Pepa Plana

Aquest estiu el començo amb una mudança. Fa vint-i-vuit anys que visc a Barcelona i me'n vaig cap al delta de l'Ebre, a una antiga granja de pollastres, al mig dels camps d'arròs. Serà el primer estiu que no col·laboro amb Pallassos Sense Fronteras, perquè he de deixar moltes coses tancades abans de començar la gira amb el Cirque du Soleil. L'estiu m'ha agafat per sorpresa, hauria anat bé que vingués dos mesos després! Tinc alguns bolos que em portaran a Almagro, al Festival de Teatre Clàssic, i també a Suïssa, al Teatre Dimitri, dirigit per un pallasso molt divertit. Allà també aprofitaré per veure amics. Quan torni farem el nostre memorial Bonet : c ada any fem un cim en record d'un amic que va morir a la muntanya. El passat vam pujar el Toubkal, al Marroc, i aquest any anirem pel Pirineu francès. Encara que he d'enllestir moltes coses, aquest estiu serà tranquil, en comparació amb la tardor, perquè estaré de gira per Colòmbia, Xile, l'Equador i el Canadà. El canvi forma part de la meva vida i em reconec com a bitxo de furgo , la funció diària em mata, em sento com una funcionària. Una ha de fer les coses com les sent, però com que tinc molta energia no pararia mai i hi ha moments en què t'has d'aturar. Amb el circ estarem dos anys de gira pels Estats Units i l'Àsia. Així que aprofitaré les estones lliures per fer passejades pel Delta amb la bici, anar al poble a comprar i, com que tinc la platja a quinze minuts, banyar-me al mar.