Només un de cada deu desnonaments de Barcelona es fa amb l'assistència dels serveis socials

La degana dels jutjats de Barcelona critica la sobrecàrrega de feina dels jutjats socials que fa que els judicis triguin un any

Dels 3.615 desnonaments d'habitatges que es van programar l'any passat a Barcelona, només 472 es van executar amb l'assistència dels serveis socials. Un 13%. Així  ho indica la memòria judicial del 2015, que ha presentat aquest matí la degana dels jutges de Barcelona, Mercè Caso. Ha reconegut que, tot i que fa tres anys el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va signar un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per aquesta mena de casos, fins fa poc fins al mateix dia del desnonament no es constatava la situació dels afectats –si hi havia nens petits, per exemple– i que era llavors que s'avisaven els serveis socials, en cas que calgués i els afectats ho acceptessin. Ara, però, després d'una decisió de l'Agència de Protecció de Dades, els jutjats han de poder lliurar la informació que tinguin dels casos més extrems als serveis socials i avisar-los de seguida que en tinguin coneixement.

"Estem en coordinació amb l'Ajuntament de Barcelona i en camí de millorar la resposta", ha justificat Caso. També ha explicat que només un de cada deu desnonaments es faci amb l'assistència dels serveis socials dient que "cada cas és diferent", que alguns dels afectats "es busquen la seva pròpia sortida" del tràngol i que d'altres "no volen" la intervenció dels serveis socials. La degana també ha explicat que els desnonaments per execució d'hipoteques "han baixat moltíssim" –l'any passat se'n van fer 404– tot i que, en canvi, hi ha hagut un cert repunt dels desnonaments per impagament de lloguer. En total, sumant locals i habitatges, durant l'any passat es van programar 4.234 desnonaments, dels quals se'n van suspendre 1.818, ja sigui perquè la comitiva judicial es va negar a expulsar els afectats o perquè es va arribar a un acord que va evitar-ho.

La degana també ha avisat del col·lapse que hi ha als jutjats socials a causa de la crisi econòmica. Els assumptes per resoldre no paren d'augmentar des del 2010 i, si cada jutjat n'hauria d'atendre entre 745 i 905 cada any, es veu obligat a assumir-ne 1.144, de mitjana. La sobrecàrrega de feina fa que, de mitjana, es trigui un any a fer els judicis. Tenint en compte que s'hi tracten casos com acomiadaments il·legals i qüestions laborals, Caso admet que es generen "situacions insuportables". Per això han reclamat que es reforcin els jutjats amb sis òrgans de reforç que siguin l'embrió de sis jutjats nous.

També hi ha col·lapse als jutjats que han de decidir si algú està incapacitat legalment, que no tenen prou recursos per respondre adequadament a la gran quantitat de casos que tenen. Segons ha dit Caso, només a Barcelona hi ha 2.000 internaments per revisar. "Hi ha un problema de mitjans claríssim", ha dit. Hi ha una situació semblant amb els pèrits especialistes, cosa que és especialment greu en els casos en què hi ha psicòlegs que han d'analitzar menors d'edat que han passat per situacions d'abusos. En alguns casos, ha reconegut la degana, l'exploració no s'ha fet fins un any després dels fets, cosa que és "especialment greu". D'una banda, perquè la víctima pot haver oblidat detalls importants i, de l'altra, "perquè el menor té dret a oblidar i a viure la infància que li quedi".

La falta de recursos també es nota en els casos de corrupció. Caso ha posat com a exemple el cas Palau. La documentació del cas ocupa "una habitació sencera" i, en canvi, tan sols els han posat dos funcionaris de reforç per treballar-hi. "El cas Palau ens fa mal a tots, és terrible el que ha arribat a durar aquest procediment", ha dit, i també ha lamentat que es puguin fer recursos a cada una de les decisions del jutge. En aquest cas, ha afegit, "estem perdent miserablement el temps i això beneficia qui vol escapar-se de la justícia". Per millorar en la lluita anticorrupció, ha recordat que ja van presentar 58 propostes i ha apuntat que la solució passaria, com a mínim en part, per l'especialització. "¿Té sentit que el cas del 3% el porti un company d'un jutjat mixt del Vendrell? Qui ha dut més casos de corrupció pot donar una resposta millor", ha afegit.

Més continguts de