"Només exigim democràcia als països dèbils i marginals"

El professor Brahma Chellaney ha estat convidat per Casa Àsia a Barcelona per inaugurar un cicle sobre l'Índia. El continent asiàtic desperta passions i alhora temors. A una banda hi ha l'Índia, que és, amb les seves grans desigualtats socials, la democràcia més gran del món. A l'altra hi ha la Xina, la fàbrica d'Occident, que negocia amb mig món mentre ben pocs li exigeixen llibertat i democràcia a casa seva. I entremig, una amalgama de països, una font de contrastos, d'un continent emergent.

Què té l'Índia que els últims mesos tots els països que formen part del Consell de Seguretat de l'ONU -hi hem vist Obama, Sarkozy, Cameron, entre altres- hi han anat?

Tots vénen a signar contractes multimilionaris, ja que l'Índia és el segon país que creix més de pressa del món. Estar ben situat en el mercat indi és una prioritat per a altres països. És un país políticament important, però el que els porta a l'Índia és un interès bàsicament econòmic.

Dimarts el president dels EUA, Barack Obama, situava l'Índia i la Xina com a competidors en l'escena global. Què han d'aprendre els nord-americans d'aquests països?

De fet, l'Índia i la Xina encara tenen moltes coses a aprendre dels EUA i Europa. Encara són economies emergents i les seves societats tot just s'estan desenvolupant. Han d'aprendre molt de l'èxit d'Europa i dels EUA, més que donar lliçons a ningú.

Hem de tenir por a Europa o als EUA de l'emergència de l'Índia i la Xina?

El creixement de l'Índia mai ha estat una preocupació mundial, però com que la Xina és un gran país amb un sistema totalitari, el seu creixement i el fet que cada vegada sigui més assertiva en qüestions com ara el territori, la moneda o el comerç fan que tot el món s'hi fixi. Caldrien unes normes d'ordre internacional -drets humans, llibertat o democràcia- que tothom segueixi, actors nous i vells, països grans i petits, tots.

Va ser prou contundent Barack Obama la setmana passada amb Hu Jintao a Washington sobre els drets humans?

Els EUA prioritzen en les seves relacions amb la Xina l'interès econòmic per sobre dels drets humans. Quan Hu Jintao va ser a Washington, les paraules d'Obama van ser molt inquietants. Va justificar raonadament els abusos dels drets humans, va dir que la Xina havia evolucionat en aquest camp els últims 30 anys i que esperava que evolucionés més els pròxims 30. O sigui que els que esperin democràcia o llibertats civils a la Xina en tenen per a 30 anys! Aquesta mena de lògica que Obama va fer servir em fa venir moltes preguntes al cap. ¿Per què no fa servir aquesta mateix raonament en el cas de les autocràcies més petites com ara birmans o bielorussos? Per què es respecta les grans autocràcies del món?

Suposo que per un interès purament econòmic ...

Exacte. I al final s'imposa la realitat, que la promoció de la democràcia ha esdevingut una eina geopolítica que només es fa servir contra els dèbils i els marginals, no contra les autocràcies. Això crea una mena de nou ordre mundial amb relacions molt poc consistents.

I quan els països emergents acabin aquest procés de desenvolupament, com seran les noves relacions mundials?

Orient està creixent però Occident no fa el procés invers, no està decreixent. Occident té una gran nivell de desenvolupament i, en aquest nivell, el creixement és molt més lent. El problema a Occident és el perfil demogràfic: hi haurà més jubilats que treballadors. A Orient els problemes són resoldre els desequilibris socials o la igualtat de gènere. A Europa teniu un problema d'èxit i, a Àsia, de com esdevenir exitosos. El que és clar és que no hi haurà mai més una potència hegemònica al món. No hi haurà un únic actor global com ara ho són els EUA, sinó que la Xina i l'Índia i països com ara el Brasil o Indonèsia seran actors regionals amb un paper en l'escena global.

Europa es veu des de fora en declivi, amb una moneda dèbil, manifestacions, sense veu única. Té un problema de lideratge al món?

El tema és que parlem d'una Unió Europea però no és un sol país, un únic actor en l'escena global. Esteu entre el mite i la realitat. La UE només és influent en l'àrea econòmica mundial, però no en l'àrea política. I intentar una única política exterior europea s'ha demostrat impossible.

I els conflictes regionals a Àsia aniran a més?

Àsia afronta preocupants reptes de seguretat. L'economia s'emporta els titulars, però Àsia té grans problemes de fronteres o de territoris en disputa. Àsia està cada cop més dividida i això no portarà més estabilitat al continent. Les disputes de la guerra freda estan tornant. És un senyal l'alarma. Si es manté la lluita per les fronteres i no es respecta l' statu quo hi ha un risc real de guerra al continent.