Societat 15/08/2011

Nova York, espais sagrats i espais profans

Emma Reverter
3 min
Esglésies que són botigues i botigues que semblen galeries 01. Interior de la Church of the Holy Communion a la Sisena Avinguda, reconvertida en centre comercial. 02. Una mesquita en un edifici d'habitatges. 03. Al luxós barri del Soho, un rabí ha reconvertit una botiga en sinagoga.

Diumenge passat un grup de joves va entrar a una església de la Sisena Avinguda de Manhattan per comprar un gelat. A l'espai que temps enrere estava reservat per a l'orgue, ara una botiga de sabates feia rebaixes. Es tracta de l'Episcopal Church of the Holy Communion (656 de la Sisena Avinguda), una església episcopal que als anys noranta es va convertir en una discoteca i, des de fa tres anys, és un centre comercial, el Limelight Market Place. A la mateixa hora, els feligresos d'una església del Village resaven en una escola pública del barri. L'església fa temps que no té un espai propi i els seus feligresos es reuneixen a l'escola cada diumenge i disposen d'un apartat de correus.

Els últims anys molts temples de la ciutat han estat desacralitzats i s'han convertit en edificis d'habitatges, centres culturals o botigues, però també s'està produint l'efecte contrari: cada vegada hi ha més grups religiosos que es reuneixen en espais profans com ara pisos de lloguer, botigues, restaurants, gimnasos i escoles.

Mentre que moltes comunitats religioses es veuen obligades a llogar espais minúsculs per al rés o a demanar prestats espais en escoles o centres culturals, molts temples sagrats de grans dimensions han desacralitzat el seu espai i s'han convertit en habitatges de sostres alts i grans finestrals. Aquests espais, que es van quedar sense feligresos o sense diners, centren l'atenció de les revistes d'arquitectura. "Els humans som éssers espirituals, no necessàriament religiosos, i aquest fet es reflecteix en la tendència a viure en espais pensats per al culte que ens connecten amb el nostre passat, present i futur", afirma l'arquitecte Walter Sedovic.

Alguns exemples. A Manhattan, la Presbyterian Church (carrer 13 oest, 143) o la parròquia de Saint George (carrer 16 est, 207) són edificis d'habitatges. A Brooklyn trobem la South Congregational Church (carrer Court), o la Norwegian Seamen's Church (carrer Clinton, 450). I a Queens, una sinagoga (cantonada de l'avinguda 153 amb el carrer 80) també s'ha convertit en un edifici de lofts.

Sedovic és un dels arquitectes responsables de la renovació de l'Eldridge Street Synagogue, la primera sinagoga construïda per europeus de l'est als Estats Units i patrimoni nacional. L'arquitecte va transformar part de la sinagoga en museu i centre cultural. "Els edificis religiosos solen estar molt ben construïts; tenen una gran solidesa, ja que estan pensats perquè suportin el pas dels segles, són una autèntica roca", indica Sedovic. "Quan l'Episcopal Church es va convertir en una discoteca als noranta, la iniciativa va ser del tot nova i radical. Jugaven amb la noció de sacrilegi". Sedovic no sempre és partidari de la reconversió de temples en espais profans: "A vegades és millor tenir un espai buit en ruïnes que arruïnar-lo amb una reconversió feta sense gust ni sensibilitat".

La sinagoga d'Eldridge Street no és l'única que s'ha convertit en un espai cultural. Al Lower East Side, l'escultor aragonès Ángel Orensanz va comprar una sinagoga del 1849 (carrer Norfolk, 172) i la va transformar en seu de la seva fundació cultural i en espai per a exposicions i festes.

La tendència inversa

En canvi, un rabí de Nova York ha llogat una botiga del luxós Soho (carrer Crosby, 43) i l'ha convertit en sinagoga. Envoltada de botigues de disseny, la sinagoga té un contracte de lloguer de set anys i la seva estètica recorda la d'una galeria d'art. També és el cas d'un temple budista tibetà que lloga el segon pis d'un edifici de Chinatown (carrer Canal, 245). Al barri de Harlem, els feligresos de la Harlem Square Church es reuneixen al tercer pis d'un edifici els baixos del qual estan ocupats per una bugaderia (carrer 125 oest, 507).

L'Islamic Council of America ocupa la planta baixa i el primer pis d'un edifici d'habitatges. Si bé es tracta d'un edifici de maó vermell típic del barri, destaca el minaret construït a la teulada. A diferència d'altres espais de culte situats en edificis profans, "la mesquita està oberta cinc vegades al dia per a l'oració", diu el responsable del centre, Mohammed Nasr Uddin.

"Mantenir la identitat d'una comunitat immigrant necessàriament implica un lloc de pregària que els permeti mantenir les seves tradicions i sentir-se segurs", explica l'arquitecta italiana Matilde Cassani, que prepara una mostra sobre comunitats religioses que es reuneixen en botigues, restaurants, rafals, escoles o apartaments de lloguer. L'exposició es podrà veure en un centre d'art i arquitectura del SoHo a partir del setembre. L'arquitecta, que va dur a terme una investigació similar a Barcelona, indica que "les comunitats religioses no necessiten un espai formal de reunió perquè, de fet, la seva primera prioritat no és el reconeixement de la comunitat ni tampoc de l'administració".

stats