ENTREVISTA

Òscar Esteban: “El Raval és l’ase dels cops i el primer barri que queda sempre marcat”

Òscar Esteban és director de la fundació Tot Raval, una xarxa d’unes cinquanta entitats que treballa per millorar la cohesió i la qualitat de vida del barri

ÀLEX GUTIÉRREZ
ÀLEX GUTIÉRREZ

Parlem en una terrassa de la plaça del Padró, vora les cinc de la tarda. En algun moment, se’ns atansarà algú demanant diners. És poc creïble que els vulgui per a allò que diu que els demana. El narcopís més proper és a pocs metres. I, malgrat tot, la vida al Raval flueix en aquesta tarda assolellada amb nens jugant al carrer, músiques diverses i olors especiades al costat de ferums menys grates. Barri de contrastos.

El barri copa l’atenció informativa, i no pas per bé. ¿El Raval està pitjor que mai en les últimes dècades?

És difícil de mesurar. Portem un temps complex en matèria de seguretat a causa dels narcopisos. I la gent que pateix això, ho pateix molt. Però estic convençut que el Raval no ha tornat a la Barcelona preolímpica El retrocés hi és, però la conflictivitat no és pas nova.

Què explica el retrocés?

Patim la tempesta perfecta, començant pel repunt del comerç de drogues. Que no passa només aquí, però el Raval és l’ase dels cops i el primer barri que sempre queda marcat. Tot i així, és cert que l’entrada de drogues pel port no s’atura. I, com que hi ha molts espais buits, s’ocupen pisos per distribuir-la. No deixa de ser paradoxal que hi hagi molts pisos buits mentre vivim una situació d’emergència habitacional. I a tot plegat cal sumar-hi que som en una zona de gran afluència turística, dins d’una ciutat coneguda pel seu lleure i esbarjo. El perill és que la situació al Raval s’enquisti.

Què fa falta?

Que la Guàrdia Urbana tingui els efectius que necessita. I, sobretot, més recursos per a tots els serveis socials que fan assistència.

Hi ha un cert negacionisme per part de l’Ajuntament. ¿No reconèixer que hi ha un problema pot afavorir l’emergència d’un discurs d’ultradreta i xenòfob?

No sé si és deixadesa o manca de coordinació. El que necessitem és un pla integral que aplegui totes les administracions. Si no, poden sorgir discursos perniciosos. I seria una llàstima perquè, al marge d’aquesta problemàtica, al Raval hi ha una convivència extraordinària entre població molt diversa: el 50% dels veïns són nascuts fora de la UE. El Raval és un exemple de convivència i cooperació. No es té prou en compte que és un barri de port. La gent arriba a la ciutat, s’instal·la aquí, s’educa, se socialitza i quan estan millor salten a altres llocs. És una feina brutal, la que fa el barri.

¿Ha detectat que hi ha més reserva a l’hora de visitar el barri?

Possiblement. Avui dia, si dius que vius i treballes al Raval, molta gent se sorprèn, però el Raval és encara el gran desconegut de Barcelona. No és que molta gent no torni, és que no ha vingut mai. Encara arrossega l’estigma del Xino...

Quin paper creu que estan fent les diferents administracions?

No crec que em toqui posar notes. Jo el que veig és que ja hem passat el segon estiu calent i que l’Ajuntament ha incrementat els recursos: hi ha més policia mobilitzada i hi ha taules i espais on els veïns poden queixar-se i dir-hi la seva. Aquesta pressió, l’administració la rep. Evidentment no és suficient, o els resultats no es veuen del tot.

Veure com la regidora de districte Gala Pin i el conseller de l’Interior, Miquel Buch, creuaven retrets i tiraven pilotes fora era decebedor.

Evidentment és decebedor. Però hi ha una cosa que és objectiva: l’Ajuntament ha mobilitzat més recursos. I hi ha un cos que fa molt bona feina i amb agents que s’hi deixen la pell, que són els Mossos, que mereixeria més recursos. En tot cas, és un error centrar-ho només en la seguretat, perquè hi ha temes també de neteja, benestar social, serveis...

Parlant de neteja, les ordenances que castiguen l’incivisme i que s’embruti el barri hi són. El problema és que no es compleixen. I aquest és un mal endèmic que arrosseguen diverses administracions. Per què ningú s’atreveix a fer-les complir?

El Raval engoleix una gran part de l’oci. Molta gent fa coses al Raval que no faria als seus barris i, per tant, suportem un pes del turisme molt bèstia. Aquesta idea que Barcelona és la platja d’Europa es visualitza més en barris com el Raval.

Fem aquesta entrevista al costat del parc infantil de la placeta Martina Castells. Ha estat tancat mesos i mesos per rates. Això podria passar a Sarrià?

Possiblement no. No es permetria que hi hagués narcopisos, o que vingués la gent a pixar-se als carrers, o que al carrer s’hi venguessin i s’hi consumissin cerveses, o el soroll. Això té molt a veure amb el fet que hi hagi població amb més o menys recursos. I sempre acabem escandalitzant-nos per temes com la seguretat, que realment és molt greu ara, però aquest barri té reptes, com el de la segregació escolar, que no tenen a veure tant amb col·lectius diversos com amb recursos econòmics.

Tem que s’estigmatitzi el Raval?

Qui pensa que parla del país sense trepitjar el Raval, no en coneixerà la realitat. Aquest Raval, per entendre’ns, i tants Ravals com hi hagi. Em nego a pensar que el debat sobre el Raval sigui el de la conflictivitat. Perdem una gran riquesa i molts matisos, si ho limitem a això.

Més continguts de