Operacions suspeses i sense especialistes

Tres pacients relaten com la segona onada afecta el dia a dia de les seves patologies

El 13 de març -un dia abans que es declarés l’estat d’alarma- Isabel Cia (a la fotografia), de 80 anys, tenia cita amb l’anestesista en un hospital de Madrid de cara a la que havia de ser la tercera cirurgia de columna. Li van dir que tot estava a punt i que quan tingués una data li trucarien. Que tingués paciència. Aviat farà mig any i encara espera. La seva família ja no sap què fer per pal·liar-li els dolors. L’Óscar Aragonés, amb 38 anys, ha hagut de tornar a treballar amb la cama dreta feta suro per culpa d’una hèrnia discal. Els dolors van començar el novembre passat, quan va agafar la baixa, i al gener es va fer totes les proves per tirar endavant l’operació. Però la cita amb el traumatòleg a l’Hospital de Getafe mai va arribar. El coronavirus va capgirar la seva vida. Assegura que se sent “abandonat” pel sistema sanitari.

La mateixa sensació sent la Débora Medina, mare d’en Raúl, que al desembre farà 3 anys. El nen va néixer amb un problema ventricular al cor i cal fer-li una revisió anual per decidir si se l’ha d’operar, com a molt tard, als 3 anys. Dijous tenia cita amb el cardiòleg i l’hi van anul·lar per la segona onada del coronavirus. Ara haurà d’esperar mig any: li han reprogramat per al 29 de març a la tarda. No sap a qui recórrer i sent, a més d’indignació, impotència. Viu a Puente de Vallecas, el barri amb més incidència de coronavirus de Madrid, i al seu centre de salut, el Rafael Alberti -un dels més castigats-, han eliminat la pediatra que tenien a la tarda i l’han traslladat a un altre centre de salut, el Buenos Aires. “Si veig alguna cosa estranya al nen avisaré la pediatra, però el problema és que només la conec per telèfon”, lamenta.

Darrere les dades de contagi del coronavirus hi ha una corba perillosa i soterrada que és la de l’impacte en el dia a dia de la gent amb altres patologies. Des de l’agost que diferents hospitals de Madrid han suspès les cirurgies no urgents per encabir pacients amb covid-19 als quiròfans per falta de lloc a les UCI. També s’estan cancel·lant cites amb especialistes perquè els han destinat a tractar malalts de coronavirus. Des de principis de setmana està vigent una ordre del ministeri de Sanitat que, tal com es va fer durant l’estat d’alarma, permet la mobilització d’especialistes en funció de la pressió hospitalària.

Els tres fills de la Isabel ja no saben què fer. Perruquera de professió, viu jubilada a Vallecas -amb restriccions des de fa dues setmanes-, i durant el primer confinament va tenir molta paciència, com li van demanar. A mitjans de setembre van tornar els dolors de manera molt aguda. Des de l’hospital li diuen que és a la llista d’espera, però que amb la segona onada s’eternitzarà. Ha trucat al centre de salut, necessita que l’hi calmin d’alguna manera fins que pugui accedir a la cirurgia, però la seva doctora d’atenció primària només la pot atendre per telèfon i diu que tiri de la medicació que ja té a la recepta electrònica.

Tornar a treballar tot i el dolor

L’Óscar també ha hagut de bregar amb els dolors com ha pogut. Al gener l’havien de trucar de la unitat del dolor i no el van contactar fins a la setmana passada, quan la cama ja li havia deixat de fer tant de mal, se li havia adormit i convertit en suro, motiu de més per operar-lo. Quan finalment va veure el traumatòleg al juliol, li va aconsellar que es preparés per sobreviure un any més així. Va fer comptes: si tornaven a engegar la maquinària per operar-lo, estaria de baixa més de 18 mesos seguits, cosa que obliga a passar per un tribunal per avaluar la situació. Va analitzar-ho amb la metge de capçalera i, com que passava un moment de menys dolor, va decidir tornar a treballar un temps després d’aconseguir un canvi de lloc a la fàbrica on no havia d’aixecar pes. Així que ha tornat a treballar uns mesos amb poques esperances que l’operin a curt termini. De fet, des del juliol torna a esperar cita, i encara no té notícies de l’Hospital de Getafe, un dels llocs del cinturó sud de Madrid amb alta incidència de coronavirus.

Els fills de la Isabel han estat valorant totes les opcions possibles. ¿Anar a urgències? “Amb aquesta segona onada tan dura de covid i als 80 anys de la mare, val més que no”, explica una de les filles, la Isabel. Pensa en una infiltració en un centre privat, però ja són 150 euros la primera consulta amb el traumatòleg i 120 qualsevol revisió. I ja no s’imagina què pot arribar a costar una infiltració. “La meva mare no té cap mútua privada. Ningú l’atén amb la seva targeta sanitària pública. Té 80 anys i molt de dolor. En això estem”, conclou una de les filles, que fins i tot té por de revelar el nom de l’hospital madrileny per si posa pegues al cas de la seva mare.