Societat 24/05/2012

Philip Kerr: "La gran maledicció d'Europa és l'excés de lleis i Parlaments"

Contundent Autor d'una vintena de novel·les, Philip Kerr no es mossega la llengua a l'hora de valorar l'Església, els Jocs Olímpics anglesos, la correcció política i el nacionalsocialisme. Acaba de publicar 'Praga mortal' (La Magrana / RBA)

Jordi Nopca
4 min
Kerr va néixer a Edimburg l'any 1956, però viu a Londres des de fa dècades. Així i tot, no anirà als Jocs Olímpics.

Philip Kerr es va emportar el Premi Internacional de Novel·la Negra RBA 2009 amb Si els morts no ressuciten , un dels casos del detectiu Bernie Gunther. Decidit a no abandonar el personatge que l'ha fet més popular, Kerr publica ara Praga mortal , on l'Alemanya de finals de l'any 1941 li permet recuperar un dels personatges més escabrosos del nazisme, Reinhard Heydrich, segon comandament de les SS i "arquitecte de la solució final ", que va acabar amb l'extermini de més de sis milions de jueus.

Tinc entès que el seu primer contacte amb la literatura va ser força controvertit.

Vaig voler ser escriptor des de molt jove. Vinc d'una família molt religiosa: anàvem a l'església tres vegades cada diumenge. El pare tenia un grapat de llibres en una prestatgeria tancats amb pany i clau, i això em va fer sospitar de la seva natura pecaminosa o, com a mínim, no apta per a mi. No vaig trigar gaire a descobrir on n'amagava la clau i obrir la prestatgeria secreta, i allà vaig llegir des de les novel·les d'Ian Fleming fins a L'amant de Lady Chatterley , de D.H. Lawrence.

Durant la seva adolescència, va ser la influència eròtica de Chatterley, la que va predominar.

Com que no em podia endur el llibre de Lawrence a l'escola, vaig escriure'n una versió. I vaig fer la primera pela llogant-la als meus companys, cosa que va ser descoberta ràpidament pel meu pare per culpa de la delació del pare d'un amic. Es va enfadar tant que me la va fer llegir en veu alta davant de la meva mare, per humiliar-me. No va ser això el que em va fer renegar de la religió: molt abans ja havia decidit que Déu i jo érem incompatibles perquè tenia una por terrible a l'aigua. I durant la missa, en comptes d'escoltar les paraules del capellà preferia mirar les noies. Imaginava amb quines me n'aniria al llit.

El seu detectiu, en comptes de pensar en el llit es delecta observant els pits de les dones amb qui es va trobant.

A la majoria dels homes ens passa. En Bernie no entén per què es fixa tant en els pits: no hi ha una explicació racional, però la fascinació hi és. Des d'un punt de vista femení, molt probablement no s'entendrà. Pel que fa als homes, només cal que vagis un dia a la platja i observis cap on se'ns van els seus ulls quan una dona fa top-less .

La seva atracció per les dones es va fer evident de seguida... La fascinació per Berlín -escenari de les vuit novel·les de Bernie Gunther- va arribar una mica més tard.

Va ser quan estudiava dret. Em va interessar la influència del Romanticisme en la filosofia legal. No crec que ningú estudiï dret per voluntat pròpia. El món judicial és execrable: hi ha massa advocats i massa lleis. La gran maledicció d'Europa és l'excés de lleis i Parlaments. L'únic que aconsegueixen tantes institucions és nodrir els legisladors.

Vostè és ben escèptic, igual que el seu personatge.

No sóc gens conformista. Amb el personatge compartim una ansietat existencial important, i també l'entusiasme per algunes coses. Però sobretot la visió crítica. Ara fa dies que penso en els Jocs Olímpics anglesos, per exemple: em semblen una despesa inútil de diners, i sé d'altra banda que molta gent amb bones intencions els dóna suport. Actualment, l'únic equip vencedor d'esportistes que tenim és el que participarà als Paralímpics: diu molt de l'estat actual de l'Anglaterra moderna.

Aquesta afirmació ha estat d'una gran incorrecció política, com a mínim.

La correcció política ens fan perdre la capacitat d'expressar-nos lliurement. Ara mateix, a Anglaterra, si un ciutadà n'insulta un altre pel carrer pot acabar detingut per un policia. Només cal que les teves paraules siguin considerades ofensives per l'agent de la llei . Per què no podem parlar amb llibertat? Una vegada més, la culpa torna a ser dels legisladors.

Una bona manera de fugir d'aquesta realitat actual és ambientar les seves novel·les a l'Alemanya nazi, com ha fet en els llibres de la sèrie de Bernie Gunther.

La Segona Guerra Mundial és un dels moments històrics més importants, i un tema interessantíssim a nivell literari. Vaig decidir que el meu personatge, en comptes de ser carnisser i viure la seva rutina, seria policia: d'aquesta manera, la confrontació amb els ideals nacionalsocialistes seria molt més punyent. Ni faig novel·la negra ni en llegeixo gaire. Els meus llibres van una mica més enllà de la dinàmica dels crims i la seva resolució. Més aviat són novel·les polítiques...

Un dels personatges de Praga mortal és Reinhard Heydrich, figura clau del nacionalsocialisme més brutal.

Heydrich és el nazi arquetípic. El seu triomf durant el nazisme va ser precedit d'un gran fracàs durant els anys de la República de Weimar. Va ser expulsat de la Marina perquè es va embolicar amb la filla d'un alt comandament. Menys de sis mesos després de donar a conèixer el destí fatal dels jueus europeus a la conferència de Wannsee, va ser assassinat: és com si hi hagués hagut, per una vegada a la història, sentit de la justícia.

stats