No totes les cèl·lules mare embrionàries són iguals. Si bé en teoria totes són pluripotents, és a dir, capaces de diferenciar-se en tot tipus de teixits, a la pràctica del laboratori no és fàcil d’aconseguir. Científics del Salk Institute de La Jolla, a Califòrnia, n’han identificat un tipus amb una capacitat molt més gran de convertir-se de manera efectiva en qualsevol tipus cel·lular, sigui per regenerar el pàncrees, el cor o el cervell, segons un estudi que publica avui la revista Nature. El treball, en col·laboració, entre d’altres, amb investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, també obre un debat bioètic, ja que la tècnica de diferenciació que han fet servir, i que ha mostrat una gran eficàcia, consisteix a cultivar les cèl·lules embrionàries humanes en embrions de ratolí no viables. Una quimera que obre la porta a utilitzar altres espècies com a incubadores d’òrgans i teixits humans.
Fins ara, els investigadors que treballen en aquest camp de la biomedicina no feien diferències entre cèl·lules mare embrionàries. El que es tenia en compte era el temps de desenvolupament embrionari. Però aquest estudi obre la porta a un nou enfocament. Tot plegat, significa un gran pas per a la recerca amb cèl·lules mare pluripotents; per tant, de generar peces de recanvi per als nostres òrgans danyats.
Els investigadors, encapçalats per Juan Carlos Izpisua-Belmonte, del Laboratori d’Expressió Gènica del Salk Institute, han batejat aquest nou tipus de cèl·lules com a rsPSCs (cèl·lules mare pluripotents selectives amb la regió). A més de ser més fàcils de cultivar i, per tant, més fàcils de produir a gran escala -una cosa a tenir en compte si es vol aplicar una medicina regenerativa eficaç i eficient-, el material genètic de les rsPSCs és més senzill d’editar. “Les cèl·lules que hem trobat tenen grans avantatges com a laboratori (banc de proves) per estudiar el desenvolupament humà i malalties, i per oferir noves teràpies regeneratives”, explica Izpisua.
Una nova quimera
El mètode que han utilitzat els científics consisteix a crear una quimera, és a dir, barrejar material biològic humà i ratolins. Durant els experiments in vitro, els investigadors han implantat cèl·lules mare embrionàries humanes en embrions de ratolí no viables. Per començar, han volgut trobar les diferències en el comportament de cèl·lules mare embrionàries sense seleccionar i les noves, les rsPSCs. Les primeres, en inserir-les en embrions de ratolí, no es van integrar i van fracassar. En canvi, en implantar dins l’embrió de ratolí les cèl·lules mare humanes seleccionades, les rsPSCs, l’èxit va ser espectacular. Les van posar en cultiu durant 36 hores amb un nou tipus de senyals químics que dirigeixen el desenvolupament. A continuació, en inserir-les dins l’embrió de ratolí, es van diferenciar en els tres tipus cel·lulars que sorgeixen en els estadis més incipients de desenvolupament d’un embrió humà: l’ectoderma, el mesoderma i l’endoderma. Els investigadors del Salk Institut van aturar el procés de diferenciació cel·lular en aquest punt per impedir que el desenvolupament de la quimera humà-ratolí tirés endavant. La nova línia de recerca també enceta un nou debat bioètic.
