Perdre la por a parlar del suïcidi

BARCELONA"S'ha de perdre la por a parlar del suïcidi. Pots dir que el teu pare ha mort de càncer, però difícilment explicaràs que s'ha suïcidat", reconeix Clara Rubio, filla d'una víctima. El suïcidi és la mort silenciada. Només cal mirar les xifres. Durant aquest any a Catalunya 175 persones han mort en accidents de trànsit i 14 dones han estat víctimes de la violència masclista. En canvi, per suïcidi, el nombre de víctimes ascendeix a 435 el 2010, l'últim any de què es tenen dades disponibles. Les morts per suïcidi són superiors a les dels accidents de trànsit i a les de violència masclista, però, en canvi, gairebé no se'n parla mai. Ara això comença a canviar.

En els últims mesos s'han creat a Barcelona les dues primeres associacions de familiars de víctimes del suïcidi i neixen, precisament, pel buit que existia. "El suïcidi encara és un tabú. Hi apareix la vergonya, la gent no sap què dir ni què fer i llavors no se'n parla", explica Nerea Jáuregui, secretària de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents. La taxa de suïcidis a Catalunya es manté en 5,8 casos per cada 100.000 habitants. "La taxa està per sota de la de la resta de l'Estat i és una de les més baixes d'Europa", explica Cristina Molina, la directora del Pla Director en Salut Mental i Addiccions del departament de Salut. Des de l'any 2007 el nombre de suïcidis ha anat en augment, però no està clar el paper que hi ha tingut la crisi econòmica.

En el primer trimestre del 2012 s'han registrat 72 suïcidis (el 2011 en van ser 58), segons dades de l'Hospital de Sant Pau. "Però hem de veure si s'estabilitza aquesta tendència o si és només un pic", explica Carmen Tejedor, psiquiatra de l'hospital. La Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental destaca que l'augment de les taxes d'atur s'associa amb augments de suïcidi, però els experts recorden que en el 90% dels suïcidis hi ha una malaltia mental a darrere, normalment una depressió. I en un 70% hi havia depressió i alcoholisme.

El paper de la crisi

El suïcidi és la primera causa de mort en els homes d'entre 30 i 44 anys i la segona en la franja de 15 a 29 anys. Aquesta mortalitat prematura té un dramatisme afegit quan afecta gent jove, però on s'ha detectat un increment és en gent gran. El suïcidi afecta, sobretot, homes "que pateixen un quadre depressiu i una malaltia incapacitant", diu el cap de psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, Víctor Pérez. Reconeix que amb la crisi augmenten els símptomes depressius i que es poden traduir en temptatives de suïcidi. Aquesta setmana un home es va penjar a Granada abans de ser desnonat i un altre ho va intentar a Burjassot (València). "Però sóc molt prudent a l'hora de vincular crisi i suïcidi. És cert que la simptomatologia depressiva en homes ha passat del 6% al 12%, però no estem veient una epidèmia de suïcidis consumats, com sí que passa a Grècia i a Itàlia", assegura.

El Govern manté la mateixa prudència. "Segons l'OMS, la situació socioeconòmica té impacte en les malalties mentals i hi pot haver un increment, però fins que no hi hagi dades no ho podrem constatar", diu Molina. Però els registres de suïcidis no només estan endarrerits, sinó que no són exhaustius, ja que moltes morts no es compten com a suïcidi per l'estigma que comporta.

Sentiments de culpa

Els experts neguen que parlar del suïcidi, sempre que no es presenti la víctima com un heroi idealitzat, provoqui un "efecte imitació". Metges i familiars reclamen que se'n parli, com es fa amb altres malalties, ja que serveix per identificar-ne els signes d'alerta i captar els malalts que necessiten ajuda. "El suïcidi no és un acte lliure. Són persones trastornades que no veuen cap sortida, i parlar-ne és la millor manera que la patologia sigui coneguda i es reconeguin els factors de risc", explica Tejedor.

A tot el món hi ha associacions de supervivents del suïcidi. Aquí no n'hi havia cap, com va comprovar Clara Rubio quan va buscar ajuda després que la seva mare se suïcidés. "Se'n parla poc, perquè hi ha por de ser jutjat i que la societat te'n responsabilitzi", diu. Ella és una de les tres fundadores de l'Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi, l'altra entitat de familiars que s'acaba de constituir. Les pèrdues són doloroses, però en el suïcidi "hi ha components afegits que compliquen el dol, ja que hi ha un sentiment de culpabilitat i interrogants sense resposta", explica Nerea Jáuregui.

S'hi barregen sentiments i vénen al cap moltes preguntes. "Per què no em va demanar ajuda? Per què no ho vaig veure? Per què no vaig ser-hi per salvar-la? Són morts molt agressives i molt dures", diu Clara Rubio, que reconeix que encara li costa parlar-ne amb naturalitat. Aquesta entitat fa tasques de prevenció a les escoles, i l'associació Després del Suïcidi ha creat grups de suport per a familiars. "Volem oferir un espai de confiança perquè la persona que ho necessiti pugui expressar el que està vivint", explica Jáuregui.

Tampoc hi ha programes específics en l'àmbit sanitari i social, excepte dos programes pilot de prevenció del suïcidi que hi ha als Hospitals de Sant Pau i al Parc Taulí. El departament de Salut, però, treballa en la creació del Codi Suïcidi, un pla específic de prevenció que neix de l'experiència d'aquestes proves pilot en què "s'ha aconseguit reduir un 20% els reintents de suïcidi", segons Molina. El Govern vol crear el 2013 una xarxa especialitzada d'atenció al suïcidi per millorar-ne la detecció precoç i coordinar tots els equips assistencials. "Ens preocupa que un percentatge important de gent que s'ha suïcidat o ha fet l'intent no havia contactat mai amb la xarxa de salut mental", diu Molina. La intervenció del suïcidi és una prioritat del departament de Salut. El motiu? "Perquè si es detecta a temps es pot prevenir", apunta Molina. Rubio posa l'exemple de la seva mare, que havia fet temptatives prèvies de suïcidi. "Però després d'un dia d'ingrés a l'hospital, tornava a casa i no hi havia un seguiment posterior". Nerea Jáuregui indica que, quan es parla de suïcidi, "no hi ha un perquè". "Has d'aprendre a viure amb això i acceptar que la teva vida ha canviat, mai no tornarà a ser igual", conclou.