La Plataforma per la Llengua aposta per decidir "democràticament" el model lingüístic d'una Catalunya independent

Barcelona"La independència és la solució per corregir l'anomalia del català". Així s'ha expressat aquest dimecres, Bernat Gasull, cap d'Àrea d'Empresa i Administracions Públiques de la Plataforma per la Llengua en una trobada informativa amb periodistes. Segons ha explicat, el cas del català és "únic i excepcional" dins la UE, on en aquests moments "no hi ha una llengua de les dimensions i de la vitalitat històrica" similars a la nostra tan "desprotegida legalment i amb una imposició legal tan forta d'una altra llengua", en aquest cas el castellà. "Tan de bo el català tingués el mateix reconeixement que la llengua que està pitjor a Europa", ha afegit.

Així, l'opció de l'estat propi és per a l'entitat l'única solució, i més tenint en compte -ha apuntat Gasull- que la reforma constitucional plantejada pels socialistes no introdueix canvis en el reconeixement del català com a llengua oficial de l'estat espanyol.

L'entitat, que fa 20 anys que treballa per fer del català una llengua comuna al país, evita per ara fer pública la seva posició oficial sobre quin hauria de ser el model lingüístic d'una futura Catalunya independent; és a dir, si el català i el castellà haurien de ser cooficials, tal i com proposa, per exemple, el Consell Assessor per a la Transició Nacional en el seu informe número 10 (pàg.32). Malgrat això, la Plataforma per la Llengua considera que aquesta decisió s'hauria de prendre "democràticament". "Per primer cop el model serà el que decidim nosaltres", ha destacat Gasull.

Sigui com sigui, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja va avançar en una entrevista a l'ARA que l'entitat és partidària de l'"oficialitat personal, per la qual els ciutadans que no hagin après la nostra llengua també es puguin adreçar a l'administració en castellà". "Nosaltres volem que la llengua de l'estat sigui el català, però també volem un estat inclusiu on ningú perdi drets", argumentava.

18 nous casos de discriminació des de juny de 2013

Una de les conseqüències que es desprenen de la situació de desprotecció del català és, segons ha explicat Eloi Torrents, tècnic de l'Àrea d'Empresa o Administracions Públiques de l'entitat, el creixement de casos de discriminació lingüística greu a les administracions públiques. En concret, ha destacat que des de juny de 2013 -quan van publicar l'informe 'En español o nada'- han registrat 18 nous casos al conjunt dels Països Catalans (8 corresponen al 2014). Si bé ha assegurat que les discriminacions, vexacions i agressions es mantenen o fins i tot creixen, Torrents ha reconegut que el que més augmenta són les denúncies d'aquestes situacions, sobretot des de l'any 2012. "La gent té una major conscienciació dels seus drets lingüístics", ha argumentat.

La major part d'aquestes denúncies tenen a veure amb casos de discriminació per part de les forces de seguretat de l'estat; en concret, representen el 62% del total de denúncies registrades entre gener de 2007 i setembre de 2014. L'àmbit de la justícia ocupa el segon lloc amb el 16% de les denúncies.

"Aquest informe [el de juny de 2013] mostra els dèficits democràtics de l'Estat amb relació als drets lingüístics dels ciutadans dels territoris de parla catalana", ha afirmat Torrents. El creixement més accentuat de les denúncies no han tingut lloc al País Valencià, ha destacat l'entitat.

La situació entre els nouvinguts: només 1 de cada 6 fa la conversió al català

La primera intervenció de la trobada ha anat a càrrec de Marc Biosca, tècnic de l'Àrea d'Acollida, que s'ha referit a l'estat del català entre els nouvinguts. Ha lamentat que només 1 de cada 6 estrangers fa la conversió cap al català com a llengua habitual, mentre que 5 de cada 6 ho fan al castellà.

Segons Biosca, això passa, en part, pel fet que la majoria dels autòctons que utilitzen el català com a llengua habitual (un 30%, aproximadament) es comporten com usuaris d'una llengua "marcada, no segura", i canvien d'idioma amb estrangers o persones d'aparença estrangera (malgrat el 80% de la població assegura entendre el català).

La situació encara es complica més, ha continuat, pels canvis de fluxos migratoris. "El saldo migratori és ara negatiu. El 2013 vam tenir 85.908 entrades i 106.657 sortides", ha apuntat Biosca, per subratllar que la major part dels immigrants que decideixen tornar al seu país d'origen o provar sort en un altre són, malauradament, els que estaven més integrats a nivell lingüístic.

Entre d'altres accions, la Plataforma per la Llengua aposta per ampliar el nombre d'hores de català necessàries per obtenir el certificat d'arrelament. Actualment són 45 hores, i el Govern té la intenció d'ampliar-les a un total de 90, mitjançant el desplegament de la llei d'acollida.