MEDI AMBIENT

Pagar fins a 22 euros per llençar una bossa d’escombraries

La regió italiana del Vèneto arriba a un 85% de recollida selectiva cobrant per l’excés de rebuig

Penalitzar econòmicament cada viatge extra que s’hagi de fer per recollir la bossa del rebuig. És la clau de l’èxit del sistema de gestió de residus que apliquen a la regió italiana del Vèneto, formada per una cinquantena de municipis que sumen més de mig milió d’habitants, i on han aconseguit un índex de recollida selectiva del 85%. La seva previsió és arribar al 96,7% el 2022. Aquest va ser un dels models de recollida d’escombraries presentats al Fòrum Waste in Progress de Girona, celebrat el març passat.

El responsable de relacions internacionals de Contarina SpA del Vèneto, Marco Mattiello, detalla que el seu model de recollida porta a porta està basat en la “corresponsabilitat de tots els actors que intervenen en el procés, perquè cadascú assumeixi la seva part”. Una conscienciació que aconsegueixen “formant i informant contínuament els ciutadans” perquè “la inversió que dona més resultats és la que es destina a les persones”. Cada any envien el calendari amb els dies que es passa a recollir cada fracció, organitzen cursos i xerrades per als veïns sobre el destí de les escombraries i el cost de gestionar-les i, especialment, destinen molts esforços a la formació a les escoles, on els nens d’entre 6 i 12 anys reben unes dues hores de classe cada curs sobre la gestió dels residus i la importància de reciclar.

Es tracta d’un sistema de recollida porta a porta i flexible. Cada fracció té establert un dia de recollida, i els ciutadans dipositen la bossa que toca al contenidor o al cubell. En funció de la mida, varia la freqüència de recollida: com més petita sigui la bossa, més sovint la retiren, i viceversa. A més, a cadascuna de les 50 poblacions hi ha un ecocentre on els ciutadans poden portar qualsevol tipus de residu.

Penalitzacions al rebuig

La recollida del rebuig -el que no es pot seleccionar- funciona de manera diferent i es paga. La tarifa que ha d’abonar cada ciutadà es calcula seguint la premissa que “paga més qui genera més”, segons Mattiello. Així, a la factura hi ha una part de cost fix amb què es cobreixen els serveis de recollida, les infraestructures i les accions formatives, i que es calcula en funció de les persones que viuen en un habitatge o els metres de superfície, en el cas de comerços i negocis. I, després, hi ha una part variable que depèn, bàsicament, de les vegades que la companyia ha de recollir la bossa de fracció resta, és a dir, les escombraries que no es poden reciclar, i que calculen amb un sistema informàtic que pesa les bosses al camió i n’identifica el propietari amb un xip. “El cost fix de la factura només cobreix un determinat nombre de viatges per recollir el rebuig, i es calcula sumant el nombre de persones que viuen en un habitatge més un”, indica Mattiello. Per tant, en una casa on visquin quatre persones, només tenen inclòs cinc viatges l’any. “I si en necessiten més, hauran de pagar 22 euros per cada recollida extra. Perquè la fracció resta és la que suposa un cost més alt tant econòmic com sobretot mediambiental”. Aquest cost tan elevat de recollida que paga el ciutadà “ha sigut la clau per aconseguir el 85% de recollida selectiva”, segons Mattiello, que posa un exemple pràctic: en una enquesta que van fer entre els ciutadans, van detectar que moltes persones admetien que, amb aquest sistema, “si dubten entre dos paquets de galetes, agafen el que està envasat amb material reciclable per no haver de pagar de més”. I és que, al contrari del que passa amb la resta, les fraccions reciclables no tenen límit de recollida ni cap cost extra. I si una persona fa compostatge a casa, es pot arribar a desgravar fins a un 30% de la factura.

Un consorci públic amb beneficis

Aquest model d’èxit a Europa, a més, no coneix els números vermells. La companyia que gestiona la recollida i tractament de residus és Contarina SpA, un conscorci públic format per 50 municipis, “cosa que implica que el servei és igual a tot el territori, malgrat que són poblacions diferents: hi ha petits pobles, ciutats amb edificis alts, urbanitzacions o cases per la muntanya”. “I ens hem d’adaptar a cada realitat”, diu Marco Mattiello, que assegura que l’empresa “és rendible i té beneficis”. I tot això, oferint una tarifa als ciutadans per sota de la mitjana que paguen els italians. El mig milió de persones d’aquesta regió paguen anualment i de mitjana uns 180 euros, “quan la mitjana a Itàlia oscil·la entre els 280 i 300 euros i, en ciutats com Nàpols, el preu augmenta fins als 400 euros a l’any”.