Plantes per al canvi climàtic: creixen en sequera extrema

BarcelonaEl canvi climàtic, a més d'episodis de pluges virulentes i inundacions, amenaça de comportar llargs períodes de sequera extrema, que posaran contra les cordes el futur dels conreus tal com els coneixem ara. La resistència de les plantes a llargs períodes sense aigua era fins avui limitada, però un equip de científics ha aconseguit per primer cop generar plantes que no tan sols sobrevisquin a l'escassetat severa d'aigua, sinó que ho facin sense interrompre el creixement.

"Fins ara, les modificacions genètiques que es feien per aconseguir una resistència a la sequera afectaven totes les cèl·lules de la planta, que parava de créixer i es quedava molt petita", descriu la directora del treball que ha liderat el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG), Ana Caño-Delgado. La recerca, pionera i que ha publicat la revista 'Nature Communications', ha aconseguit "desacoblar el procés" pel qual la resistència a la sequera equivalia a un fre en el creixement.

La descoberta, limitada encara al laboratori, s'ha fet amb una planta model –similar al que pot ser una "mala herba"– però aviat podrà provar-se amb cereals en un hivernacle confinat, explica Caño-Delgado. El mecanisme és aplicable a espècies com l'arròs o el tomàquet, però té especial impacte en els conreus de secà. L'equip del CRAG ha triat assajar-ho amb un cereal poc conegut però amb unes propietats que el fan interessant: la melca. "És un cereal que pot substituir el blat i que ja es conrea en alguns indrets a Catalunya i, a més a més, és apte per a celíacs, detalla Caño-Delgado.

El canvi climàtic obliga a acclerar la recerca en el camp de l'alimentació. "L'escenari de futur és que caldrà garantir més collites i fer-o amb menys aigua disponible per assegurar l'alimentació mundial", subratlla la directora de la recerca del CRAG. Sense anar més lluny, afegeix, Catalunya ha perdut fins a un 40% de la seva collita de cereals els últims anys, la qual cosa obliga a pensar en plantar noves varietats més resistents com la melca, que es cultiva en molts indrets de l'Àfrica i que és la que serà objecte de la propera fase del treball. A nivell europeu, també hi ha hagut grans pèrdues de cultius de cereals, patates i espècies hortícoles recentment.

'Hackers' de plantes

En l'experiment del laboratori, l'equip, on també destaquen Norma Fàbregas i Fidel Lozano-Elena, ha actuat "com uns 'hackers' sobre el sistema de la planta". Malgrat que l'han sotmès a dues setmanes d'absència total d'aigua (l'equivalent a una sequera severa), han aconseguit enganyar-la actuant sobre les cèl·lules vasculars i enviant a les arrels sucres que fessin pensar que "tot anava bé i hi havia nutrients", explica la directora de la recerca. Així han aconseguit que la planta seguís creixent malgrat les condicions adverses.

La recerca d'Ana Caño-Delgado va començar amb l'impuls de Renta Financiación però va guanyar volada fa dos anys quan el projecte va ser seleccionat per rebre finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les sigles en anglès) en considerar-lo com a estratègic.

La clau de l'èxit d'haver aconseguit que una planta creixi tot i l'absència d'aigua és que el resultat obre portes perquè també pugui sobreviure en l'escenari totalment contrari: un excés de precipitacions. "Els mecanismes de resistència a la sequera són similars als de les inundacions, a les quals les plantes també s'hauran d'adaptar amb l'efecte del canvi climàtic", explica la investigadora.