Publicitat
Publicitat

“No ens hi veiem del fum que tenim a sobre, no es pot respirar”

La població recupera el ‘Nunca máis’ per criticar la falta d’informació i mitjans

“Els bombers no donen l’abast, passa-ho”. Aquest és el missatge que s’ha escampat ràpidament pels xats dels telèfons mòbils a Galícia. El divendres 13, poques hores abans que es desencadenés la catàstrofe que ha devastat els boscos gallecs, hi havia una calma aparent malgrat que ja començaven a declarar-se els primers focus.

Al migdia el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, menjava pop a les festes de San Froilán, a Lugo, i feia declaracions sobre el procés català sense cap esment encara a les flames que ja cremaven alguns punts després d’un octubre negre en què ja s’han registrat 235 incendis forestals a Galícia. La comunitat autònoma estava en plena alerta per l’arribada de l’huracà Ophelia i ja s’havien declarat focs al Parc de Gerês, entre Galícia i Portugal, la reserva natural d’Ancares i la serra d’O Courel. Poques hores després ja arribaven les primeres crides de socors des de Twitter i WhatsApp: “Calen bombers voluntaris urgentment, passa-ho”.

Pànic entre la població

Galícia ja sumava 235 incendis forestals només en els primers 15 dies d’octubre. En poques hores s’hi han sumat 150 focs més, a les quatre províncies, als boscos i també en ciutats com Vigo, on el pànic va escampar-se entre la població. Durant tota la nit la falta d’informació va imperar i la indignació va vehicular-se a les xarxes socials, alimentada encara més pel silenci dels canals de televisió espanyols, que, exceptuant La Sexta, no van alterar la seva programació habitual. El hashtag #ArdeGalicia va esclatar de seguida, recordant aquell Nunca máis que retronava quan una marea negra de petroli va impregnar la costa gallega amb l’accident del vaixell Prestige.

Des de Redondela, molt a prop del foc, el Manuel descrivia ahir la situació: “Estan desallotjant tots els animals de la Madroa -el zoològic de Vigo- i de la protectora. La Universitat de Vigo està a punt de cremar-se, el foc és a 10 metres, en pocs minuts tot pot estar en flames”. Aquest veí afegia que hi havia un col·legi que havia obert les portes perquè la gent tingués on dormir i enviava un prec desesperat: “Difoneu el missatge, sisplau, ens calen més voluntaris perquè els bombers no són suficients i no arriben a algunes zones”.

Des de Sobrado, situat al vessant del Bierzo, l’Elisa també relatava escenes dantesques: “És una bogeria, no ens hi veiem del fum que tenim a sobre del poble, no es pot ni respirar”. Abans de la mitjanit el satèl·lit mostrava Galícia cremant per molts costats, les mirades estaven posades sobre la Xunta i es començava a demanavar explicacions. A Moaña el fum també ho impregnava tot: “A casa meva no es pot respirar i això que el foc és a l’altra banda de la ria”, lamentava l’Estela.

Falta de coordinació

Ningú discuteix que una gran quantitat dels focs són intencionats. El mateix president Feijóo acusava ahir de “terroristes incendiaris” els que els han provocat. No va fer ni un esment a l’autocrítica, al fracàs absolut que s’ha demostrat la política forestal de la Xunta.

Quinze dies abans d’aquesta catàstrofe ecològica, el govern autonòmic va acomiadar 436 brigadistes -“No afecta la lluita contra el foc”, va dir llavors Feijóo sobre aquesta decisió-. Ningú va avaluar el risc, que s’ha disparat després de l’estiu més càlid i sec del segle a la zona. Tot ha sigut una gran falta de prevenció i descoordinació.

Aquest desastre s’explica pel fracàs de les polítiques forestals gallegues de les últimes dècades (per què no cremen els boscos de Suïssa o de Sòria?). S’explica, doncs, per una societat que viu d’esquena als seus boscos.

Tampoc s’han d’obviar els foscos interessos econòmics, que perpetuen un model d’explotació forestal basat en el diner fàcil lligat al pi i a l’eucaliptus, del qual depèn Celulosas de Pontevedra, una de les principals indústries papereres de la zona, que funciona amb una llicència prorrogada pel PP violentant una sentència del Tribunal Suprem. Al seu consell d’administració s’hi asseuen alts càrrecs del PP com Isabel Tocino i Carlos del Álamo.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de