TENDÈNCIES
Societat 29/01/2011

No em vesteixo Com la Meva Mare

Laia Beltran
5 min
VERMELLA, DICCIONARI

La mod a és cíclica. I també és sàvia. Recicla els seus excessos i, a més, els fa desitjables.

El furor de la roba de segona mà ha donat peu a un fenomen paral·lel: el vintage , més sofisticat, més sibarita. Molta gent que no sap ni com pronunciar aquesta paraula francesa té penjada a l'armari alguna peça vintage . És a dir, roba confeccionada fa vint, trenta, quaranta anys o més. El vintage està de moda. En donen fe els nombrosos establiments especialitzats que en els últims anys s'han obert a Barcelona. I què té el vintage que enganxa tant? "Té màgia, mai saps que et trobaràs, tot són peces úniques i especials, sobretot si la botiga ha fet una bona selecció del gènere i no es limita a tenir la típica roba de segona mà", explica l'Ariadna Alcañiz, periodista i clienta ocasional de RetroCollective, Motel, Ravalintage i Holala! Plaza.

"El dia del meu aniversari volia estrenar alguna cosa diferent i la vaig trobar a Ravalintage: un top de lluentons blau elèctric dels anys 80 per només 25 euros". Diana! Sortir a comprar vintage és com anar a caçar. No saps mai què passarà, perquè no existeixen ni talles ni colors. En això radica part del seu atractiu. "Les noies que compren vintage no volen vestir com les seves mares, volen peces úniques per marcar el seu propi estil i, sobretot, sortir de les pautes que marquen les grans cadenes de roba", afirma Paola Sanz, propietària de Ravalintage. Zara, Mango, H&M i companyia dicten tanta tendència que acaben creant clons. Però també cal mirar la butxaca. Com explica l'Ariadna Alcañiz, cal distingir "entre el vintage popular, és a dir anònim i assequible, i el de marca, el que va acompanyat de noms com Chanel, YSL o Ossie Clark, i les peces antigues de principis de segle XX, que poden costar molts diners". En el vintage també hi ha primera divisió: és on juguen botigues com Paris Vintage o Magnolia Antic, un autèntic museu de relíquies tèxtils.

Segons Margarita Rivère, doctora en sociologia, el fenomen del vintage no és una novetat. "Als anys 60 ja es va posar de moda el camp , un corrent que reivindicava les coses antigues. El del vintage seria l'equivalent actual. El més interessant, però, és que ara tenim totes les èpoques de la moda a la vegada. I abans això no era així", afirma. En qualsevol de les botigues citades anteriorment s'hi poden trobar peces de roba dels anys 60, 70 i 80 majoritàriament, però també hi ha joies dels anys 30, 40 o 50. Segons la temporada, una dècada té més sortida que una altra -per exemple la influència de la sèrie televisiva Mad Men ha donat molta volada als vestits dels anys 50-. Per Margarita Rivière, però, aquest totum revolutum d'èpoques no és gaire afalagador. "Això ens porta a diagnosticar una manca de creativitat. La pregunta que cal fer-se és: està tot fet? La resposta és: sí, excepte els teixits. Si han d'haver-hi novetats, han de venir d'aquí. De fet, si ens vinguessin novetats amb la moda, potser no ens agradarien. Abans la moda era novetat en si, ara ja no. Ara simplement és v intage , és a dir, repetir, inspirar-se allò que ja existeix o improvisar ", argumenta.

A diferència de les ciutats que marquen tendència, Barcelona fa quatre dies que ha pujat al carro del vintage . Ni tan sols se celebra una fira amb cara i ulls com passa a Nova York, Londres o París. Segons Paola Sanz, encara no tenim prou cultura vintage , tot i que moltes actrius i models han jugat un paper fonamental per popularitzar aquest fenomen. "Es una tendència en alça, sí, però és un procés lent i la crisi econòmica encara l'ha alentit més", afirma. Tant, que després de dos anys i mig, aquest dissabte 28 de gener Ravalintage baixarà la persiana. "És una pena", afegeix l'Ariadna Alcañiz quan s'assabenta que una de les seves botigues preferides tancarà en qüestió de dies. Però tampoc se sorprèn. "Acabo de tornar de Londres i no hi ha color. Aquí encara ens falta molt camí per recórrer". El consol davant la mala notícia és que ben aviat Ravalintage ressuscitarà en versió virtual. A la xarxa, de moment, no es paguen lloguers desorbitats i la clientela potencial és multiplica per mil.

A LA CATIFA VERMELLA

Què tenen en comú Julia Roberts, Reese Witherspoon i Penélope Cruz? Totes tres van recollir l'Oscar lluint un vestit vintage . La primera, de Valentino; la segona, de Dior i l'última, de Pierre Balmain. Amb aquesta elecció van demostrar més bon ull per a la roba que per segons quin guió. L'any 2001 la gosadia indumentària de Roberts va donar al vintage dimensió mundial. Vuit anys més tard, Cruz va repetir la gesta i Espanya es va despertar més vintage que mai. L'idil·li entre aquesta tendència i el món de les celebritats, però, no ha estat flor d'un dia.

Cada cop és més habitual veure actrius, models i cantants lluint roba confeccionada fa dècades -sigui de marca o no- en actes públics i també en la seva vida privada. Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Heidi Klum, Zoey Deschanel, Kate Moss, Kylie Minogue i Maggie Gyllenhaal, entre moltes d'altres, ja han caigut en la temptació. I moltes dones anònimes, evidentment, també.

PETIT DICCIONARI:

'NEOVINTAGE': Corrent inspirada en el vintage fins al punt que s'utilitzen patrons i teixits antics per confeccionar noves peces, com les caçadores de pell d'Holala! Plaza (Valldonzella, 6) i alguns vestits de Tallulah B. Atelier (Torrent de l'Olla, 101).

'DEADSTOCKS': Es tracta de roba antiga que no ha estat usada. Es pot comprar a www.blessthatdress.com, una botiga virtual que de tant en tant es reencarna en un show- room al bar Las Guindas (Sant Pau, 126).

'FAKE VINTAGE': Aparenta ser vintage , però no ho és. Que no us donin gat per llebre! REEDICIÓ: Mirar enrere i recuperar un clàssic. Les firmes de luxe remenen els seus arxius i rellancen bosses mítiques, com la 2.55 o la Kelly. En canvi, la marca Lost Property, com que no té pedigrí, tira de nostàlgia i reedita les samarretes que músics coneguts com Iggy Pop o John Lennon es posaven als anys 70. A la venda a Duke (carrer del Duc, 12).

DEL RAVAL A GRÀCIA

Durant anys, el carrer Riera Baixa, al Raval, va ser l'epicentre de la roba vintage . Segueix en forma amb botigues com Lullaby, MOTEL o Billie Jean, tot i que ara és Gràcia qui té més tirada: Gallery (Torrent de l'Olla, 117), Aquí Estoy Yo (Penedès, 3), Retro Collective (Torrent de l'Olla, 87).

COMPRES VIRTUALS 300cc

Comprar vintage a la xarxa és fàcil gràcies a la quantitat de botigues en línia especialitzades que hi ha (a www.barcelonavintage.com trobareu ressenyades les millors).

Una altra opció és visitar l'apartat "Vintage" de www.etsy.com, amb més d'un milió d'ítems a la venda! I, sobretot, no s'ha de perdre de vista www.ebay.com, tot un clàssic.

RODA EL MÓN...

Barcelona no està al circuit internacional de fires vintage com passa amb Nova York, Londres, París o Lyon. Però té el Brick Lane BCN, un petit mercat d'accessoris vintage que se celebra un cop al mes al Born. La segona edició és diumenge, 6 de febrer, de 12 a 20 h, aquest cop a Via Vespa (Princesa, 56).

stats