MOBILITAT

Només joves i aturats se salven de la pujada del transport a Barcelona

La T-10 costarà 10,20 euros, i la resta de títols també s’encariran un 2% el 2018 després d’anys congelats
Una usuària accedint ahir a una estació del metro de Barcelona, un dels transports integrats que patirà la pujada de tarifes el 2018. / CÈLIA ATSET

Els usuaris del transport públic a l’àrea de Barcelona pagaran més pels seus viatges l’any que ve. Després de dos anys de congelació, i malgrat les declaracions de bones intencions de l’Ajuntament de Barcelona, ahir l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) -en què participen la Generalitat, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- va aprovar per unanimitat un encariment del 2% en les tarifes de pràcticament tots els títols integrats de transport. Només la T-Jove, per a menors de 25 anys, i la T-Mes bonificada per a persones a l’atur mantindran el mateix preu a partir de l’1 de gener del 2018.

La T-10 d’una zona costarà 10,20 euros, 25 cèntims més que ara. El títol més utilitzat pels viatgers superarà la barrera psicològica dels 10 euros per primer cop en tres anys, tal com va avançar ahir l’ARA. El preu final està 10 cèntims per sota del que valia la T-10 el 2014, l’any abans de la rebaixa que van pactar l’alcalde Xavier Trias i el PSC, que la va situar en els 9,95 euros. L’import s’ha mantingut gràcies a les dues congelacions de tots els títols integrats que va acordar l’ATM els anys següents.

Els altres títols més populars entre els usuaris també s’encariran. La T-50/30 pujarà un euro i valdrà 43,50 euros; la T-Mes passarà dels 52,75 euros als 54; la T-Trimestre, dels 142 euros als 145,30, i la T-Dia s’encarirà 20 cèntims, fins als 8,6 euros. El bitllet senzill d’una zona passarà a costar 2,20 euros.

L’augment dels costos per ampliar les bonificacions socials a alguns col·lectius d’usuaris i la necessitat de fer inversions per incrementar l’oferta de transport públic són els arguments que ahir va defensar l’ATM per justificar que els preus no puguin estar un tercer any sense créixer. Segons l’ens, un de cada quatre viatges aconsegueix un títol bonificat i això ha fet que la tarifació social hagi passat de suposar 9,8 milions el 2011 a 46 milions aquest any.

A més, el creixement de la demanda ja satura algunes línies en hora punta, per la qual cosa s’ha fet una nova planificació per ampliar l’oferta. Això passa per comprar 75 nous busos de TMB, 15 trens de FGC i 12 combois de metro i tramvia.

La corba de la demanda no ha parat de créixer els últims anys i l’ATM preveu tancar amb 985 milions de viatges aquest 2017, segons les estimacions provisionals. La renovació de la flota, van insistir ahir les administracions catalanes, és necessària també per complir amb els objectius mediambientals.

Reclamació a l’Estat

Tot i l’augment d’ingressos previst, les administracions catalanes de l’ATM hauran d’ampliar les seves aportacions el 2018 per quadrar el pressupost, que s’ampliarà globalment en 91 milions d’euros, dels quals només uns 16 vindran del que paguin de més els usuaris.

Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB han exigit a l’Estat que les seves aportacions també augmentin. En els últims set anys, el govern espanyol ha anat reduïnt un 32% els recursos per finançar el transport metropolità -aquest any s’ha compromès a igualar els 108 milions del 2017-, mentre que les administracions catalanes hi han abocat un 60% més de recursos, segons l’ATM. El 2018 el Govern haurà d’injectar-hi 25 milions d’euros extres (385 milions en total), i l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana també hi posaran 25 milions més conjuntament, elevant les seves aportacions a 158 milions i 130 milions, respectivament. La petició és que l’Estat iguali almenys els 25 milions extres que s’aporten des de Catalunya.

Mentre els preus del transport de l’àrea de Barcelona creixeran el 2018, les àrees de transport integrat de Tarragona, Lleida i Girona tindran les tarifes congelades un any més. En aquest cas, la decisió depèn només de la Generalitat i no d’un ens consorciat amb aportacions estatals, segons van remarcar ahir fonts de l’ATM, que va justificar el manteniment dels títols per fomentar l’ús del transport públic.

Els sindicats i plataformes d’usuaris es van mostrar ahir molt crítics no només amb la pujada sinó amb la manera com s’ha fet efectiva. CCOO de Catalunya va retreure la falta de diàleg de l’ATM, que ha concentrat l’encariment en els títols més utilitzats dels usuaris. El sindicat, membre de l’òrgan consultiu Consell de Mobilitat, va proposar solucions alternatives que no castiguin els usuaris més fidels i va animar a repensar les fonts de finançament de l’ATM davant els incompliments de l’Estat. L’associació Promoció del Transport Públic també és partidària d’alternatives que no representin una pujada lineal dels títols. Entre altres aspectes, proposa que l’encariment incideixi en els usuaris esporàdics -si cal, modificant alguns dels actuals títols-, com ara els turistes, i no en els usuaris que cada dia fan ús de la xarxa.

Batalla política per a Colau

La pujada de tarifes al transport de Barcelona és un anunci incòmode per a l’Ajuntament que governa Ada Colau. Durant el 2017, el govern municipal ha aprovat diverses mesures per incentivar el transport públic i penalitzar l’ús del cotxe privat, com ara les restriccions a la circulació per les rondes o l’encariment de les àrees blava i verda per als cotxes més contaminants quan es declari un episodi ambiental -alta concentració de partícules contaminants a l’aire-. La tinent d’alcalde Janet Sanz, representant municipal a l’ATM, va sortir ahir al pas de les crítiques de l’oposició assegurant que resultava insostenible un tercer any de tarifes congelades sense que l’Estat compleixi la seva part del finançament del servei.

Des de les files d’ERC, Alfred Bosch va retreure al govern de Colau que apliqués la pujada el 2018 en lloc d’esperar-se a la implantació, a finals de l’any vinent, de la T-Mobilitat. El nou sistema, que suposarà la desaparició dels títols de cartró i de les actuals corones, permetrà “adaptar millor els preus a les freqüències d’ús i situacions socials”, va opinar Bosch.

El cap de files del PSC a Barcelona i exsoci de govern de Colau, Jaume Collboni, va retreure ahir al govern municipal que no hagi pogut pactar una rebaixa de preu que -va recordar- sí que va ser possible amb l’alcaldia de Trias (PDECat) fa uns anys. El “ tarifazo ” -que és com Collboni va batejar la pujada ahir-és la mostra del “fracàs” de les polítiques de mobilitat de Colau, segons el PSC, perquè no hi ha un incentiu al transport públic.

Les crítiques van arribar també des del PDECat, que va acusar Colau de doblegar-se als dictats de l’Estat. El líder de la formació, Xavier Trias, va acusar-la d’“abandonar els barcelonins”. Durant el seu mandat, el preu de la T-10 va pujar a 10,30 euros el 2014, tot i que després el va abaixar a 9,95 euros mitjançant un pacte perquè el PSC s’abstingués en la votació dels pressupostos municipals. Ciutadans també va retreure al govern de Colau la pujada pel mal que farà a la butxaca dels treballadors.