Pascual Iranzo: «El rei és senzill, ni tan sols vol que li diguin 'majestat'»

Cabellera blanquina recollida en una cua evolucionada del Barroc tan sòbria i clàssica com trencadora. Vestit impecable, botins de pell ben llustrats, corbata amb personalitat i el detall final: el mocador de butxaca que singularitza l'americana. Pascual Iranzo, de 81 anys, tan exquisit en la imatge com en el tracte, és un guru de l'estètica masculina. Des que el 1959 va guanyar el premi més important de perruqueria masculina de París, ha revolucionat el sector amb una filosofia pròpia que té continuïtat a les sis perruqueries que té a Barcelona. Grans personalitats han posat la seva imatge a les seves mans.

Fa mig segle va pronosticar que els homes arribarien a maquillar-se i a posar-se arracades i aleshores tothom es va posar les mans al cap.

I els nous temps m'han donat la raó. Tatuatges, homes depilats, pírcings, i alguns ja comencen a posar-se molt tènuement rímel als ulls. Els homes han estat els grans abandonats en l'estètica de la societat. Ara això comença a despertar i ja no s'associa la coqueteria masculina a l'homosexualitat, com passava abans.

Per què es diu que vostè ha reinventat l'ofici de barber?

He mort la barberia tradicional. El perruquer ara ha de ser un especialista en imatge personal i expressivitat corporal per poder interpretar el client en funció del seu caràcter i vivències i dels seus desitjos. Ja no es tracta només de tallar la llargada dels cabells, que té una càrrega eròtica, d'energia i fetitxista, sinó que és donar informació a la persona per potenciar la seva autoestima.

¿I com pot corregir autoestima i complexos un assessor d'imatge?

Impulsant una perruqueria interactiva i vivencial. L'home i la dona tenen una freqüència a anar a la perruqueria i el perruquer no es pot limitar a seguir modes, que són efímeres. La moda, com deia Balmes, s'ha d'observar però no s'ha de seguir amb els ulls tancats. El temps ens marca les pautes perquè anem vivint i anem envellint i el perruquer ha de guiar el client en aquest camí progressiu de canvi d'identitat. Evidentment això implica que, a banda de la formació tècnica, l'estudi de la professió hauria de ser més llarg i incloure matèries de coneixements culturals per convertir-lo en un expert en psicoestètica.

I què és la psicoestètica?

La valoració artística d'un mateix en funció d'un equilibri entre l'aspecte físic i el caràcter i les vivències de la persona en funció del temps.

¿Tant afecta la pròpia imatge en la psicologia humana?

En la difícil singladura del marc de la vida la seducció és una gran companya de viatge. La persona ha de dialogar amb el mirall, el gran amic que sempre diu la veritat. Arriba abans la nostra imatge física que el nostre pensament, que manifestem quan parlem. Per això són claus els 30 primers segons de veure una persona, perquè encara que no sigui prou temps per interpretar-la i desxifrar-la, es crea una fotografia, un clixé que, tant si és negatiu com positiu, costa molt d'esborrar. D'aquí la importància de la imatge que projectem i de saber-se vestir.

I què és per a vostè saber-se vestir?

Saber-se vestir és molt difícil i respon a un grau elevat d'intel·ligència, cultura, glamur, sensibilitat i sentit del que és sublim per saber combinar i harmonitzar els colors en funció de la circumstància que vivim. Mai hem d'oblidar que l'ésser humà és fons i forma i que se'ns accepta segons com ens presentem i se'ns acomiada segons com ens hem comportat. Avui dia la gent no se sap vestir, la gent es tapa. Han desaparegut els tabús i els mites i ara tot s'hi val. S'ha perdut fins i tot la intimitat, que ara és com el hall d'un hotel de cinc estrelles, que hi entra tothom. Als meus centres es garanteix aquest espai d'intimitat amb cabines individuals on només hi ha miralls i una rosa de Baccara vermella i esvelta.

Vostè és responsable de la imatge de grans personalitats com el rei.

Ja fa 25 anys. Precisament el 22 d'abril era a la Zarzuela tallant-li els cabells.

Com està després de la polèmica a la qual s'ha hagut d'enfrontar?

Està afectat, però és una gran persona que està contínuament pendent del país. Malgrat el que es digui, és molt senzill, no vol ostentació al seu entorn. Ni tan sols vol que li diguin majestat . Jo el tracto de vós. El rei i la seva família són persones intel·ligents i tenen present que el país està per sobre de tot.

És un client difícil d'assessorar?

La condició sine qua non d'un líder social és tenir plena consciència de la seva pròpia imatge i el rei la té i és conscient que és sempre en un aparador. Té molt clar el que vol. La meva missió és interpretar-ho.

De la barberia tradicional del seu pare a referent de l'estilisme masculí. D'on va venir la seva vocació?

Vinc d'una família humil amb tres fills que havia de recórrer a l'auxili social i no vaig ser escolaritzat, he après a la universitat de la vida. Tenia 15 anys quan ajudava el meu pare a la seva barberia al barri de Sants. Vaig trobar la història de Narcís quan es mira al llac i es veu a ell mateix, em va fascinar i aquí va començar la meva història. "Pare, me'n vaig a París perquè aquí no hi ha res, però tornaré", li vaig dir.