SALUT

Obesitat: la pandèmia creix

El sobrepès augmenta a les àrees rurals més que a les ciutats i castiga els països en desenvolupament

Obesitat: la pandèmia creix

Les dades completes d'obesitat per zones geogràfiques i països es poden consultar aquí

Durant anys els experts han sostingut que l’estil de vida urbà, especialment als països industrialitzats i desenvolupats, és un dels principals motors que ha conduït a l’actual pandèmia de sobrepès i obesitat global. La realitat, però, ha canviat. Si l’any 1985 es podia donar per certa aquesta afirmació, el 2017 tot s’ha girat com un mitjó. El sobrepès i l’obesitat continuen creixent arreu, però on creixen amb més força és a les àrees rurals dels països en desenvolupament o amb un nivell de renda baix. En línies generals, a més, són les dones les que en surten més malparades. Així ho suggereix un estudi publicat a la revista Nature que analitza l’índex de massa corporal (IMC) de 112 milions d’individus de 200 països. El treball és fruit d’una col·laboració entre l’Imperial College de Londres i el Centre de Malalties no Comunicables (NCD-Risk Factor), vinculat a l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La conclusió més nítida de l’extens estudi és el creixement global de l’IMC a gairebé tots els països dels quals s’ha obtingut dades els últims trenta anys. Però no és a les ciutats on ha crescut més aquest índex -com seria esperable d’acord amb les tesis dominants-, sinó a les àrees rurals. Tant, que en els països desenvolupats la distància entre les persones amb sobrepès i obesitat en entorns rurals i a les ciutats tendeix a escurçar-se, mentre que als països en vies de desenvolupament pràcticament s’arriba a igualar en molts casos.

Què ha propiciat aquest canvi sobtat del patró de l’obesitat global? Barry Popkin, investigador de la Universitat de Carolina del Nord i que signa un comentari a la mateixa edició de Nature, atribueix el gir de tendència a un corrent general que ha canviat l’estil de vida no només a les ciutats sinó també a les zones rurals.

Remet la fam, creix la malnutrició

Segons Popkin, la vida urbana, que inclou aspectes clarament perjudicials per a la salut, com els relacionats amb la contaminació atmosfèrica, el sedentarisme o la facilitat d’accés a aliments ultraprocessats, “també té factors positius”. L’autor en destaca sobretot dos: d’una banda, hi ha més accés a centres de salut o a instal·lacions de lleure que afavoreixen el benestar, així com a la informació, i de l’altra, hi ha més possibilitats d’adquirir productes alimentaris saludables. Aquest últim factor és especialment rellevant als països de renda mitjana o alta.

Contràriament, a les àrees rurals el canvi de tendència “és paradoxal”, segons Majid Ezzati, de l’Imperial College de Londres i autor principal de l’estudi. Molts dels factors negatius que han contribuït a l’expansió del sobrepès i l’obesitat a les ciutats dels països desenvolupats “s’han incorporat als entorns rurals”. Assenyala, per exemple, que el treball als conreus s’ha mecanitzat pràcticament a tot el món, la disponibilitat de vehicles, tot i que limitada, és un fet contrastable, i l’accés a determinades categories d’aliments, com ara els processats i els ultraprocessats, “s’ha disparat a les àrees rurals”. Com a conseqüència, diu Ezzati, la ingestió de calories ultrapassa amb escreix la capacitat de l’organisme per cremar-les. “Moltes de les noves calories són de baixa qualitat”, alerta. “Estem aconseguint controlar la fam al món, però a canvi afavorim la malnutrició”.

Les dades que aporta l’estudi són difícils de simplificar. En termes generals, i de mitjana, el pes global d’homes i dones ha crescut entre 5 i 6 kg les últimes tres dècades. Però si s’observen les dades amb detall, l’increment de pes dels habitants a les zones rurals del planeta ha estat pràcticament el doble del que han registrat les poblacions a les ciutats.

L’estudi assenyala que l’IMC a les àrees rurals és més alt entre les dones que no pas entre els homes.En el nostre entorn, les dones que viuen en àrees rurals del centre i l’est d’Europa tenen un IMC superior als homes. Per als homes, les diferències més importants entre les àrees rurals i les urbanes són a Suècia, Irlanda, Àustria i la República Txeca. Als Estats Units i a Austràlia, la diferència a favor de les àrees rurals també és molt destacable.

El sedentarisme creix i la dieta s’omple de processats

Què impulsa el sobrepès

Les dietes amb una alta proporció de sucres refinats, greixos saturats i sal s’han estès a les àrees rurals. S’hi sumen l’increment del sedentarisme i del consum d’aliments ultraprocessats. El Brasil és un dels exemples d’això.

Castiga igual països rics i més pobres?

En termes globals, sí. Tanmateix, el creixement de l’índex de sobrepès i obesitat és molt més acusat als països amb rendes baixes que no pas als desenvolupats.

La fam al món és història?

No: encara queden extenses regions on la fam fa estralls. Als llocs on s’ha aconseguit vèncer, però, l’alimentació que arriba és de baixa qualitat nutritiva.

A quins països hi ha un canvi més important?

En percentatge, els EUA i Austràlia són les zones amb més augment les últimes tres dècades. També el nord d’Àfrica i l’Amèrica Llatina han empitjorat molt.

I com està Espanya?

A Espanya l’obesitat també ha seguit el mateix patró ascendent. Un de cada quatre habitants té sobrepès, mentre que hi ha un 5% d’homes obesos severs i un 7,8% de dones.