Cop al 'supermercat' de la droga dels adolescents de les Glòries

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha arrestat set persones en un descampat on es venia haixix i marihuana sobretot a menors d'entre 12 i 16 anys  

Perspectiva del poblat on s'ha fet l'operació / EDUARD ALEGRE

Feien una quarantena de vendes cada dia, i "bàsicament als nens dels centres escolars de la zona", explica l'intendent Joan Rodríguez, cap de la unitat d'investigació de la Guàrdia Urbana. El punt de venda no era ni un pis ni una cantonada, es tracta d'un autèntic petit poblat estructurat al voltant d'un espai central amb munts de ferralla i situat en un solar als antics Encants, a sobre de la plaça de les Glòries de Barcelona, on va poder entrar l'ARA tres setmanes abans de l'operació que l'ha desmantellat avui. Des de fora només es veu una reixa tapada per lones i fustes, amb una porta d'acer que es va obrint de tant en tant per deixar-ne entrar o sortir algú. Aquest matí, bàsicament, ha servit perquè hi entressin policies i gossos de la unitat canina i en sortissin detinguts.

L'intendent Rodríguez destaca "la importància que té haver tret del mig un punt de venda d'estupefaents a menors" que eren "els màxims clients" dels traficants del descampat. De fet, els diners en efectiu que han confiscat eren en monedes i bitllets de cinc, "que és el que porten els xavals quan surten de casa". "Venien a les set del matí, compraven la dosi i se n'anaven a l'escola a estudiar matemàtiques, història o el que sigui", explica Rodríguez. I es pregunta: "quina capacitat té un nen per estudiar després de fumar-se marihuana d'aquest tipus, amb un percentatge de THC -la substància psicoactiva- del 9% o el 10%, el triple de fa tan sols uns anys?".

"Venien a les set del matí, compraven la dosi i se n'anaven a l'escola a estudiar matemàtiques"

Joan Rodríguez Cap de la unitat d'investigació de la Guàrdia Urbana

Una dotzena de furgonetes de la Guàrdia Urbana han tallat el carrer Dos de maig per sota de Consell de Cent a les 8.15 del matí. Els policies han entrat al descampat que correspon al número 186 i han agafat els habitants -la majoria homes subsaharians- per sorpresa. Amb l'ajuda de mitja dotzena de gossos de la unitat canina i la supervisió de la comitiva judicial, els agents han confiscat 149 dosis de marihuana i 66 d'haixix preparades per a vendre, dues bàscules de precisió i uns 500 euros en efectiu. Han detingut set persones, sis homes i una dona.

No tots els habitants del poblat improvisat venien droga, n'hi viuen una vintena i alguns es dediquen a recollir i vendre ferralla. Però el ritme de vendes era tan elevat que els veïns i els treballadors de la zona se n'havien adonat. "Ja era hora!" ha comentat aquest matí una treballadora que fa feina davant del solar, "tots els nanos entrant i sortint cada dia d'aquí", ha continuat sacsejant el cap. La policia s'havia passat més de dos mesos documentant i enregistrant qui venia la droga a qui i té les declaracions de nou adolescents que han admès que n'havien comprat. A la pràctica, aquest descampat era una mena de 'supermercat' de la droga per als estudiants de la zona.

Hi ha una escola i un institut a tres cantonades del poblat. El director de l'escola admet que alguna vegada han avisat la policia quan havien detectat moviment de drogues, però afirma que no sabia res d'aquest cas concret, encara que no li ha estranyat. Segons la policia, els compradors tenen sobretot entre 12 i 16 anys, i són de centres de Sant Martí però fins i tot també de l'Eixample. Els propers dies s'espera que es facin més detencions, fins a tretze. I segons fonts al cas de la investigació, alguna podria ser d'algun menor que també feia d'intermediari i venia pel seu compte.

Els diners en efectiu confiscats són en monedes i bitllets de cinc, no hi havia bitllets grans

La Guàrdia Urbana investigava la venda de drogues al descampat des de finals d'agost, però l'ARA s'hi va topar fa tres setmanes, quan preparava un reportatge sobre l'infrahabitatge a la zona. Alguns veïns s'havien adonat del negoci i de la investigació policial i així aquest diari va descobrir què passava al solar. Els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona també havien intentat actuar amb els habitants del descampat, però segons fonts municipals, van declinar l'ajuda.

A l'espai central del poblat, que continua ocupat perquè no hi ha ordre de desallotjament, s'hi acumulen muntanyes de trastos i ferros que no duren gaire, els venen a un ferroveller de la zona. Fustes, antigues portes de metall, plàstics, catifes, armaris... gairebé qualsevol cosa prou grossa serveix per fer les parets i els sostres dels habitacles, decorats amb algun quadre recuperat dels contenidors o de les nits en què es poden llençar mobles vells al carrer. Costa de descobrir quin és, però dins aquest nucli alternatiu, tot té el seu ordre.

Aquell dia tres setmanes abans de l'operació, sonava música 'reggae' a tot volum per un equip de música d'una de les barraques de fusta i metall. Al sofà de dins l'habitacle no hi havia ningú però el portàtil de damunt la tauleta de cafè tenia la pantalla engegada i al televisor que penjava del sostre s'hi veia la gespa verda d'un camp de futbol. A la barraca hi vivia un home originari de Gàmbia que pelava cables elèctrics amb un ganivet de cuina de pam i mig i es fa dir Wezz.

Mentre en Wezz contesta preguntes, una noia d'institut entra en una de les barraques i en surt al cap d'un quart

Assegut en una cadira polsegosa, en Wezz gairebé no aixecava la mirada del que feia i parlava amb una veu tan baixa que c ostava sentir-lo per sobre de la música. No feia fred encara, però duia una dessuadora i una gorra de llana. Acceptava parlar amb recança però no deixava de pelar cables. A l'espai central cinc homes encara més recelosos, asseguts en rotllana amb cadires de tota mena, també pelaven cables de manera mecànica. Hi tenien pràctica.

En Wezz fa 12 anys que va arribar a Espanya, quan en tenia 16, en un vol amb el seu tiet. Ara fa dos anys que viu en aquest solar del carrer Dos de maig. " El propietari ens hi deixa estar, quan ens digui que hem de marxar ho farem, l'Ajuntament i la policia aquí no hi han de fer res i no vénen mai", va dir. Volen que els deixin tranquils i assegura que als blocs de pisos on s'ha estat -poques vegades, és més d'ocupar- "no hi ha respecte", que els que fumen llencen les llosques de tabac al replà i tot està brut. "Aquí estem tranquils i no molestem", assegurava; l'antiquari que tenen al costat, Josep Claveria, l'últim supervivent de l'època en què aquí hi havia els Encants vells, li dóna la raó: "ells recullen ferralla, bé, algun sembla que es dedica a alguna cosa més, però no molesten, no roben ni fan destrosses", afirmava tres setmanes de l'operació policial.

La majoria dels habitants que hi havia aquell dia recullen trastos, venen el metall a un ferroveller que hi ha a la vora i reparen bicicletes. Però alguns es dedicaven a d'altres negocis. L'home que hi havia més a prop de la porta, incapaç d'articular cap paraula intel·ligible, es movia amb lentitud i manca d'estabilitat narcòtica. Mentre en Wezz contestava preguntes, una adolescent d'institut, amb faldilla grisa a mitja cuixa, mitges negres, una rebeca i una cabellera rinxolada pèl-roja entrava en una de les barraques. En va sortir a corre-cuita al cap d'un quart d'hora.

Més continguts de