Collserola s'allibera de cablejat que creua el parc

BarcelonaEl Parc Natural de Collserola es va alliberant a poc a poc de l'entramat de cables elèctrics que el creuen de punta a punta. El càlcul és que en tres anys –que s'acabaran a finals del 2019– s'hauran esborrat del paisatge uns 20 quilòmetres de cables. "És un gran salt si es té en compte que fins ara han calgut dues dècades per desmuntar 40 quilòmetres de línies aèries", destaca el director gerent del Consorci Parc Natural de la Serra de Collserola, Marià Martí. En ple cor de l'àrea metropolitana de Barcelona, la gestió per encaixar les infraestructures i serveis que passen per la zona amb la necessària protecció del medi natural no és fàcil, i l'estratègia i celeritat de les actuacions divideix sovint les administracions, les companyies i les entitats ecologistes.

Endesa és l'empresa elèctrica que s'ha compromès a fer la retirada de cables per fases. L'última ha sigut aquesta matinada passada amb el desmuntatge de sis línies aèries de mitjana tensió que creuaven de punta a punta la zona del peatge dels Túnels de Vallvidrera, a la C-16, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. L'actuació és una de les 37 que fins a finals de l'any que ve es faran a la zona "per anar reduint l'impacte de les instal·lacions en l'entorn".

Per desmuntar els sis trams, de 123 metres cadascun, ha calgut dur a terme uns treballs aparatosos –per això s'han fet de matinada– que han comportat el tall durant una hora de la C-16. S'han retirat les sis línies, però s'han mantingut les torres de suport perquè encara passarà per allà una línia de baixa tensió, que dona subministrament a dues masies de la zona, segons ha explicat un portaveu d'Endesa.

El conveni que van signar la companyia i el consorci gestor del parc natural el 2017 preveu reduir en tres anys un 19% el traçat aeri dels cables i actuar per substituir un 21% dels cables per fer-los més segurs. Globalment, la inversió prevista és de 4,5 milions d'euros segons Endesa, que ja ha culminat un terç dels objectius.

Les actuacions afecten la xarxa de distribució, que és la que és responsabilitat d'aquesta companyia, bàsicament línies de baixa i mitjana tensió. "Teníem molta xarxa duplicada en molts punts perquè en el passat hi havia diferents companyies –antiga Fecsa, Ener, Hidroeléctrica de Catalunya– que distribuïen electricitat, sovint als mateixos llocs i per això ara estem en un procés clar de reducció", recorda el gerent del consorci.

Menys riscos

Reduir aquests traçats aeris té efectes positius clars sobre el medi, sosté Martí. D'una banda, es redueix l'impacte visual, perquè algunes línies desapareixen i d'altres trams se soterren. Si hi ha menys traçat, afegeix, hi ha menys entrades d'equips al bosc per fer el manteniment obligatori de desbrossar per motius de seguretat i risc d'incendi. El director del consorci també afegeix que la retirada de cables aeris redueix el risc del servei arran d'alertes com ara nevades i també evita la col·lisió d'aus, com rapinyaires, contra les instal·lacions.

Col·lectius ecologistes com CEPA-Ecologistes de Catalunya lamenten el ritme "lent" amb què es fa el desmantellament de les línies. "Potser el 2050 encara hi serem", diu el portaveu de l'entitat, Josep Lluis Moner. Critica que aquesta mena d'instal·lacions que creuen el parc "dificulten la consolidació de Collserola com a parc natural". "Cal abordar un pla molt més enèrgic", proposa a les administracions.

Un cop s'acabi aquest pla, el consorci del parc calcula que encara quedaran a la vista uns 80 quilòmetres de línies elèctriques de distribució, a més d'un centenar d'alta tensió que són propietat de Red Eléctrica i amb les quals, diu, "hi ha poca cosa a fer". "Collserola sempre serà un parc singular, pròxim a una gran zona urbana, i el repte de la gestió serà constant per encaixar-hi tots els usos i necessitats", reconeix el responsable del consorci.

La MAT de Collserola, al calaix

A banda de les línies d'alta tensió que Red Eléctrica de España (REE) encara té al Parc de Collserola, fa temps que guarda en un calaix el projecte per construir una línia nova, de molt alta tensió (MAT), que aniria de Santa Coloma de Gramenet fins a Sant Just Desvern. L'ARA va publicar el 2014 el mapa d'aquest projecte, tot i que va acabar caducant, i si ara es reactivés, es podria modificar, o no.

En tot cas, fer arribar els 400 kV d’energia a la ciutat de Barcelona és una obsessió de Red Eléctrica des de la famosa apagada de llum del juny del 2007.

Això significa que el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) que ha de travessar el Parc Natural de Collserola és considerada una necessitat pels responsables de REE, i tot i que no estigués inclosa en la planificació estatal del 2020.