‘Platges d’interior’: massificades i encara poc controlades
Els ajuntaments avisen que no poden assumir el cost de vigilar i sancionar l’incivisme a les basses i rieres
BarcelonaCotxes aparcats a la carretera o directament sobre els camps. Deixalles abandonades o fins i tot restes de cendres de focs a terra que han servit per cuinar. És el panorama que es pot trobar un cap de setmana d’estiu a les conegudes com a platges d’interior, les rieres que els mesos de més calor s’omplen de banyistes i visitants que moltes vegades no respecten el medi i tenen conductes incíviques. L’alerta ja ha saltat en el cos d’Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra i els mateixos ajuntaments i consells comarcals, que miren la manera de regular la superpoblació d’aquests indrets, però que al·leguen falta de finançament i de reglaments, que ara per ara dificulten o impossibiliten els controls exhaustius en aquestes àrees.
A la Catalunya Central, on se situen principalment les platges interiors, s’hi observa el mateix patró de massificació. Així ha quedat demostrat aquest juliol en indrets com Santa Càndia a l’Anoia, el pantà de Sant Ponç i Ribera Salada al Solsonès, el pantà de Sau a Osona, la riera de Merlès al Berguedà, les Llosses al Ripollès i les Tres Basses al Bages. “En un cap de setmana normal hi poden haver entre 2.000 i 3.000 persones a les rieres, tot i que depèn de les condicions meteorològiques”, calculen fonts del Consell Comarcal del Berguedà.
En aquests espais, on s’ha detectat una afluència creixent de visitants, els ajuntaments implicats admeten que hi ha accions incíviques que degraden el medi natural, a part de contribuir al risc d’incendi forestal. “També provoquen molèsties i afectacions a privats que tenen l’activitat agrícola o ramadera a la zona, aparcant els cotxes sobre conreus o abandonant deixalles a terra”, explica l’alcalde de les Llosses, al Ripollès, Andreu Llimós.
Des dels Mossos d’Esquadra, la unitat regional destinada a la prevenció del medi ambient, així com les àrees bàsiques policials, asseguren que prioritzen el patrullatge preventiu en aquestes zones on es detecten problemes específics, però reconeixen que no hi poden ser sempre presents quan es comet la infracció i que es mouen segons el risc que detecten (si és un dia de molta afluència o no). A banda dels controls, el problema que persisteix és el buit de regulació. Fins l’any passat, pràcticament cap municipi havia creat ordenances -es deixava tot a una normativa autonòmica- i això complica la feina d’Agents Rurals i Mossos d’Esquadra a l’hora d’aplicar sancions, per exemple. “Hi ha accions incíviques que requereixen una normativa específica de la zona, i aquesta en molts casos no s’havia concretat. De fet, en alguns municipis encara no existeix”, reiteren fonts dels Mossos.
Les Llosses paralitza el pla pilot
Nou municipis van començar el 2018 a elaborar ordenances a les comarques del Bages, el Berguedà, Osona i el Ripollès per regular la freqüència d’usuaris i les sancions aplicables. Malgrat això, cada població pot tenir les seves. En el cas de les Llosses, l’any passat es va fer una prova pilot en què es va tancar el camí d’accés a la riera i es va posar un vigilant a la part més alta. El cost econòmic de la vigilància permanent, amb tot, ha obligat a abandonar el pla aquest any. Una de les principals queixes dels consistoris és, justament, que les competències hagin de correspondre en ells, obligant-los a despeses que són inassumibles per a municipis petits. Els ajuntaments proposen crear un òrgan gestor específic per a les rieres.
“Aquest tema s’està escapant de les mans”, remarca l’alcalde de Navès, al Solsonès, i membre del Consell Comarcal, Josep Maria Casafont. Lamenta que a la seva zona, on se situa la vall d’Ora, “cada vegada hi ha més incivisme, i això comporta que el risc d’incendi augmenti”. Casafont explica que estan treballant en una ordenança municipal però tem que, sent un municipi amb pocs habitants i amb gran extensió territorial, els diners que reben de l’Estat o la Generalitat no són suficients per poder aplicar “grans reformes com un aparcament o un sistema de vigilància”.
L’alcalde de Santa Maria de Merlès, Josep Costa, coincideix amb el de Navès en el fet que la Generalitat hauria d’entomar la situació: “Hauria de ser conscient que hi ha dificultats per preservar els espais naturals i que anar-se passant la pilota amb la Diputació, els consells o els ajuntaments no solucionarà el problema”. A l’espera d’avenços entre administracions, els municipis no veuen més opció sinó abordar la saturació omplint de senyalització els indrets per informar de les coses permeses i no permeses, i, allà on hi hagi normativa, sancionar els incívics.
