“No ens donen cap solució, i què hem de fer? Viure al carrer amb els nens?"

SaltL'adquisició de 83 pisos i l'aprovació del nou reglament d'accés a l'habitatge han desencadenat un nova conflicte a Salt (Gironès). La nova normativa municipal, que es va aprovar a finals del 2020, regula els col·lectius als quals es destinaran els pisos del Parc Municipal d’Habitatge, format per 390 immobles, 83 dels quals va comprar recentment l’Ajuntament (ERC). El problema és que gran part d’aquests habitatges adquirits estan ocupats per famílies en situació de vulnerabilitat i amb menors al seu càrrec, les quals han rebut una carta del consistori que els diu que en 60 dies han de marxar de casa.

"No ens donen cap solució ni alternativa, i què hem de fer? Viure al carrer amb els nens? Nosaltres volem pagar un lloguer, però no podem", ha dit una de les veïnes afectades, Najat Arkiza, que té 29 anys i dos fills de 10 i 7 anys. El regidor d’Urbanisme de l'Ajuntament, Àlex Barceló, ha assegurat que es buscarà una solució per a tots els perjudicats, però que s’ha de fer a través de l’Oficina d’Habitatge i els Serveis Socials. "No podem prioritzar unes famílies només pel fet que estiguin ocupant aquell pis. Han de seguir el procediment habitual i, si estan en situació vulnerable, se'ls buscarà una solució", s'ha compromès Barceló.

Najat Arkiza i el seu marit van ocupar el pis on viuen al carrer Àngel Guimerà fa més de dos anys. "Vam estar vint dies vivint a casa d’una amiga, fins que ens van dir que hi havia un pis buit que era d’un banc", recorda la jove. En aquell moment, l’immoble no tenia porta i estava en molt mal estat. "L’hem estat reformant i arreglant", afegeix. Ni ella ni el seu marit tenen permís de residència, tot i que aquest mes de març farà tres anys que es van empadronar i podran iniciar els tràmits. Però, mentrestant, sobreviuen gràcies a les feines que va aconseguint el seu home. "Va a buscar i vendre ferralla, però guanya entre 50 i 70 euros la setmana". Ha anat als Serveis Socials a demanar ajuda, però li han dit que "no tenen res".

Al seu costat, Bridget MGoli i Siham Garbag mouen el cap. Elles estan en la mateixa situació que la Najat. Viuen en un dels pisos que ha comprat l’Ajuntament i també han rebut la carta que els diu que en dos mesos han de marxar. La Bridget té tres fills menors d’edat i ni ella ni el seu marit ara treballen: "Abans del covid ell treballava en un escorxador i jo netejant, però ens vam quedar sense feina i fa molt de temps que no en trobem". Ella rep una ajuda de Càritas per comprar menjar, però la Siham sobreviu gràcies a l’ajuda d’amics i familiars.

"No volem ocupar ni viure de franc, volem pagar lloguer, però una quantitat que puguem assumir fins que trobem feina", deixa clar, i la resta d’afectades també assenteixen. Totes recalquen que no els agrada estar ocupant un immoble –"vius amb molts nervis i por"– però que l’alternativa era quedar-se al carrer amb els seus fills. "Som immigrants, però també som éssers humans", diuen.

Acusen de racisme l’Ajuntament de Salt

La Najat, la Bridget i la Siham són algunes de la trentena de persones que aquest matí s’han concentrat davant l’ajuntament saltenc per demanar que no els facin fora de casa seva. Al seu costat, entitats i partits com l’Espai Antiracista de Salt i Girona, Arran i Independents per Salt han fet una roda de premsa per denunciar que la nova normativa municipal és "discriminatòria, excloent i, en algun cas, racista directament", tal com ha afirmat un dels portaveus, Mostafà Shaimi, que sigut molt dur amb l’ajuntament: "Estan fent polítiques per fer fora els immigrants i posar nous veïns autòctons", ha dit.

Un dels punts que ha assenyalat són els requisits per accedir als habitatges del Parc Municipal. "Només hi poden optar les persones amb nacionalitat espanyola, membres de la Unió Europea o persones que tinguin permís de residència de llarga durada. I això exclou un ampli nombre de la població i té un biaix racista", ha denunciat.

El nou reglament marca com es distribuiran els pisos de tot el Parc d’Habitatges, format actualment per 390 immobles: un 15% per a la taula d’emergències –amb un màxim de 15 pisos–, un 5% per a persones amb discapacitat, un 20% per a estudiants, un 20% per a joves o famílies menors de 35 anys, un 20% per a persones o famílies entre 35 i 65 anys, un 10% per a persones de 65 anys o més, un 5% a pisos d’inclusió –amb un màxim de 15 habitatges– i un 5% per a allotjaments temporals, amb un màxim de deu immobles.

"El 20% es destinaran a estudiants que no viuen aquí, però només un 15% als pisos d’emergència i un 5% als d’inclusió", ha lamentat Shaimi, que considera que aquesta distribució "no obeeix a cap diagnosi prèvia que la justifiqui". Segons les xifres que han recopilat les entitats, dels 83 pisos n'hi ha una seixantena ocupats per famílies, 35 de les quals tenen fills menors d’edat. I, en dos casos més, hi viuen persones amb discapacitat.

El consistori garanteix que ningú es quedarà al carrer

El regidor d’Urbanisme, Àlex Barceló, ha negat les acusacions de Shaimi: "Em semblen gratuïtes i poc fundades", i ho ha justificat. D’una banda, ha recordat que els requisits relacionats amb la nacionalitat i el permís de residència "són els que marca la llei d’estrangeria"; de l'altra, que la normativa municipal preveu que es puguin cedir immobles a entitats com la Creu Roja, Càritas i SerGi perquè els destinin a famílies vulnerables.

Així mateix, Barceló ha indicat que el nou reglament preveu que es pugui modificar la distribució dels immobles en funció de la demanda real i que el text sosté que "es buscarà una solució per a les famílies que ho necessitin". En aquest sentit, també ha assegurat que cap de les famílies que actualment ocupen algun dels pisos que ha comprat l’Ajuntament es quedaran al carrer.

"Hem entregat les cartes a mà i la nostra intenció és no començar cap procediment judicial, sinó analitzar la situació de cada afectat i, amb els Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge, buscar una alternativa i fer un acompanyament per trobar solucions", ha deixat clar Barceló, que també ha recordat que han ajudat "més de 360 famílies" fent d'intermediaris amb els bancs, que han acabat signant un lloguer social.