No es pot ser gran a la pantalla?

Barcelona"Que m'apartessin del programa per la meva edat i pel fet de ser dona va afectar la meva confiança". Són paraules de Miriam O'Reilly, periodista de 53 anys i un dels rostres que els britànics han associat els darrers anys a la BBC. La cadena pública va prescindir dels seus serveis el 2009 -presentava el programa Countryfile - després que la direcció decidís traslladar l'espai a un horari de màxima audiència (diumenge a la tarda), tot i que van mantenir el seu company, John Craven, que tenia 68 anys.

O'Reilly va entendre que la decisió de la BBC d'apartar-la de la graella es va prendre en funció de la seva edat i de la condició de ser dona. Molesta com se sentia, va portar el cas als tribunals. Ara el jutge li ha donat la raó, però amb matisos. El tribunal només ha acceptat l'argument de l'edat i ha descartat les motivacions per qüestió de gènere. La sentència, però, reobre el debat sobre si la maduresa és compatible amb un mitjà com el televisiu, on la joventut i la bellesa són atributs que no passen desapercebuts. Ho argumenta una frase de la periodista britànica, que va optar per fer sentir la seva veu quan la cadena en què havia treballat li va ensenyar la porta de sortida: "La decisió del tribunal té implicacions per a tots els presentadors, no només per als de la BBC".

El valor de l'experiència

Rosa Maria Calaf, una de les periodistes històriques de TVE, assegura que quan la van prejubilar de la televisió pública -el 2009- va sentir que es tractava "d'un cas de discriminació per edat en tota regla". Aquesta veterana professional denuncia que en els mitjans actuals cada cop més es prescindeix de l'experiència: "Es deixa d'aprofitar tot el potencial que tenen les persones grans i que han dedicat tota la vida a fer aquesta feina". Per la periodista, un dels grans problemes és que "a la televisió pesen massa els criteris de joventut i bellesa, sobretot en el cas de les dones, que són molt més severs". Calaf lamenta la "mitificació de la joventut" que hi ha en la societat: "Ens estem oblidant que ningú neix ensenyat i que dels únics que podem aprendre és dels grans". L'últim exemple d'un periodista experimentat que deixa la pantalla és Martí Anglada, especialista en informació internacional, que ha abandonat la corresponsalia de TV3 a Brussel·les i Berlín després de prejubilar-se.

Joventut i bellesa

Dolors Comas, consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), constata que "les dones van desapareixent progressivament de la pantalla a mesura que van sumant anys, mentre que ells hi segueixen, encara que tinguin arrugues". Per Comas, la imatge que els mitjans de comunicació donen de les dones encara és "insuficient". Per confirmar-ho només cal observar les dades de l'informe sobre la presència de les dones en la informació que el CAC va presentar el 2009, després d'haver analitzat sis cadenes de televisió. Només un 27,5% de les notícies dels informatius estaven protagonitzades per dones i la durada de les seves intervencions representava quasi la meitat del temps capitalitzat pels homes. La consellera del CAC considera que els mitjans encara es fan ressò dels estereotips masculins i femenins, i que en molts casos els recreen. Per exemplificar-ho, Comas recorda que un estudi sobre la paritat a la televisió i a la ràdio demostrava que a tots els anuncis, quan s'havia de donar un missatge d'autoritat, el protagonisme corresponia a una veu masculina.

Maria Gorgues va ser la primera presentadora d'un telenotícies a TV3. Era el gener del 1984. Veu experimentada per analitzar la presència femenina en el mitjà televisiu, Gorgues entén que, sobretot en la cultura anglosaxona, al presentador sènior se li atorga un valor que no reben les periodistes madures. "La televisió és un reflex de la societat i no podem permetre que prevalgui l'aspecte físic, perquè així no avancem", raona la periodista.

Les dones ho tenen més difícil

"A la dona se li demanen determinades característiques que a un home no se li exigeixen, com que respongui a un cànon estètic. A més de currículum i talent, la dona ha de ser maca, mentre que l'home en té prou amb les aptituds i el currículum". És una reflexió verbalitzada per Begonya Enguix, antropòloga i professora de la UOC, que s'ha especialitzat en estudis de gènere i mitjans de comunicació. Enguix apunta que a la televisió, com passa a la societat, la dona ha de conviure amb certes actituds discriminatòries. "A les presentadores se les considera o se les veu massa grans quan, en realitat, no ho són tant i continuen sent molt vàlides", detalla l'antropòloga. "La televisió permet les arrugues en els homes, però no passa el mateix en el cas de les dones", lamenta Elvira Altés, professora de la UAB i especialista en gènere i comunicació.