"No tots els canvis surten bé, però quedar-se amb el dubte és pitjor"

Segons la mitologia grega, Proteu era un déu marí que tenia el do d'endevinar el futur però canviava de forma constantment per evitar haver de fer-ho. Per aquesta capacitat de transformació, el terme proteic s'utilitza avui com a sinònim de versàtil i flexible. Així que no és gens estrany que Miquel Osset decidís batejar amb el nom de Proteus l'editorial d'ètica que va fundar el 2008, després de deixar la seva feina de químic a una multinacional i canviar totalment de registre.

Què el porta a fer aquest canvi en la seva trajectòria professional?

Ho porta una necessitat interior. Arriba un moment en què et planteges tot el que has fet fins ara i et preguntes si és el que vols continuar fent durant la següent meitat de la teva vida i jo no estava satisfet. El que sí que tenia molt clar és que volia replantejar la meva trajectòria professional vinculada als llibres. Sempre he estat un apassionat, com a lector, com a autor i com amic d'autors i editors. I el tema de fundar una editorial va sorgir progressivament.

Per què no se sentia a gust amb el que feia?

Treballava en una multinacional bastant gran que tot i així mantenia un to familiar en el tracte i en què les relacions humanes eren molt importants, però en els últims anys s'havia anat imposant un discurs cada cop més anglosaxó i orientat a la rendibilitat financera, al valor de l'accionista i a tots aquells conceptes de les escoles de negocis anglosaxones en què les persones cada vegada tenen menys importància. La vinculació emocional es va anar diluint i al final era tot molt fred i cada cop menys atractiu.

Què va aprendre treballant en una multinacional?

Curiosament, vaig aprendre la importància que tenen les relacions personals. Si vols treure el millor d'un grup humà, has de conèixer les persones: quines són les seves motivacions, les seves pors, les seves capacitats...

Recomana llavors que les empreses intentin mantenir un toc humà, malgrat les retallades que han d'adoptar per la crisi?

El que recomano és que cadascú tingui clar el que vol fer a la vida, no es deixi arrossegar pel corrent i faci de tant en tant alguna aturada en la seva vida per preguntar-se si allò que fa és realment el que el satisfà. Hi ha molts casos de gent que fa canvis sobtats a la seva trajectòria: alguns surten bé i altres no. No pel fet de canviar tot millora, però quedar-se amb el dubte és el pitjor que pot passar. Preguntar-se permanentment si he de canviar, si he de fer una altra cosa, si això és realment el que vull... és més desgastador que no la dinàmica mateix.

Però per fer canvis cal arriscar-se i això no sempre és fàcil. Per què costa tant fer aquest pas?

Perquè la por paralitza. Vivim en una societat que està injectant por contínuament i la crisi econòmica és font de por i costa molt aïllar-se de tot aquest entorn. Justament, un dels llibres que hem publicat dins de la col·lecció Clàssics és una recopilació de textos d'Epictet titulat La saviesa de l'esclau . I diu: "No és la mort o el sofriment allò que hem de témer sinó la por a la mort o el sofriment". Si ets capaç de superar la por, tens molt guanyat.

I per què una editorial especialitzada en ètica?

Perquè no existia res semblant i perquè tenia la necessitat de fer una tasca preventiva i educativa, i difondre l'ètica perquè arribi al gran públic. Però sense paternalismes, no volem dir "s'ha de fer això o allò", però sí incentivar la reflexió.

Posar l'ètica al centre de la vida quotidiana.

L'ètica no és una cosa aïllada que consultem com un oracle. Des que ens llevem fins que anem a dormir, contínuament estem prenent decisions més o menys importants que tenen una dimensió ètica: la font d'on prové el cafè o la roba que portem fins a si anem en transport públic o en cotxe.

Proteus té una col·lecció infantil d'ètica, això ja és tota una declaració de principis.

Sí, volem formar en ciutadania des de ben petits. Són llibres per dialogar entre pares i fills, perquè els comentin junts. Nosaltres necessitem vendre llibres perquè això no deixa de ser un negoci però la nostra aposta és més intangible i l'impacte es veurà a mitjà o llarg termini. Crec que s'hauria d'incentivar abans l'educació en valors i ciutadania i es podria introduir ja a preescolar.

Ha desenvolupat diversos càrrecs a Amnistia Internacional, quin ha de ser el paper de les ONG al segle XXI?

Penso que s'ha de combinar la doble funció d'ONG (organització no governamental) i d'ODD (organitzacions de denúncia i desenvolupament). Crec que és un error que les ONG siguin una mena de servei postvenda de les potències occidentals. Les ONG només són operatives quan s'involucren directament amb la realitat d'allà i els projectes els decideixen les persones que estan sobre el terreny.