MEDI AMBIENT

Plàstic a base de residus orgànics, el material clau de l’economia circular

La UB participa en un projecte de la UE que abarateix l’obtenció de bioplàstics

Fa temps que les deixalles del contenidor marró -les orgàniques- s’usen com a matèria primera per obtenir biogàs o compost. Les pells de taronja, els ossos de pollastre o les fulles d’enciam que cada dia descarten milers de llars, però, també poden ser la base a partir de la qual fabricar bioplàstic, un material d’origen orgànic que pot substituir en pocs anys el derivat del petroli en molts dels seus usos actuals. De bioplàstics se’n poden fabricar a partir de moltes fonts d’origen vegetal, però fer-ho a partir de les deixalles orgàniques de les llars és una fita crucial en l’estratègia d’aconseguir algun dia una veritable economia circular. Ara científics europeus han demostrat que la generació de bioplàstic a partir de deixalles urbanes no és només viable tècnicament, sinó que és rendible i se n’obté un producte amb un valor creixent al mercat.

“Té un gran potencial comercial perquè suposa un abaratiment d’un producte que avui és car. El quilo d’aquest bioplàstic podria vendre’s per uns tres euros, la meitat del que val el bioplàstic que prové de biocultius de sucre”, explica el catedràtic del departament d’enginyeria química i química analítica de la UB, Joan Mata, que ha liderat les aportacions des de Catalunya al projecte Res Urbis. Durant els últims tres anys hi han col·laborat fins a 20 entitats entre centres universitaris, laboratoris, empreses i entitats públiques com l’Àrea Metropòlitana Barcelona (AMB) sota la batuta de la Universitat de Roma La Sapienza. Han estat tres anys de feina finançada amb quasi tres milions d’euros de la Unió Europea dins del programa Horitzó 2020.

El propi procés de biodegradació de la matèria orgànica és el que permet obtenir polihidroxialcanoat (PHA), el polímer bàsic per elaborar el bioplàstic a partir dels àcids grassos volàtils resultants de la descomposició. El projecte Res Urbis ha fet servir tres nous mètodes d’extracció d’aquest PHA. De moment, la feina de producció s’ha fet en plantes pilots a Lisboa i a la ciutat italiana de Treviso i ha estat monitoritzada per cinc laboratoris -entre ells el de la UB-. S’han obtingut 60 quilos de material, prou per comprovar-ne la viabilitat, segons Mata.

El material obtingut s’ha provat en aplicacions com “plàstics durs com els de les carcasses de telèfons mòbils” o bé pel·lícules de plàstic “com les que es veuen als aeroports per embolicar les maletes”, afegeix el científic. Un tercer assaig ha consistit a provar el nou plàstic per fer biocompostos que s’utilitzen per fabricar palets de fusta reforçats o capses lleugeres.

Una oportunitat per a Catalunya

“El plàstic que hem obtingut ha estat molt pur i les anàlisis mostren un nivell de microcontaminants orgànics i metalls pesants per sota del que marca la legislació”, sosté Mata. Els experiments s’han fet amb brossa orgànica provinent dels sistemes de recollida porta a porta, però també seria aplicable a la que s’obté del tradicional contenidor marró, o fins i tot de residus orgànics que acaben al contenidor de la resta i amb els fangs provinents de depuradores.

La qualitat del material fabricat no presenta “cap diferència pel que fa a propietats mecàniques i físiques” respecte al plàstic tradicional d’origen fòssil, diu l’investigador de la UB. A més, subratlla que l’impacte ambiental de produir el PHA és inferior al que genera la producció de plàstic del petroli.

La propera fase en un projecte com el que ara s’ha tancat seria la industrialització a gran escala, una fase sobre la qual ara per ara no hi ha plans immediats. Caldria captar fons europeus o del sector privat -on ja hi ha experiències d’investigació en aquests materials- per tal d’establir una planta de producció. “Tard o d’hora tot això ho veurem”, defensa.

A Catalunya, els tècnics de l’AMB han seguit el procés de prop i hi veuen un gran potencial de cara a establir futures plantes per extreure PHA als ecoparcs que ara reben i gestionen centenars de milers de quilos de residus orgànics de les llars i indústries metropolitanes.

La fracció orgànica representa, per pes, el 40% dels residus que es produeixen a Catalunya. Els nivells de reciclatge actuals són molt baixos -se’n recupera només un 30%- però l’augment que es preveu i que ha exigit la UE ja fa pensar que caldran noves instal·lacions per processar les noves tones. “Amb la producció de PHA, que és bàsic per obtenir bioplàstic, es podrien alliberar instal·lacions actuals en lloc de pensar en fer-ne de noves i guanyar capacitat d’entrada de material sense renunciar a produir gas o compostatge com fins ara però trobant una nova via que també reportaria ingressos amb la venda del polímer”, reconeix la cap de control de qualitat de la direcció de serveis de prevenció i gestió de residus de l’AMB, Glòria Sánchez. Fer-ho així és una decisió política, tot i que d’entrada compta amb l’aval tècnic. L’Acord Metropolità cap al Residu Zero, de fet, ja preveu com a mesura prioritària la transformació dels ecoparcs en instal·lacions més especialitzades i, sobretot, dedicades a aprofitar la matèria orgànica.