El barri del Rec d'Igualada fa olor de pell; les antigues adoberies -fins a tres quilòmetres de fàbriques i garatges- continuen dretes i alguns dels espais presenten un aspecte immillorable gràcies als seus inquilins: dissenyadors, arquitectes, editors i artistes que n'han promogut la rehabilitació. Després de tombar el pla urbanístic que preveia la desaparició del Rec per convertir-lo en edificis, el col·lectiu va escenificar ahir el futur pla de ruta del barri, que passa per convertir-se en el Palo Alto d'Igualada.
'Palo Alto loves Rec' La importància d'ocupar les fàbriques amb un criteri
Santi Errando, alma mater de la fundació que des del 1997 ocupa , manté i gestiona el complex fabril situat al Poble Nou, i l'arquitecte igualadí Xavier Claramunt, un dels seus habitants, van materialitzar l'apadrinament de Palo Alto al Rec. Amb un discurs a favor dels espais petits, de la desacceleració i del treball constant, Errando va defensar la recuperació de "territoris amb experiència i records". En un àmbit més pragmàtic, va apuntar els passos a seguir en relació amb les administracions, els membres del col·lectiu i les reformes dels antics espais. "Reinventem els espais abandonats a la nostra mida i a les nostres possibilitats", va proclamar.
L'objectiu dels membres del col·lectiu Rec.0 (organitzadors de les quatre edicions del Rec Experimental Stores, entre d'altres) és obrir les adoberies -de propietat privada- als col·lectius professionals que vulguin establir-s'hi. "El Rec és Igualada, en té l'empremta, i la voluntat és atreure-hi talent, tant d'aquí com de fora", apuntava Ramon Enrich. "Si es van generant barris, la gent s'hi anirà acostant". La marca Palo Alto, en aquest sentit, vol servir d'exemple i donar més visibilitat al Rec.
Fer 'networking' Es gesta una xarxa de patrimoni industrial reconvertit
El projecte conjunt de Palo Alto i Rec, però, no s'atura aquí: les converses inicials preveuen un agermanament dels complexos fabrils reocupats d'altres ciutats mitjanes de Catalunya, com Manresa, Vilafranca o Vic. La dissenyadora manresana Míriam Ponsa també comparteix la filosofia que als espais "hi puguin passar coses"; per això es planteja obrir la fàbrica on té ubicat el seu estudi. "M'agradaria que de l'espai que jo no ocupo se'n pogués beneficiar més gent", comenta la dissenyadora, que ha elaborat un primer projecte per convertir el recinte fabril del segle XIX en un viver artístic.
Habitants satisfets Els adobers rebutjarien traslladar-se lluny del rec
Els adobers del segle XXI defensen que no són habitants del barri, sinó que hi treballen (i de fet, encara utilitzen el rec com a principal font de subministrament d'aigua). Col·laboren en el projecte, expliquen, perquè es tracta d'una part històrica de la ciutat i la seva voluntat també és de continuar-hi. "Moure les empreses d'adobats a un altre lloc seria inviable", apunta Jaume Valls, gerent de Curtits Miret. "I m'agrada més el Rec i la història que no una zona enjardinada".
La companyia de teatre Farrés Brothers també viu al Rec. "Els espais alts i amplis ens van molt bé per a la nostra activitat", afirma Pep Farrés. Omplir el barri amb gent inquieta i generar la bullícia de Palo Alto seria fantàstic, opina. I "seria una llàstima deixar morir el lloc on va néixer Igualada... industrialment no es podrà ressuscitar però es podria redescobrir convertint-lo en espais útils". Santi Errando és optimista: el barri té possibilitats.
