Només un 20% del professorat pot impartir classes en anglès

BarcelonaEl baix nivell de llengües estrangeres, bàsicament l’anglès, continua sent una de les assignatures pendents del sistema educatiu. Per capgirar la situació, el curs 2013-2014 Ensenyament va tirar endavant, primer en forma de prova pilot, el pla de plurilingüisme amb l’objectiu d’augmentar el nombre de classes fetes en llengua estrangera tant a primària com a secundària. El curs passat més d’un 50% de les escoles i més d’un 45% dels instituts ja feien altres assignatures no lingüístiques en anglès, com matemàtiques, plàstica, ciències i educació física.

Alhora, el gener del 2014 -també dins del mateix pla- el departament va anunciar que exigiria el nivell C1 als professors de secundària especialitzats en llengua estrangera que estaven inscrits a la borsa de treball (fins llavors en tenien prou amb el B2). La mesura, però, no afecta els que tenen un mínim de tres anys d’experiència fent classes, els que ja hi ha al sistema ni els mestres de primària. La titular del departament, Meritxell Ruiz, qualificava de “progrés” aquests i altres passos en la comissió d’ensenyament al Parlament del maig passat, però també reconeixia que “calia millorar”. Els resultats de les últimes proves de competències de sisè de primària i quart d’ESO del juny passat li donen la raó, sobretot, en el camí que encara queda per recórrer. Els alumnes de sisè van treure una mitjana de 73,7 punts sobre 100, el resultat més baix com a mínim des del 2013. Els de 4t d’ESO, en canvi, un 71, la puntuació més alta des del 2012. En tots dos casos, però, no es va assolir el nivell “òptim”, que Ensenyament xifra en 75.

L’arrel del problema

Què s’està fent malament, doncs? Segons els experts, una part important del problema és el baix nivell de formació del professorat. Només un 20% dels docents -uns 14.000- poden fer classes en anglès perquè tenen com a mínim el B2 (l’equivalent al First Certificate). “No millorarà el nivell a l’aula, si no ho fa el del professorat”, deixa clar Cristina Escobar, especialista en didàctica de la llengua de la UAB i coordinadora d’un informe sobre com es pot incrementar el nivell d’anglès per al programa de millora i innovació de la formació de mestres (MIF). De fet Escobar recorda que la llei d’educació de Catalunya (LEC) ja exigeix que tots els docents -independentment de la seva especialització- tinguin el B2.

Igual que Ensenyament, Escobar també creu que s’ha d’ampliar el nombre d’assignatures no lingüístiques fetes en anglès. “Ara bé, si el professorat no té la formació mínima, de poca cosa servirà”, apunta. A banda del nivell, però, l’experta també creu que un altre requisit que s’hauria d’exigir als docents de llengua estrangera o als que imparteixen alguna matèria en anglès tant de primària com de secundària és una “formació didàctica específica”.

Transició complexa

Precisament un estudi fet per la UB alertava de la falta de coordinació metodològica en la transició entre les dues etapes educatives. “A l’alumnat de primària li agrada molt l’assignatura d’anglès, basada sobretot en jocs, però en els últims dos cursos no tenen consciència del que estan aprenent i, quan passen a secundària -on l’aprenentatge està excessivament focalitzat en la gramàtica-, tenen la sensació que no saben res”, explica Elsa Tragant, professora de la UB que va participar en l’elaboració de l’estudi.

Però possiblement l’aspecte més complicat que ha d’acabar d’abordar Ensenyament és la formació de part del professorat d’anglès que fa anys que està dins del sistema. Els experts alerten que alguns docents “tenen limitacions importants” amb la llengua. “Se’ls ha d’exigir formació. Se’ls hauria de començar a enviar missatges que, com a professionals, tenen l’obligació de reciclar-se”, apunta Escobar. La conselleria ha incrementat el nombre de places a les EOI perquè aquest col·lectiu pugui reciclar-se de manera gratuïta. En els últims cinc cursos s’han format 4.848 professors dels 9.000 que hi ha. “Aquí s’hi ha de sumar la falta de convocatòria d’oposicions, que fa que els docents joves ben formats no puguin entrar en el sistema i que quan entren a les llistes no se’ls tingui en compte el seu nivell”, denuncia l’experta de la UAB.

Evidentment, però, no tot recau sobre el professorat. Un altre aspecte bàsic perquè es pugui millorar el nivell d’anglès de l’alumnat -sobretot l’oral-és poder treballar amb grups reduïts, una missió gairebé impossible tenint en compte que la mitjana d’estudiants per classe supera la vintena. L’altra qüestió que queda sobre la taula és si un nivell B2 és suficient per impartir classes d’anglès. Entre els experts no hi ha acord.