Madrid acull l'Orgull LGTBI més polititzat

Madrid“Cada vegada ve més gent”, afirma la Ramona, una senyora que ha superat els 80 anys i que participa aquest dissabte en la desfilada de l’Orgull Gai de Madrid –la més nombrosa de tot l’Estat– juntament amb dues amigues de la seva edat. Totes tres amb la cara pintada amb l’arc de Sant Martí i una pancarta que diu: “L’amor és cec. El teu, el primer”. “Espanya ha canviat molt des de que érem joves, moltíssim”, assegura.

La desfilada d’aquest any està dedicada a donar visibilitat als homosexuals i transsexuals de la tercera edat. “Gent gran sense armaris: història, lluita i memòria! Per una llei LGTBI estatal”, deia el lema. Però la pancarta que ha obert la manifestació ha passat a un segon terme arran de l’amenaça per al col·lectiu que representa l’arribada de l’extrema dreta. El d'avui ha sigut l’Orgull més polític dels últims anys.

“Aquest any l’Orgull és més necessari que mai”, reclamaven els organitzadors. Fa 41 que se celebra a Madrid la desfilada per reclamar la igualtat de drets del col·lectiu LGTBI, però aquesta és la primera amb Vox a l’Ajuntament. La primera que se celebra amb la bandera de l’arc de Sant Martí apartada del centre de la façana del consistori madrileny per deixar pas a l'espanyola. La primera amb un partit polític d’extrema dreta al Congrés prometent fer marxa enrere en els drets del col·lectiu impulsant una llei "de protecció de la família natural" que prohibeixi el matrimoni i l’adopció a parelles del mateix sexe.

Ni un pas enrere

“Necessitem aturar la ultradreta que ha entrat a les institucions. Els diem que no farem ni un pas enrere”, avisava la presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), Uge Sangil, al començament de la manifestació. L’organització ha vetat la carrossa de Ciutadans per haver acceptat pactes amb Vox i ha evitat que els polítics anessin a la primera fila de la manifestació. Amb tot, dirigents i representants polítics de Cs han participat en l'acte, i amb el crit de "Fora de l'Orgull" alguns assistents els han increpat.

“Fa temps que Espanya va decidir ser avantguarda, va decidir que volia ser justa, oberta i solidària. Ni un pas enrere”, ha tuitejat el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, juntament amb unes declaracions del ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska.

Els 34 graus d'aquest dissabte a Madrid no han impedit a milers de persones sortir al carrer. “Crec que els drets dels LGTBI són una qüestió de drets humans i no polititzar la qüestió és impossible. És obligatori, és un dret dels ciutadans i la política hi ha de ser. Els partits s’han de mullar i han de defensar els nostres drets”, afirma el Fran, un noi de Granada que viu a Barcelona. Al seu costat, el Javi critica l’excessiva politització de la desfilada: “És un acte on la gent s’ho passa bé, és una festa per reivindicar els nostres drets. No cal intentar polititzar-ho”.

Aldarulls de Stonewall

La desfilada d’aquest any està dedicada a commemorar els 50 anys dels aldarulls de l'Stonewall Inn, que van marcar el començament del moviment pels drets del col·lectiu LGTBI. Situat al barri novayorquès de Greenwich Village, l’Stonewall Inn era un pub freqüentat per homosexuals i transsexuals en un moment, a mitjans del segle passat, en què el col·lectiu estava invisibilitzat i marginat de la vida pública. De fet, les relacions homosexuals estaven prohibides a Nova York.

Les batudes de la policia al pub eren habituals, però la del 28 de juny del 1969 va marcar un abans i un després en la lluita pels drets dels gais. Aquell dia la policia va detenir indiscriminadament els clients i va topar amb la seva resistència pacífica. La nit va acabar amb centenars d’agents antiavalots carregant contra tots els homosexuals que es van aplegar davant el pub. Aquells incidents van donar peu a una sèrie de manifestacions sense precedents als Estats Units. Les mobilitzacions van tenir ressò a tot el país i es van convertir en un punt d'inflexió per al col·lectiu LGTBI.

Molt per fer

Tot i que s'ha avançat molt, la comunitat creu que encara s’ha d’anar més enllà per aconseguir la plena normalització. “Els nostres drets han canviat molt, però encara queda molt per fer. Encara hi ha molta gent que no va agafada de la mà pel carrer per la por que li puguin fer alguna cosa”, assegura el Fran.

Uns metres enllà es manifesten membres de col·lectius policials, com el Sergi i el Jose, agents de la Policia Nacional i parella. Asseguren que no s’han sentit discriminats a la feina però lamenten que sempre hagin de reivindicar la seva orientació sexual entre els companys. “És una sortida de l’armari constant. Sempre hi ha la presumpció d’heterosexualitat. És una lluita constant”, expliquen.