Nou model plurilingüe al País Valencià

VALÈNCIA.Si el curs passat va ser un dels més agitats que es recorden, el nou any escolar podria ser un calc del que va succeir fa només uns mesos en els col·legis del País Valencià. La principal novetat d'aquest curs és la implantació del controvertit model d'educació plurilingüe, que, segons la conselleria, permetrà als alumnes dominar el castellà, el valencià i l'anglès al final de la seva etapa educativa. No pensen igual els sindicats i bona part de la comunitat educativa, que critiquen que el govern d'Alberto Fabra hagi aprovat aquest pla sense atendre les recomanacions pedagògiques dels docents. L'únic requeriment que el govern ha atès és l'eliminació de l'article que preveia la supressió de les línies en valencià i que ha motivat, des de fa dos anys, les principals protestes del sector educatiu.

La falta de professorat qualificat per impartir classes d'anglès en el segon cicle d'educació infantil ha obligat la conselleria d'Educació a inventar-se la figura de l' english helper . Es tracta d'assistents de conversa que garantiran que els 45.000 alumnes d'infantil puguin començar a adquirir competències comunicatives en aquesta llengua. Els 329 ajudants requerits per a aquesta tasca són mestres que, en comptes de ser contractats, tindran com a compensació a les seves 30 hores de feina una beca de 1.000 euros bruts al mes. Els sindicats ja han anunciat que recorreran aquesta decisió del govern valencià perquè entenen que les úniques formes de contractar personal docent és mitjançant oposicions o borses de treball, i que és "il·legal" fer servir personal becari en educació encara que les seves tasques siguin de reforç.

Més estudiants en barracons

Segons denuncia la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes, les retallades han fet que s'incrementi el nombre de nens que estudien en barracons i que són 19.000 els alumnes que aquest curs han començat les seves classes en aules prefabricades.

I els professors han iniciat el curs sabent que el seu sou serà inferior malgrat que aquest any treballin dues hores més i tinguin més alumnes per aula. A més, 1.200 professors interins s'han quedat a l'atur per l'augment de les ràtios i la reducció dels grups als centres escolars. Així doncs, els impagaments als centres, les retallades en educació, l'acomiadament de professors i la implantació unilateral de nous plans per part de la Generalitat Valenciana componen l'argumentari de les manifestacions en defensa de l'educació pública. La primera ja ha estat convocada per al dia 22 de setembre per la Plataforma per l'Ensenyament Públic amb l'objectiu de reclamar més inversions, més qualitat i més valencià a les aules.