SERVEIS BÀSICS

No hi ha prou aigua i el Govern diu que li cal l’Estat per resoldre-ho

A l’últim pla de gestió de l’aigua l’ACA trasllada el problema al Pla Hidrològic Nacional

L’Ebre al seu pas per Tortosa. Ara no hi ha risc de restriccions d’aigua però el dèficit es faria evident en cas de sequera. / MARC ROVIRA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que forma part del Govern, renuncia a la possibilitat de resoldre tota sola la falta d’aigua que hi ha, i que es preveu que augmenti. Mentre l’executiu de Puigdemont parla d’estructures d’estat, l’ACA ha passat de fer propostes per resoldre el dèficit d’aigua a afirmar que caldrà comptar amb el Pla Hidrològic Nacional, d’àmbit estatal, per respondre-hi. La comparació entre el primer pla de gestió de l’aigua, aprovat el 2010, amb el segon, que es va aprovar el 3 de gener i és vigent fins al 2021, evidencia aquest canvi. Tot i això fonts de la conselleria de Territori i Sostenibilitat mantenen que no hi ha cap “incongruència” en la política del Govern.

Ara no hi ha perill immediat de restriccions d’aigua: el dèficit estructural que té el sistema Ter-Llobregat -el que abasteix l’àrea metropolitana- es faria evident només en cas que hi hagués una sequera llarga. Però si se’n repetís una com la del 2007-2008 -i amb el canvi climàtic és previsible- hi tornarà a haver problemes. Tot i que la situació ha millorat molt, una sequera així -comptant amb els recursos actuals- faria que faltessin dos metres cúbics per segon d’aigua. O sigui: el volum d’aigua equivalent a 25.000 piscines olímpiques al cap de l’any -partint de la base que en cada una hi caben 2.500 metres cúbics d’aigua-. A més, l’últim pla de gestió de l’aigua preveu que aquest dèficit s’hagi duplicat el 2021 i que arribi a l’equivalent de 75.000 piscines olímpiques el 2027. Si no s’hi fa res, a part de les mesures que ja preveu el pla, segons els càlculs de l’ACA en deu anys tornarem a una situació propera a la del 2007-2008. I això sense comptar amb el dèficit del sistema de la Muga, que “es podrà resoldre probablement amb recursos de la mateixa conca”. Ara mateix és de 3.000 piscines olímpiques l’any, però es pot arribar a quadruplicar.

En aquest context el pla de l’ACA indica que “la magnitud de l’aportació complementària requerida fa que calgui traslladar la seva definició i finançament al futur Pla Hidrològic Nacional”. O sigui: calen els diners de l’estat espanyol per afrontar el problema. Aquesta referència no es feia al pla de l’aigua anterior, el del 2010, que proposava mesures per resoldre el dèficit estructural d’aigua. El camí que apunta que cal seguir el Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya, que el Govern va presentar el setembre del 2014, és el de l’autosuficiència. Les polítiques hídriques, diu el document, “visualitzen Catalunya com un estat modern, compromès amb els reptes europeus”. Aquest compromís, continua, “comporta ser autosuficient amb l’aigua de què es disposa, internalitzar-ne els costos i garantir el bon estat ecològic i químic de totes les aigües”.

Dependència prevista

Fonts de Territori i Sostenibilitat insisteixen a l’ARA que “haurà de ser l’estat espanyol qui aporti les solucions i el finançament per resoldre aquest dèficit estructural que té encara Catalunya en matèria d’aigua”. Tot i això la conselleria no veu cap incoherència entre la postura de l’ACA i el procés sobiranista o les guies del Consell Assessor per a la Transició Nacional que apunten cap a l’autosuficiència. “Aquest és el panorama legal”, insisteixen des del departament. Les mateixes fonts asseguren que l’ACA “té identificades diverses solucions per incrementar la garantia en el període 2016-21 i serà la Generalitat qui decidirà les que es porten a terme”.

El Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya també recorda que les actuacions previstes al primer pla de gestió de l’aigua “podrien assegurar l’autosuficiència de Catalunya pel que fa a la disponibilitat d’aigua”. De les inversions previstes al primer pla només se’n van complir una part. Preveia 6.269 milions d’euros d’inversions, dels quals 5.159 corresponien a la Generalitat. Es van executar inversions per valor de 3.678 milions d’euros, segons l’anàlisi del compliment del pla que es va fer el 2015. L’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que preveia que l’Estat fes inversions a Catalunya en proporció al pes que té al PIB d’Espanya, va impedir que el Govern aconseguís els ingressos que tenia previstos, una part important dels quals havien d’anar a l’ACA.

El pla de gestió de l’aigua aprovat aquest mes no va tan enllà amb les propostes d’inversió: en preveu per 973 milions d’euros. De fet, des del 2010 que l’agència gairebé no inverteix i dedica bona part dels ingressos del cànon de l’aigua a pagar el deute acumulat. Es preveu que comenci a recuperar el poder inversor l’any que ve, però l’ACA mateixa assumirà tota sola més de la meitat de la inversió planificada fins al 2021, 503 milions d’euros.

Fonts de la conselleria expliquen que el pla de gestió de l’aigua només pot actuar sobre les conques internes, que corresponen als cursos d’aigua que només circulen pel territori català i desemboquen directament al mar. A les conques intercomunitàries -les de l’Ebre i el Xúquer-, com que discorren per altres comunitats, la gestió és compartida amb l’Estat. A més, hi ha la de la Garona, que es considera internacional perquè també passa per França. L’ACA manté que només si Catalunya s’independitza tindrà competències sobre tot el territori i podrà fer un pla per a totes les conques. En canvi, el pla del 2010 proposava mesures que havien de fer la Generalitat i l’Estat.