Noves filtracions d'Anonymous qüestionen el paper del Cesicat

Barcelona @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } El fotògraf Jordi Borràs hauria sigut objecte d'un escrutini del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya), segons uns documents filtrats pel grup de ciberactivistes Anonymous, que assegura que són arxius extrets d'aquest organisme. En l'informe, de set pàgines, hi consten les dades personals del reporter gràfic i una recopilació d'algunes fotografies preses per ell, on es veuen aldarulls i, en alguns casos, agents dels mossos d'uniforme i de paisà. “Considerant la publicació habitual de fotografies d'aquest individu”, diu l'informe, “resulta d'interès saber si encara trobem publicades fotografies de mossos i, si n'hi ha de noves, saber on estan ubicades”. En el text s'especifica també la marca i el model de la seva càmera, i el fet que algunes imatges estan fetes amb iPhone. També hi ha el currículum i la llista de clients. Alguns dels noms de clients apareixen en negreta i corresponen a mitjans alternatius.

L'encapçalament del report és “CME OP1215M”, que suggereix que es tracta d'un informe enviat a l'Operatiu del 15-M del cos de Mossos d'Esquadra amb motiu del primer aniversari de la mobilització popular.

Borràs ha posat el cas ja en mans del seu advocat, cosa que es traduirà en una imminent denúncia a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. “És molt fort”, explicava el fotògraf a l'ARA, “ja que aquest informe estava a l'ordinador personal d'un dels treballadors i conté informació sensible com ara la meva adreça, quan fa tres setmanes que estic amenaçat de mort [per grups d'ultradreta, arran del 12-O]”. El fotògraf s'exclama: “Les sigles de Cesicat corresponen a Centre de la Seguretat de la Informació. Però no sembla que hagin controlat precisament gaire bé el tema de la seguretat, amb totes aquestes filtracions”.

Aquesta és la segona onada de filtracions d'Anonymous de documents elaborats presumptament pel Cesicat. En la primera tanda d'arxius, es monitoritzava l'activitat pública d'usuaris de Twitter, però en aquest cas apareixen per primer cop dades personals com l'adreça o el mòbil. El departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, de qui depèn aquest ens, va negar dimarts ser autora dels informes de la primera filtració. I aquest dijous insistia a l'ARA a negar també l'autoria de la segona tanda de documents apareguts a la xarxa: “No sabem d'on provenen aquests documents perquè no ens consta cap intrusió en la xarxa de la Generalitat. Així que no els podem reconèixer com a nostres”, explicava un portaveu del departament.