“Ni una baralla al pati ni una pintada al lavabo”

L’institut va pair els fets amb diàleg i normalitat

Si en algun lloc estava clar que les ferides havien començat a cicatritzar, aquest és l’Institut Abat Oliba, on han viscut un curs escolar gairebé amb plena normalitat. “Si Ripoll estava tranquil, l’institut també”. El seu director, Paco Navarro, ho explica com la solució d’un problema de mates: “Tenim 750 alumnes, més els pares, 2.250 persones en una comarca de 22.000 habitants. El 10%. Si hi sumes que fa 20 anys que passa gent per aquestes aules, vol dir que més de la meitat de la comarca ha passat per aquí, i tot el que passa a la comarca ens afecta”.

Està clar: els alumnes de l’institut no han portat a l’aula els problemes de convivència del carrer o de l’escala, perquè no n’hi ha. “No ha esclatat l’odi perquè no n’hi havia”. Però la sociologia d’una comarca tranquil·la (“un balneari” en paraules d’un cap policial) no explica l’èxit d’un curs escolar que es presentava delicat: vuit dels terroristes havien sigut alumnes de l’institut.

Navarro és un mataroní que viu i treballa a Ripoll des del 2003. Havia tingut alguns dels nois que van cometre els atemptats a l’aula: “Persones que coneixes s’han convertit en el pitjor que coneixes. És molt fort”. S’havia estrenat com a director l’1 de juliol del 2017. I un mes i mig més tard se li van acabar les vacances de cop. “El vam preparar molt, el curs. Vam demanar al departament si tenien un especialista per al dol. Ensenyament va respondre, les coses com siguin, i l’especialista va recomanar-nos que abans de parlar-ho amb l’alumnat en parléssim entre nosaltres i amb els pares. Vam convocar els pares abans de començar el curs. Primer parlàvem l’equip directiu, ens refermàvem en els nostres principis d’una escola pública, inclusiva, mediadora, i després parlaven els pares. Alguns venien amb la por que es trencaria la societat, una por que sovint em va semblar induïda pels mitjans. En general, tothom estava trist i no ho entenia. Els pares d’alumnes marroquins van venir molt més que altres anys, perquè van tenir molt clar que havien de ser-hi. Ells també tenien les seves pors, però no hi va haver cap comentari racista”.

Missatges constructius

“La trobada amb els alumnes és la que vam preparar més. Els vam rebre a la sala d’actes i després van pujar a la classe amb el tutor, i si el tutor ho volia, amb un altre professor acompanyant. El tutor trauria el tema sense por perquè els nois s’obrissin. I què va passar? Els més petits no van parlar gaire i va haver-hi grups on es va debatre molt. I un cop parlat obertament, el curs va començar en la més absoluta de les normalitats.

Tenien familiars de nois terroristes i el professorat ha estat en alerta, vigilant. “No s’ha produït cap situació que no se surti del que passa en un centre on estudien adolescents. Hem treballat molt per desdramatitzar i ser molt constructius. I així ha acabat el curs: ni una baralla al pati ni una pintada al lavabo. I et diré que el Procés, sobretot l’1 d’octubre, va tapar l’atemptat”.

Navarro és molt crític amb el tractament periodístic, sobretot el televisiu, que ha tingut la procedència ripollesa dels terroristes. Tant, que quan l’ARA li demana que desenvolupi la idea fa el gest de cosir-se els llavis. A Ripoll també han après que si surts a queixar-te dels mitjans, surts als mitjans, perquè augmenten l’audiència i poden presumir de plurals o autocrítics, i això “és una trampa”.

Etiquetes

Més continguts de