El Parlament col·loca la primera pedra de l'Agència de la Natura de Catalunya

Els partits impulsors han allargat la mà als detractors per millorar l'organisme

Amb la quantitat de dies històrics que s'han viscut al Parlament, especialment en els últims tres anys, el d'avui potser no protagonitzarà cap capítol de la història, però segur que molts recordaran sempre el ple del 17 de juny. Més de 20 anys després de la primera vegada que se'n va parlar, JxCat, ERC, el PSC, els comuns i la CUP han avalat la creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, que tanta polseguera ha aixecat les últimes setmanes. Malgrat la pressió dels detractors per ajornar-ne l'aprovació, el Parlament ha donat llum verda al nou organisme, que ha de protegir i potenciar la biodiversitat i el patrimoni natural del país.

L'Agència compta amb el suport de més de dues-centes entitats ecologistes, encapçalades per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), que ahir mateix reivindicava la necessitat de crear aquest ens per fer front a l'emergència climàtica i frenar la pèrdua de més biodiversitat –en els últims 20 anys, Catalunya n'ha perdut més del 20%–. Però en les últimes setmanes s'ha produït un degoteig de mocions i manifestos que demanaven, principalment, que s'ajornés l'aprovació del nou ens per consensuar una proposta amb els representants locals i els sectors implicats, com l'agrari i el forestal. Ho han reclamat, per exemple, la Diputació de Lleida, més de 40 ajuntaments i entitats com Boscat, el Parc Natural del Montseny o Foment del Treball.

Damià Calvet: "Hi ha un greuge en l'atenció de la Generalitat cap al món rural"

Una oposició sorgida des de diferents àmbits del territori que ha estat molt present durant l'aprovació de l'Agència. "Toca fer una reflexió sobre el malestar profund en una part del territori del país que s'ha manifestat les últimes setmanes. Segurament ho hem de fer tots, però el primer el Govern", ha afirmat el diputat del PSC Jordi Tarrades. "Hem de fer que els productors del sector primari siguin protagonistes i no persones que se sentin fiscalitzades permanentment. Perquè el territori no hagi de fer també de gestoria per presentar multitud de papers", ha reconegut el diputat d'ERC Ferran Civit durant la seva intervenció al ple. I el conseller de Territori, Damià Calvet, ha afegit: "El món rural reclama i necessita més atenció i això és feina de tots. Però també estem convençuts que el món rural ha d'incorporar amb més intensitat el vector mediambiental en la seva manera de fer".

Ara bé, no tot han sigut reconeixements cap a part de les demandes dels opositors. Els comuns i la CUP han carregat contra el sector forestal, a qui han acusat de criticar l'Agència per interessos econòmics. "En aquest país s'ha permès que hi hagi institucions vinculades a la gran propietat forestal que són responsables d'actuar com a lobistes per desballestar les polítiques ambientals. I això s'havia d'acabar tard o d'hora", ha deixat clar el diputat dels comuns Lucas Ferro. I la diputada de la CUP Natàlia Sànchez els ha retret que configuren "un entramat que ha controlat tradicionalment les polítiques agràries, ramaderes i forestals, així com el departament d'Agricultura, mantenint una certa hostilitat oberta amb relació amb els plantejaments conservacionistes. I això ha sigut així durant molts anys".

Retrets i enrevessaments polítics

JxCat, ERC, el PSC i els comuns han sigut els impulsors de la proposició de llei per crear l'Agència, que ha rebut també el suport de la CUP. En canvi, el PP i Ciutadans hi han votat en contra. El popular Alejandro Fernández s'ha posicionat al costat dels opositors: "El Govern no pot caure en l'arrogància intel·lectual de pensar que saben millor com gestionar el medi natural que els que es guanyen la vida gestionant-lo i que són els més interessats en preservar-lo". I també els ha reprovat que imiten el que critiquen del govern de Madrid: "Diuen que no els escolten i que són molt centralistes i vostès fan el mateix però en versió catalana", ha recalcat abans d'admetre que no es posicionaven en contra del nou ens per motius electoralistes, perquè "en el món rural, últimament, no ens vota ningú".

Quins són els principals punts de discòrdia davant la futura Agència de la Natura?

Però el més dur ha sigut el diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez, que ha engegat el ventilador dels enrevessaments polítics: "Puc entendre que el conseller Calvet vulgui crear a tota costa l'Agència perquè està en joc el seu prestigi polític, a pesar de l'oposició dels seus alcaldes i regidors. ¿Però per què la defensen la consellera Teresa Jordà i ERC? ¿En contra del sector al qual es deuen, el sector primari? En contra de molts dels seus!? Per no guanyar res! En aquesta batalla està clar qui ha guanyat el pols Calvet-Jordà: ha guanyat Calvet".

I, tot seguit, ha rebut el PSC: "I el que ja és de traca i mocador és la posició dels socialistes, que a Lleida presenten una moció contrària a l'Agència i la guanyen amb el suport de JxCat i ERC. ¿No parlen els diputats al Parlament amb els seus regidors i alcaldes? ¿No deu ser que no estan fent bé alguna cosa?" I és que entre les veus que han demanat que s'ajornés l'aprovació de l'Agència hi ha destacats alcaldes i representants a les files de tres dels quatre partits impulsors de l'agència (JxCat, ERC i el PSC), com el consell d'alcaldes del Pallars Sobirà o del Berguedà. Tant és així que, especialment el sector republicà més pròxim al món agrícola i forestal, ha pressionat intensament les últimes setmanes per intentar aturar l'aprovació del nou organisme.

Les paraules de Domínguez no han agradat als representants dels grups redactors i alguns han aprofitat les seves intervencions per rebatre-les: "Això no ha sigut una victòria del sector ecologista o de Territori sobre Agricultura. Res d'això", ha dit de manera contundent Civit. "Seria un error si, amb l'aprovació de la llei, uns sectors ho veiessin com una victòria sobre els col·lectius que no l'han vista clara, i a l'inrevés una derrota", hi ha coincidit Tarrades.

Pròxima parada: els estatuts

Més enllà dels dards polítics, també hi ha hagut espai per als agraïments: tots els representants que han aprovat la llei s'han recordat dels diversos actors que han participat en la creació de l'Agència, els orígens de la qual es remunten al 2005. "Estic molt emocionat. És un dia molt important per al país", ha destacat Calvet, que, com Civit, fa setmanes que es reuneix amb representants dels seus respectius partits per intentar convèncer els més reticents. I, amb aquest objectiu, el conseller de Territori va proposar ampliar fins a 25 els membres del consell de direcció, posant tres cadires més per a representants del món local, del turisme rural i dels mediambientalistes –a banda de tres més perquè la Generalitat mantingui la majoria absoluta.

L’Agència de la Natura fa esclatar el territori contra el centralisme barceloní

Però a causa de la normativa del Parlament no han pogut canviar el text actual –que parla de 19 membres–, perquè l'únic partit que tenia una esmena viva sobre l'article 4 –que desgrana la composició dels òrgans de govern– era Ciutadans, que ha rebutjat el suggeriment. Per això Calvet ha reiterat, en la seva intervenció, que el Govern aprovarà un decret llei que reculli l'augment de representativitat.

Ara el pròxim pas serà que el Govern redacti els estatuts, que marcaran quines accions concretes i activitats fomentarà l'Agència i com funcionaran els òrgans de govern formats pel consell de direcció i les comissions social i científica. Una tasca que el conseller de Territori s'ha compromès a elaborar a través d'un procés participatiu amb els representants del món local i dels sectors implicats. Serà una oportunitat, doncs, per sumar suports a una Agència que comença a caminar amb un ampli consens parlamentari però sense l'aval d'una part important del món rural.