PANDÈMIA

Passar el covid dos cops en pocs mesos

Només s’han confirmat una vintena de reinfeccions a tot el món, ja que la majoria de casos són repositivitzacions
El José Antonio a l’espai on treballa, al barri de Gràcia de Barcelona / CÈLIA ATSET

José Antonio Valle ha tingut el covid dues vegades. Una primera al març, la segona aquest octubre. Però, tot i tenir proves que confirmen que ha patit la malaltia dos cops, clínicament no es pot considerar com una reinfecció: a tot el món, fins ara, només s’han acceptat una vintena de casos.

Tot va començar amb un concert de Madonna a París -que es va acabar cancel·lant- el cap de setmana del 7 i 8 de març. Amb una lleugera molèstia al coll de la seva parella, l’Alfred. Un dolor que va remetre amb uns caramels. Al cap d’uns dies, ja a Barcelona, el José Antonio va començar a tenir símptomes. Primer la tos, que li va durar cinc setmanes i el despertava a la nit. Després la febre, va estar 3 o 4 dies fregant els 39º. I posteriorment s’hi van anar sumant el mal de cap intens i el mal d’ossos. Durant dos nits va tenir una erupció cutània a la mà, i va arribar a perdre part de l’olfacte. Com que el sistema sanitari català estava col·lapsat, en plena primera onada de la pandèmia, no li van fer cap PCR. “Vaig estar dos mesos sense trepitjar el replà de l’escala”, explica. Fins que el 8 de maig va rebre l’alta. Tot telefònic, sense cap prova que acredités haver passat el virus. Fins que el 27 de juliol es va fer un test serològic que li va confirmar que havia passat la malaltia.

Segon virus

Després d’un estiu en què va seguir portant una vida social de mínims, respectant les mesures de seguretat i les restriccions fixades per les autoritats sanitàries, fins i tot amb el gel hidroalcohòlic a sobre tot i sentir-se “alliberat” pel fet d’haver passat el virus, a l’octubre va tornar a caure. Novament el covid va donar els primers senyals de vida lluny del pis que tenen a Gràcia, en un dinar familiar a Girona en què eren 6 persones. La primera evidència, una conjuntivitis a la qual no van donar importància. Ja havia passat el virus i ningú podia pensar que aquella vermellor als ulls podia ser la primera manifestació del covid. Van anar-se’n a una casa que tenen a l’Urgell per passar-hi uns dies de festa, i allà van sumar-s’hi el mal de coll i la tos. No obstant això, el covid seguia lluny dels seus pensaments. De fet, com que els símptomes eren lleus, no volia ni anar al CAP de Tàrrega. “Hi vaig anar per no sentir l’Alfred”, diu amb un somriure. Va fer cas, li van fer una PCR el 14 d’octubre i el dia 18 es va confirmar que tornava a tenir la malaltia. Novament tancat a casa fins al 6 de novembre, quan va rebre l’alta.

Durant aquestes últimes setmanes, però, el José Antonio ha sigut testimoni directe d’una sèrie de despropòsits de l’administració. El rastreig ha tingut deficiències: s’han confós persones a qui s’havia de fer el seguiment, no s’ha contactat amb tots els noms que ell va donar, s’ha trencat la confidencialitat que reclamava i, fins i tot, un familiar amb qui havia dinat el dia 10 d’octubre, el dia de la conjuntivitis, va estar més temps que no pas ell confinat: el 18 hi van contactar com a contacte, el 20 li van fer la prova, fins a finals de mes no tenia els resultats i li van demanar 10 dies de reclusió a casa. “Ha estat més temps confinat ell que jo, que he donat positiu i he tingut símptomes, i ell no”, diu atònit el José Antonio, que, això sí, destaca sobretot l’esforç de la metge del CAP Vila de Gràcia - Cibeles que li ha fet el seguiment i que va persistir per obtenir tota la informació disponible i intentar treure l’entrellat de tot plegat: la primera analítica era a la Vall d’Hebron, la segona a l’Arnau de Vilanova de Lleida.

La metge, que no ha vist cap cas similar, ha estat intentant poder acreditar que el cas del José Antonio és una reinfecció, però amb el material que hi havia no se n’ha sortit. En cas de confirmar-ho seria un dels pocs que hi ha a tot el món. A Catalunya, fins ara, i encara pendent de revisió, només hi ha el cas d’un metge de l’Hospital de Palamós, Ramon Valls, que en la segona infecció va patir símptomes molt més greus que no pas en la primera, i va tenir un risc vital important.

Quan va començar la segona onada, Valls no tenia immunitat, un fet que passa en el 20% de les persones que han passat el covid, segons apunta Roger Paredes, especialista en malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. El de Valls forma part de la desena de casos sospitosos de reinfecció que l’hospital de Can Ruti està analitzant. “Hi ha reinfeccions, però no són freqüents. N’hi ha molt poques. A Corea, per exemple, hi va haver 200 possibles casos que es van acabar descartant”, descriu Paredes, que diferencia entre repositivització i reinfecció. En el primer cas es torna a donar positiu per la mateixa infecció, perquè la PCR té una alta sensibilitat i detecta al cap d’un temps la presència del virus inicial. En el cas de la reinfecció, Paredes remarca les diferències: “Cal tenir dues vegades la mateixa clínica, hem d’obtenir la seqüència del virus i que sigui diferent en els dos casos”. Es fa una seqüenciació del genoma i es comparen els dos virus.

Possible reinfectat

Amb tota la prudència habitual perquè no coneix al detall el cas del José Antonio, el doctor Paredes entén que es podria tractar d’un cas “possible” de reinfecció -hi juga “a favor” el fet que perdés l’olfacte-, però no es pot demostrar sense seguir uns “criteris objectibables” que fixa la comunitat científica i que requereixen una informació que molts cops no es té per la multiplicitat de proves diferents que es fan.

El José Antonio probablement no podrà saber mai si forma part d’aquest selecte grup de reinfectats validats clínicament. Tot i que el futur pot portar moltes sorpreses. “Amb la sort que tinc, estic esperant la tercera onada, el puc tornar a agafar”, diu sorneguer, mentre reclama que l’administració no traspassi tota la responsabilitat als ciutadans a l’hora de combatre la pandèmia. Ell ha estat meticulós a l’hora de complir amb el que fixa la normativa i, tot i això, ha agafat dues vegades el coronavirus. “M’indigno quan algú no porta mascareta, quan veig un munt de gent davant la bodega que tinc sota de casa, tots bevent a la porta com si no passés res, faig una volta per intentar no passar pel mig”, explica. I ho fa, tot i ja haver passat el covid, per responsabilitat i per no posar en risc la seva mare, a qui no ha vist durant mesos.

Casos com el del José Antonio, que han passat ja dues vegades el covid, siguin o no reinfectats, comencen a proliferar. És el cas, per exemple, de la diputada de JxCat Maria Elena Fort, que ha tingut dos cops el covid amb tres mesos de diferència. En els dos casos, a més, confirmats per PCR i amb dues PCR negatives entremig per tancar el primer episodi. En la primera ocasió va ser asimptomàtica, mentre que l’última vegada va tenir alguns símptomes associats al coronavirus: va perdre part del gust i l’olfacte i va tenir molt cansament i dolor muscular. La fatiga encara li dura i no acaba de fer net, li costa respirar tot i no haver tingut una pneumònia. Nou mesos després que el covid colpegés Catalunya, comencen a repetir-se els casos de persones que han patit en dues fases diferents la malaltia. De tots ells, però, molt pocs acabaran sent considerats reinfectats.