No fa tants d'anys els mals de cap i l'estrès es combatien amb fulles de llimonera i infusions de flors de taronger. Avui no hi ha temps per a tisanes i moltes plantes han passat de l'ús tradicional a l'industrial químic. És el cas de l'escorça del salze, que era usada tradicionalment per tallar la febre: avui és la base del principi actiu de l'aspirina.
L'ús de les plantes en medicina i en farmàcia ha canviat. Antigament es prioritzava el context de curació i avui és prioritària la rapidesa d'acció. Tot i així, l'ús de les plantes és encara una de les primeres pràctiques d'autoatenció mèdica. És important, doncs, que es considerin els coneixements tradicionals sobre plantes que han passat de generació en generació. Poden ser una alternativa de futur a malalties encara poc conegudes i una opció barata i eficaç per a les més quotidianes.
La disciplina que estudia les relacions entre les plantes i les persones, també en el vessant medicinal, és l'etnobotànica. La majoria de les plantes que creixen als Països Catalans tenen alguna acció medicinal i poden curar les malalties més freqüents. Amb aquestes plantes es pot fer una farmaciola natural que cobreix un gran ventall de les afeccions que apareixen durant l'any: els constipats de l'hivern, les al·lèrgies de la primavera, els desordres intestinals de l'estiu i la fluixesa de la tardor.
Les cinc plantes medicinals més citades per la gent als territoris de parla catalana són la farigola, la camamilla, el romaní, l'herba de Sant Joan i, a Catalunya, el saüc. En altres indrets, com Mallorca, la flor del taronger també és molt citada, com la trencapedra per a afeccions d'orina i les fulles de figuera de moro torrades per als cops. Totes aquestes plantes es poden collir molt fàcilment als nostres boscos i camps, fet que els dóna un valor afegit.
La importància dels imparells
El context de curació és molt important en la medicina amb plantes. Les referències als números imparells per quantificar les parts usades (tres, cinc o set botons de camamilla per fer-ne infusió), els dies de preparació (amb l'excepció dels 40 dies a sol i serena, amb la connotació mèdica de la quarantena) i el període d'administració (normalment en novenes) en són un exemple ben significatiu.
