Un Nobel per als avenços en immunologia

Els estudis de tres científics sobre el sistema immunològic humà han merescut el premi Nobel de medicina d'aquest any, una notícia que es va donar a conèixer ahir. Els tres premiats són el biòleg canadenc Ralph M. Steinman, l'immunòleg i genetista nord-americà Bruce Beutler i el director d'investigació del Centre Nacional d'Investigació Científica francès, Jules A. Hoffmann, que han dedicat la seva vida a l'estudi del sistema de defensa del cos humà.

El premi es va tenyir de tragèdia poques hores després que es fessin públics els guardonats, ja que es va saber que un dels premiats, el canadenc Steinman, havia mort divendres a causa d'un càncer de pàncreas. Això va deixar fora de joc l'Assemblea dels Nobel, perquè no és possible donar premis a títol pòstum. Per aquest motiu, els seus membres van anunciar ahir que s'agafaran alguns dies per decidir què fan amb aquesta part del guardó.

Aplicacions terapèutiques

Mentrestant, tot i el condol per la mort de Steinman, la comunitat científica celebrava la decisió de premiar els estudis sobre immunologia. A Barcelona, el doctor Manel Juan, president de la Societat Catalana d'Immunologia, assegurava que és "una bona notícia" i recordava que els treballs d'aquests tres científics "han suposat un canvi en la medicina, i les seves investigacions ja s'han traduït en aplicacions terapèutiques".

L'Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d'Estocolm va fer un comunicat ahir en què explicava que el premi es divideix en dos. La meitat del seu import -1,08 milions d'euros- serà per a Bruce Beutler i Jules Joffman, "pels seus descobriments relacionats amb l'activació de la immunitat congènita".

Això, segons el doctor Juan, és un reconeixement a aquests dos científics, "que han donat rellevància a aquest tipus d'immunitat, que és la que trobem fins i tot en insectes, com ells van descobrir". És el tipus d'immunitat que tots les espècies tenen per naturalesa, tot i que varia en funció dels individus.

Pel que fa a l'altra meitat del premi, havia de ser per al biòleg Ralph M. Steinman, al qual l'Acadèmia havia decidit donar-li el Nobel "pel seu descobriment de la cèl·lula dendrítica i el seu paper en la immunitat adaptativa".

L'any 1973 Steinman va donar nom a aquestes cèl·lules poc estudiades fins al moment i que tenen un paper fonamental en la lluita de l'organisme en contra d'elements externs nocius.

Segons els experts aquesta investigació ha obert moltes portes a noves aplicacions en la medicina actual. "Hi ha moltes noves vacunes que s'estan assajant en aquests moments, com per exemple la vacuna contra el VIH o contra determinats tumors, que es basen precisament en les propietats d'aquestes cèl·lules dendrítiques", explica el doctor Juan.

Aquest especialista explicava ahir que la immunologia és un àmbit que ha rebut "un bon número de premis Nobel", tot i que és una especialitat encara poc desenvolupada a l'Estat. "Fins als anys 90 no va entrar a la universitat", recordava el doctor Juan, que tot i això destaca que és "una ciència transversal amb un nivell de producció científica molt alt".