El país no seria el mateix sense les construccions de pedra seca rural: ponts, camins, murs, barraques i petites cabanes. En la seva modèstia, aquestes realitzacions han configurat el paisatge, delimitant parcel·les i contenint terres, i han ofert refugi a pagesos, pastors i bestiar. "És un patrimoni poc conegut però que té molt valor material", assenyala Pere Sala, de l'Observatori del Paisatge. Certament, el declivi de l'agricultura ha fet invisibles moltes d'aquestes construccions a una població acostumada a passar sovint pel territori amb pressa i sense copsar-ne els detalls.
Visible a la xarxa
Una iniciativa 2.0 està canviant les coses i comença a donar relleu a aquesta riquesa, si més no a la xarxa. Es tracta de Wikipedra, un espai virtual desenvolupat per l'Observatori del Paisatge a partir d'una idea de l'Obra Social de CatalunyaCaixa. Wikipedra permet accedir, amb mapes, fotografies i fitxes, a les barraques i cabanes de pedra seca de Catalunya, gràcies a una aplicació interactiva. També possibilita la introducció de dades noves amb la ubicació i les característiques de construcció que encara no hagin estat recollides. Wikipedra ja fa uns mesos que està en funcionament i ja té prop de 5.000 entrades.
Aquest instrument ha nascut d'una feina col·lectiva i silenciosa.
Durant dècades moltes persones han recorregut el país detectant construccions i fent-ne inventari pel seu compte. Així s'ha generat la gran quantitat de dades que ha servit per crear al portal. "La tasca la van iniciar, fa uns 40 anys, 10 o 12 persones mogudes per una dèria curiosa i un esperit autodidacta, però al final ha acabat sensibilitzant centenars d'aficionats", explica August Bernat, president de la Coordinadora d'Entitats de la Pedra Seca.
Bernat denuncia que l'administració no participa de l'estima creixent que les construccions de pedra seca desperten. I encara va més lluny: "En lloc d'erigir-se en defensor d'aquest patrimoni, el poder públic sembla més aviat l'obstacle principal perquè pervisqui". Indica que la llei del patrimoni cultural català ofereix una protecció genèrica a aquestes construccions, però atorga el poder de decisió final als ajuntaments. "I als consistoris, amb alguna excepció, els solen fer nosa", subratlla. Fa uns anys els defensors d'aquest patrimoni van lliurar 10.000 signatures a la Generalitat per demanar-ne la protecció efectiva i van aconseguir que el Parlament aprovés per majoria absoluta una resolució per a la protecció de les barraques. "El resultat va ser estèril -afirma Bernat-, ja que les signatures no van servir per a res i la resolució parlamentària va acabar en pura retòrica, ja que atorgava un cop més tota la responsabilitat als ajuntaments".
Construccions enderrocades
En els últims anys s'ha enderrocat patrimoni de pedra seca en bon estat, "per la construcció de la línia de l'AVE al seu pas per les comarques de Tarragona", recorda. També hi ha casos en què un polígon industrial o una carretera han tingut el mateix resultat.
La cultura de la velocitat és enemiga d'aquestes humils realitzacions arquitectòniques que evoquen un temps amb un ritme de vida més pausat. "S'han fet a poc a poc i, per tant, introdueixen al paisatge el valor de la tranquil·litat, que, al final, s'acaba transmetent al visitant", indica Pere Sala.
En els últims anys està canviant l'apreciació de la bellesa del territori en l'imaginari col·lectiu. Això afavoreix aquestes singulars construccions i, de retruc, les zones on s'ubiquen. Segons Sala, "continua vigent l'atractiu de la Catalunya verda però moltes persones estan començant a valorar els paisatges més meridionals, que són aquells on hi ha més construcció de pedra seca".
