SUCCESSOS

“Pensàvem que ens moriríem sense saber què li havia passat”

La família d’una dona assassinada lamenta que el sospitós estigui lliure

“Després de tants anys ja pensàvem que ens moriríem com la mare, sense saber què li havia passat a l’Ana Mari i amb la pena a dins del cor”. Encarna Milán és la germana gran de la treballadora de la sabateria Acín del carrer Sol i Padrís de Sabadell de 41 anys que va aparèixer morta a la rebotiga el 28 de febrer del 2007. Una dècada després, la investigació policial va donar un tomb inesperat. “Cap al mes de novembre passat ens van trucar els Mossos i ens van dir que estaven reobrint casos que tenien més de deu anys perquè ara hi havia noves tècniques [forenses]”, narra en una conversa amb l’ARA. L’Encarna explica que els van demanar els objectes personals de la víctima, i el seu fill Àlex -que en el moment de l’assassinat estava a punt de fer 23 anys- els va donar la mateixa caixa que el jutjat li va entregar fa anys. Ni l’havia tocada. Fa 12 anys la tècnica per treure empremtes dels papers existia però era molt poc precisa, i actualment és molt més fiable, i gràcies a això van trobar l’empremta digital de Francisco O., el lampista habitual de les sabateries Acín, que el dia del crim va arreglar uns llums a la de Sol i Padrís. Les van trobar en un tiquet de compra dins el moneder de l’Ana Mari.

Aquella trucada dels Mossos els va fer tornar una dècada enrere. “Tot apuntava a un robatori, llavors, però com que no hi havia signes que hagués lluitat durant tot aquest temps temíem que podia haver sigut un conegut”, recorda amb angoixa l’Encarna. Per aquest motiu, quan fa poques setmanes els Mossos els van avisar que estaven a punt de detenir algú, diu que es va posar a tremolar. La família no coneixia Francisco O., però l’Ana Mari, el propietari i els treballadors de la sabateria, sí.

L’Encarna Milán, l’altre germà, el Plàcid, i la resta de la família no poden entendre que amb tots els indicis que hi ha contra el principal sospitós la jutgessa l’hagi deixat en llibertat amb càrrecs dues vegades. “Tanta sensibilitat que hi ha amb les dones i amb ella no? No ho entenem”. L’advocat ja ha presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona, però no hi confien gaire.

I la pregunta que ara flota en l’aire és: ¿pot ser que aquest sigui l’únic crim d’una persona que va cometre un assassinat com el d’Ana María Milán fa 12 anys i, després, va saber esborrar el seu rastre? Aquest mateix dubte el tenen els Mossos i, per això, segons ha pogut saber l’ARA, la policia catalana està comparant l’ADN de Francisco O. amb els rastres d’ADN d’altres crims similars que no s’hagin pogut identificar.

Quan els Mossos van detenir el lampista habitual de les sabateries Acín -per què havia de tocar ell el moneder?-, li van agafar mostres d’ADN, abans que la jutge el deixés en llibertat. Tal com va explicar el Diari de Sabadell, els Mossos van fer un perfil de Francisco O. com una persona que presumptament hauria maltractat la seva dona i hauria assetjat diverses dones del seu entorn.

Molt unida a la mare

La indignació amb què està vivint aquests dies la família Milán se l’ha estalviat la mare de la família, l’Ana, perquè va morir el setembre passat. “Si encara estigués viva no li hauríem explicat això que s’ha sabut ara”, afirma l’Encarna. La mare estava molt unida a la víctima, la petita dels tres germans. L’Ana Mari es va casar, va tenir un fill i es va divorciar de molt jove i la mare vivia a quatre passos de la sabateria i hi anava a dinar quasi cada dia. Cada vespre esperava que plegués i li feia companyia mentre esperava que arribés l’autobús per tornar a casa.

Aquella tarda la mare va entrar a la sabateria cap a les vuit del vespre, al veure que l’Ana Mari no en sortia. La va cridar però ningú no va respondre. “Com que era baixeta no hi va veure per sobre del mostrador i no la va localitzar estesa a terra. Per sort”, explica ara l’altra filla. La família Milán ha protegit l’Àlex, l’únic fill de la víctima, des del primer dia. Ara tornen a allunyar-lo dels focus i són ells els que es posen a primer fila. “Com està ara l’Àlex? No ho exterioritza gaire, una mica com tots. En aquests 12 anys ens ha canviat el caràcter. Jo m’he tornat molt esquerpa i ja no somric com abans”.

Més continguts de