Nou acord per desencallar la FP dual a Catalunya

Govern, sindicats i patronal tornen al diàleg després del rebuig a la proposta que va fer Educació

Sense consultar-ho prèviament amb el sector, el departament d'Educació va anunciar fa uns mesos que el curs que ve desplegaria un nou model de formació professional. L'anunci va provocar una trencadissa entre tots els agents –sindicats, patronals, entitats–, que van acusar el Govern de tirar pel dret i modificar el funcionament de la FP convencional (pràctiques a l'empresa) i dual (formació als centres de treball) sense comptar amb la seva opinió. Davant del rebuig, el departament va fer marxa enrere i va aturar el nou model. Unes setmanes després, sembla que la unitat torna a recosir-se: aquest dimecres s'han aprovat les bases per desplegar el model català de formació professional amb un "acord absolut" –en paraules del conseller d'Educació, Josep Bargalló– entre representants de quatre conselleries, sindicats i patronals. No hi ha mesures immediates per al curs que ve, però almenys hi ha el compromís que, qualsevol decisió, serà acordada entre totes les parts. 

L'acord és, doncs, força significatiu, tenint en compte que perquè la FP sigui una sortida d'èxit no només cal bona sintonia entre empreses i sindicats i entre diferents departaments del Govern, com Educació o Treball, sinó que també és necessari intercanviar informació i treballar de la mà. Només així es poden detectar quines són les necessitats als centres de treball i, per tant, actuar en conseqüència als centres d'estudi. Amb l'incendi sufocat, la comissió rectora del sistema de la formació i qualificació professionals ha aprovat nou prioritats per al 2020-21, entre les quals destaquen l'impuls del model de FP dual. En set anys que fa que es va començar a implantar, el model que combina la formació a l'aula i a l'empresa només el fan  un de cada deu estudiants de FP, la meitat que a la resta d'Europa

Ara bé, encara s'ha de veure com això es durà a la pràctica. L'acord no entra en alguns aspectes que, al seu dia, el departament d'Educació sí que va concretar. Un exemple: en el model que tanta polseguera va aixecar, el Govern apostava per passar de les 900 hores actuals a les 1.000 hores d'estada a l'empresa, ampliables a 1.300. La qüestió va generar molt de conflicte entre els sindicats d'Educació, que van alertar que reduir les hores lectives dels alumnes podria acabar fent fora el 5% del professorat actual –un total de 526 professors, segons van dir–, de manera que ho consideren un ERO encobert. En aquestes prioritats aprovades no s'hi inclouen les hores lectives i de pràctiques que faran els estudiants, a l'espera que es debati entre tots els actors implicats. Tampoc el sou exacte que cobraran els estudiants, encara que, com ja va proposar Educació, sí que es deixa clar que es farà en base al salari mínim interprofessional o el salari de conveni.  

Una altra de les prioritats és crear, el setembre del 2020, sempre que els pressupostos ho permetin, l'Agència Pública de Formació i Qualificació de Catalunya, que serà la locomotora del canvi del sistema de FP. Amb un pressupost propi, serà un òrgan col·legiat del qual formaran part el Govern, els sindicats i les patronals que, a la pràctica, serà l’instrument de l’actual comissió rectora per coordinar els estudis que s'oferten amb les necessitats de les empreses al territori. Aquest organisme treballarà, també, per accelerar el sistema d'acreditació de títols, de manera que es puguin reconèixer competències a treballadors que ara mateix no estan acreditats amb cap titulació.

Patronals i sindicats celebren que el Govern torni al diàleg

Els actors presents a la comissió rectora, que ja van celebrar que el Govern retirés la seva polèmica proposta, han aplaudit aquest dimecres tornar al diàleg. Les patronals han reivindicat que es reconegui l'empresa com a entitat formadora. Així ho ha dit el secretari general de Pimec, Antoni Cañete, que també ha apuntat que s'ha acordat mancomunar la figura del tutor perquè les microempreses puguin també formar. Des de Foment del Treball, Manuel Rosillo ha dit que l'acord donarà "seguretat a les empreses".

Els sindicats també veuen l'acord com "un primer pas" per obrir una nova etapa en la formació professional i, segons Javier Pacheco, de CCOO, "corregir les mancances que tenen el grup de joves que no es poden incorporar amb normalitat al mercat de treball". Per part d'UGT, Eva Fajardo ha dit que ara la formació estarà integrada al llarg de la vida de les persones, que es podran qualificar.

Espanya és el país de la Unió Europea amb més fracàs escolar: un 17,9% dels joves d’entre 18 i 24 anys abandonen els estudis abans d’hora. I, malgrat que no hi ha una única solució davant d’un problema d’aquesta envergadura, la formació professional (FP) està considerada una de les vies per retenir joves a l’educació postobligatòria. Ja fa dècades que a Europa hi ha països on s’han reduït les taxes d’atur juvenil a l’implantar el sistema de la FP dual, que consisteix en alternar durant dos anys l’aprenentatge a l’institut i a les empreses. Però a Catalunya -i encara més a l’Estat- el model es resisteix. Faltarà veure si el nou acord és l'impuls definitiu per implantar-ho.

Més continguts de