Una colla de mariners, espolsant sardines d'una xarxa al moll dels Pescadors de Barcelona

Pescar a Barcelona: les 34 barques que resisteixen

L'excessiva pressió de l'administració, la inestabilitat econòmica i la contaminació són algunes de les principals amenaces del sector

Una colla de mariners, espolsant sardines d'una xarxa al moll dels Pescadors de Barcelona / FRANCESC MELCION

"Veus aquest vaixell? –diu l' Antonio Caparrós assenyalant 'El Galán', una de les barques del moll dels Pescadors– doncs fa tres anys que està amarrat, embargat per un banc". Al costat hi ha 'L'Òstia' i 'El Nus', els dos pesquers d'arrossegament dels quals és propietari. "Bé, són del banc, un serà meu d'aquí a vint anys i l'altre d'aquí a deu", comenta amb mig somriure sota el bigot espès. Al fons, un grup de mariners d'origen subsaharià espolsa les sardines que han quedat atrapades en una xarxa penjada d'una politja. Duen impermeables grocs, més que per les poques gotes que cauen, per protegir-se de la pluja de peixos petits que causen ells mateixos. Uns metres més enllà un home repara tot de xarxes esteses al terra. Als racons s'apilen desenes de caixes plenes de restes de compreses, bolquers i tovalloletes humides que els mariners treuen de la mar amb el peix que atrapen a les xarxes.

És migdia i a aquesta hora les barques d'arrossegament haurien de ser a l'aigua, pescant peix blau, gambes i escamarlans. Però les tripulacions tenen festa per la mort dilluns de dos companys al naufragi d''El Fairell'. Ja s'han recuperat els cossos i per fi la família i els amics se'n poden acomiadar com cal. A la Confraria de Pescadors de Barcelona, descomptant 'El Fairell', hi queden inscrites 34 barques: 22 d'encerclament dedicades al peix blanc, deu d'arrossegament i dues d'arts menors que encara fan pesca artesanal. En total, segons fonts de la Confraria, hi treballen directament entre 300 i 320 mariners i el número de pescadors i de barques es manté bastant estable des de fa sis o set anys. Però Caparrós explica que cap a l'any 2000 hi havia més de cent barques actives, el triple que ara. "No desapareixerem d'un dia per l'altre, però anirem minvant a poc a poc", augura José Cabrera, un armador de pesca d'encerclament que també té dues barques.

Cabrera i Caparrós coneixen l'ofici i són de famílies que com a mínim fa cinc generacions que viuen de la mar. Ara no s'embarquen perquè estan jubilats, però ho han fet durant molts anys. El fill i el nebot de Cabrera són patrons de les seves dues barques. El fill de Caparrós també va dur una de les del seu pare fins que ho va deixar quan feia poc que s'havia casat. "De mariners n'hi ha, i sort dels immigrants –diu Miguel Caparrós–, però no hi ha relleu generacional de patrons". Miguel, germà d'Antonio, tenia 'L'Escandall', una barca que va perdre fa tres anys en un incendi on va morir un mariner. No va tornar al negoci. Agustí Romeu, amb 30 anys a la mar a l'esquena, també admet que per ara no hi ha relleu per a la generació de patrons que voregen la quarantena. El patró major de la Confraria, José Manuel Juárez, és més optimista. Reconeix que la situació actual és difícil -més per als mariners que per als armadors, diu-, però creu que hi ha futur, i que en tot cas "està en mans dels pescadors" si tenen "un mínim suport de l'administració". Això sí, preveu que la flota continuarà reduint-se fins que quedin una desena de barques d'encerclament i mitja dotzena d'arrossegament, però que els que quedin "viuran bé".

Un dels grans obstacles per a la pesca litoral de Barcelona que critiquen totes les fonts del sector consultades és l'excessiva pressió de l'administració. "Ens tracten gairebé igual que a les grans plataformes de pesca industrial que es passen tres mesos a la mar", diu Juárez. Un exemple: les barques d'arrossegament han d'enviar un formulari amb els quilos que han pescat de cada varietat abans d'entrar al port. Les grans plataformes de pesca industrial tenen molt més temps per pesar i compar a bord amb tota mena de detall. "Ho has de calcular a ull -diu Romeu- i si t'equivoques de més d'un 10% et multen". Les sancions acostumen a ser d'un mínim de 6.000 euros, explica aquest mariner que havia navegat amb un dels dos morts a 'El Fairell'. I cal amarrar i descarregar abans que comenci la subhasta a la llotja, que es fa a partir de dos quarts de cinc de la tarda. No arribar-hi a temps i entrar quan ja baixen els preus pot fer que un vaixell perdi molts diners. Aquest procés obligatori, que sovint es fa mentre naveguen, explica Juárez, "pot arribar a ser un problema per a la seguretat".

Segons Romeu moltes varietats de peix van gairebé al mateix preu que fa tres dècades. "Se'ns moren les àvies i la gent jove compra menys peix fresc", explica, perquè no saben cuinar-lo o no tenen temps. És més fàcil comprar un bric de brou que fer-lo amb peix d'espina, diu, i això afecta els preus. Els Caparrós admeten que ara passen una bona època, però no pel preu del peix sinó perquè des que va baixar el gasoil tenen més marge de beneficis. L'arrossegament implica navegar més i fa uns anys, quan el gasoil era més car, els mariners podien acabar treballant tota una setmana per guanyar molt poc a la setmana. La inestabilitat que causa viure del peix és un dels factors que fan que cada vegada hi hagi menys gent que s'hi vulgui dedicar, tot i que la crisi de la construcció i la immigració han ajudat a mantenir la disponibilitat de mariners. "Hi ha mesos en què cobren molt i d'altres en què no cobren res o gairebé, quin banc dona una hipoteca a algú amb una feina així?", explica Cabrera.

Segons fonts de la Confraria, entre un 30% i un 40% dels pescadors d'arrossegament són immigrants, sobretot senegalesos; i naveguen en barques amb mitja desena de tripulants que surten a la mar cap a les sis del matí i tornen a terra cap a les cinc de la tarda. L'arrossegament és una art de pesca arrelada a Barcelona i moltes de les famílies d'armadors que la practiquen encara viuen a la Barceloneta, expliquen des de la Confraria. En canvi, la pesca d'encerclament es fa durant tota la nit i va augmentar molt amb la immigració andalusa; les tripulacions són més grans –d'uns deu o dotze mariners– i aproximadament la meitat dels pescadors que hi treballen són d'origen estranger, sobretot marroquins. Els armadors, que paguen el gasoil i les despeses, es queden entre el 40% i el 50% dels beneficis, la resta es reparteix entre els pescadors. Els mariners cobren cada setmana, no cada mes, i molts encara prefereixen fer-ho en efectiu.

El problema principal per a la biodiversitat marina, expliquen els pescadors, és més la contaminació que l'excés de pesca. "Sobrepesca? Si nosaltres som els primers a qui no ens interessa, perquè si hi ha massa peix baixen els preus, i nosaltres som qui ens posem límits a les captures", salta Cabrera. Juárez assegura que la iniciativa de reduir les quotes de captura de sardina de 5.000 a 3.000 quilos va permetre que aquest peix blau es revaloritzés i s'ha escampat a altres ports de Catalunya. Té al cap emprendre una mesura semblant amb els seitons. Però amb el peix, la contaminació se la troben cada dia a les xarxes, que sovint treuen plenes de deixalles. Si abans les duien a terra per llençar-les ara, en el marc del projecte Marviva, les classifiquen per reciclar-les, però també per saber quina mena de brossa hi ha al mar i on es troba. A diferents llocs de la Mediterrània han copiat la iniciativa, expliquen des de la Confraria, i tenen previst presentar-la aviat a Londres.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de