ha fomentat la turismofòbia”

Entrevista a la candidata del PDECat a l’alcaldia de Barcelona

Neus Munté ja ha superat les primàries del PDECat per ser la candidata a Barcelona i treballa per bastir una candidatura unitària independentista. Quedem amb ella a la Sagrada Família, el seu barri. Sota un sol de justícia i envoltats de turistes, passegem per uns carrers que han vist com la pressió turística engolia el seu teixit comercial.

Posar límits al turisme ha sigut un dels cavalls de batalla de Colau. Com creu que se n’ha sortit?

És un dels seus grans fracassos. Va començar el mandat amb un discurs alarmista i turismofòbic que ha comportat molts problemes. Barcelona és una ciutat puntera, d’èxit, per on passen milers i milers de turistes, i això ho hem de veure com un aspecte positiu i alhora com un repte per no morir d’èxit. Hem de fer una aposta per un turisme de qualitat i no per un turisme de baix cost, que és el que comporta més problemes. Colau ha fet un discurs massa generalista. Hi ha hagut episodis lamentables, fins i tot d’atacs contra turistes, i això ha obeït a la irresponsabilitat d’aquest discurs.

Han fomentat la turismofòbia?

N’estic convençuda. Tot i que després han rectificat perquè han vist que havien anat massa lluny. S’havien equivocat i han rectificat, com han fet, també, amb el Mobile.

¿Vostè no hauria dictat la moratòria hotelera?

No l’hauria fet. Va ser un error. No es va tenir en compte que determinades inversions en alguns barris comportarien guanys. Hi ha persones que, per exemple, viatgen a ciutats on hi ha una determinada cadena hotelera, i això no es va valorar.

¿Parla de l’hotel que havia d’obrir al Deutsche Bank?

Sí. Ara s’hi faran pisos de luxe, que no comportaran llocs de treball de qualitat, ni sostinguts en el temps.

Després de la moratòria van pactar el pla hoteler, el PEUAT, que ja determina àrees on poden obrir nous hotels. El modificaria?

Jo apostaria per la descentralització dels punts turístics i per buscar que els beneficis del turisme arribin a més gent. No estic d’acord amb les polítiques de prohibició i restriccions sense entendre la potencialitat de la ciutat. No n’hi ha prou enviant els nous hotels a la perifèria. Cal valorar què representa cada proposta. I buscar mecanismes per alliberar les zones pressionades.

¿Entén reivindicacions com les de la nova plataforma Nosaltres, Barcelona , de més diàleg amb els empresaris i el sector turístics?

Colau ha aplicat el no diàleg amb sectors com el turístic i l’econòmic i també amb l’oposició. ¿Com s’explica que s’hagi quedat sola en temes com el tramvia i la multiconsulta?

Però han pactat amb el PDECat el pla de Ciutat Vella. N’han après?

Al contrari. És veritat que hem trobat entesa en el tema del Raval, que és una proposta nostra, però no ho hem vist en la mesura de destinar el 30% de les promocions d’habitatge a pisos socials, ni en les demandes que el govern vol fer a la Generalitat i l’Estat i que va haver de retirar del ple.

Colau ha fracassat en habitatge?

Va fer moltes promeses que s’han incomplert sistemàticament. La va poder la ideologia: assenyalar Trias com a responsable que no hi hagués habitatge social o que hi hagués desnonaments era desconeixement i, també, mala intenció.

¿Manté l’aposta pel bus elèctric a la Diagonal?

Clarament. Crec que és el més eficaç econòmicament, i mediambientalment, el més sostenible.

¿I la superilla del Poblenou, la revertiria com demana una plataforma veïnal?

La superilla com a concepte no és negativa, el que és negatiu és imposar-la sense consens previ amb els veïns. Ha comportat l’aïllament de determinats comerços. S’ha de fer bé, amb consens i temps.

S’ha castigat el cotxe?

Sí, hi ha voluntat d’expulsar cotxes del centre i jo en això hi podria estar d’acord, però no podem ser il·lusos i pretendre fer-ho sense millorar les comunicacions. Si volem menys cotxes, calen grans aparcaments als accessos, millorar Rodalies... Ha començat pel final.

Amb els carrils bici, en canvi, han començat multiplicant els quilòmetres abans de sancionar, però això també ha generat polèmica.

S’està ampliant la xarxa de manera excessiva sense atendre si hi ha una autèntica demanda. Hi ha nous carrils bici per on no hi passen bicis.

Què ha fet bé Colau?

Ha rectificat en coses i això no ho fa tothom. I el fet de ser la primera dona alcaldessa l’ha portat a ser especialment sensible en la lluita contra la violència de gènere. Hi ha un problema terrible de banalització de la violència masclista i del sexisme i Colau ha sigut molt contundent.

Es va oferir a intentar vertebrar la candidatura unitària de l’independentisme a Barcelona.

O comencem a parlar per presentar-nos a les municipals des de la màxima unitat o hi ha una amenaça real que torni a passar com fa tres anys, que s’imposi la llista més votada encara que sigui per molt poc. El moment polític i social que vivim requereix que ens posem d’acord.

¿I el pacte no es pot fer després de les eleccions?

Podríem fer tard. Soc partidària de fer-ho abans, discutir de tot i oferir la unitat que ens demana una part de l’electorat.

¿Es veu capaç de convèncer Alfred Bosch (ERC)?

Ho intentaré fins a l’últim moment. És una persona raonable i segur que també està rebent els inputs que rebo jo. Li demanaré que no sigui esclau de les enquestes.

¿Això pot passar per les primàries que promou Jordi Graupera?

Ho haurem d’abordar quan tinguem garantida la unitat. Les primàries són un mètode molt vàlid, el que em pregunto és si hem de començar pel final. Primer confrontem projectes.

Per què va sortir del Govern?

El meu compromís és el mateix, no m’he allunyat del meu partit, ni de Puigdemont. Era un moment complex. Vaig sortir-ne perquè calia prendre decisions i el Govern necessitava ser reforçat. Jo estava compromesa amb el referèndum, estava convençuda que es podria fer i en tot cas els dubtes començaven l’endemà, però ningú podia valorar la reacció que tindria l’Estat. La meva decisió obeeix a una situació molt intensa d’exposició pública i dedicació i a elements personals i familiars.

¿Va ser un error la declaració d’independència?

L’1-O va ser una data potentíssima, un mandat que ens continua vinculant, i la declaració venia de la voluntat de formalitzar el que la ciutadania va dir, però no va fructificar. No va comportar els efectes que volíem: no som una república, no podem actuar com a tal. Però no ho titllaria d’error amb les conseqüències tan terribles que ha tingut.