SALUT CAPIL·LAR
Societat 02/10/2011

Pocs cabells? Doncs rapa't!

Aure Farran
5 min
Pocs cabells? Doncs rapa't! Veritats i falsos mites sobre la calvície

Al cap hi tenim entre 80.000 i 150.000 cabells que creixen i es renoven regularment. És normal que caiguin de 50 a 100 cabells cada dia i que creixin prop d'un centímetre al mes, encara que aquest ritme decreix a mesura que envellim. Cada cabell es manté al cap de dos a sis anys i, durant la majoria d'aquest temps, creix contínuament. Quan un cabell cau, és reemplaçat per un nou cabell a partir del mateix fol·licle pilós que ocupava el cabell caigut. El 80% dels homes experimenten pèrdua de cabells, mentre que en el cas de les dones aquest percentatge es redueix a un 30%.

Calvície i alopècia

L'alopècia és una malaltia que consisteix en l'absència de pèl a les zones que normalment en tenen. Quan es tracta del cuir cabellut s'anomena calvície. La paraula alopècia ve del mot grec alopex [guineu], a causa de la caiguda del pèl d'aquest animal a la primavera i a la tardor. Es parla d'alopècia quan la pèrdua de cabells supera el 25%. Si el normal és perdre un centenar de cabells al dia, a partir d'una caiguda de 250 diaris podem començar a parlar de caiguda massiva i de prin cipi d'alopècia. La causa exacta de la calvície està relacionada amb una substància derivada de la testosterona anomenada DHT. Aquest descobriment va permetre elaborar alguns productes que ajuden a bloquejar aquesta substància, i així es va aconseguir reduir la caiguda dels cabells. Durant molt de temps es va creure que la calvície s'heretava per part del pare, però això no és cert. La susceptibilitat dels fol·licles pilosos al DHT pot ser heretada del pare i de la mare. Aquest gen pot estar amagat durant generacions, per la qual cosa no tenir parents calbs no és garantia que no es patirà calvície.

La Dra. Aurora Guerra, professora de dermatologia de la Universitat Complutense de Madrid i autora del llibre Convivir con los problemas capilares (Ed. Panamericana), explica que hi ha dos factors: "la genètica i les hormones masculines (alopècia androgenètica o calvície comuna)". "És genètica i hereditària, però no hi ha un patró únic, de manera que un pare calb pot tenir fills amb cabells abundants, i a la inversa".

En contra de la creença popular, els homes amb alopècia no tenen més energia sexual, però sí més risc de patir infarts. I és que, segons explica Aurora Guerra, les hormones masculines tenen influència sobre els cabells però la sexualitat depèn de la genètica.

Fals mite

El fals mite que darrere un home calb s'hi amaga una font de sexualitat potent ha estat desmentit científicament. En canvi, diversos estudis han demostrat, estadísticament, que els homes calbs tenen una incidència més gran de problemes cardíacs, una associació que podria estar relacionada amb el fet que moltes de les hormones que tenen influència sobre els cabells en tenen també sobre el metabolisme, sobre la resistència a la insulina i sobre la tensió arterial, aspectes que repercuteixen en el cor. De fet, al voltant dels cabells hi ha un gran nombre de mites i creences populars que competeixen en inversemblança i que simplement resulten ser falsos.

Segons la doctora Aurora Guerra, dermatòloga, cal acabar amb aquesta idea del vigor sexual dels calbs i amb altres mites falsos relacionats amb la calvície, com per exemple "que rentar-se els cabells cada dia és dolent, que les gorres fan que caiguin els cabells i que el que va millor per a la calvície és el llevat de cervesa".

Impacte psicològic

Per a la majoria de la gent, els cabells són una part molt important de la imatge corporal. L'Institut Gallup va realitzar un estudi sociològic entre més de 1.500 homes a França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i Espanya per analitzar els efectes psicològics associats a l'alopècia masculina i l'impacte que té sobre l'estat d'ànim, l'autoestima i la relació de parella. La conclusió va ser que l'alopècia provoca en els homes una pèrdua de confiança, "fa que se sentin menys atractius i més vells" i "dificulta les relacions amb l'entorn social i familiar". El psicòleg Ferran Coca apunta que si perdre els cabells suposa un trauma és perquè "hi ha un problema subjacent d'autoestima". "Davant dels canvis físics, o t'adaptes o busques solucions. Si t'afecta prou perquè et canviï la vida diària, vol dir que hi ha un problema i cal buscar-hi remei. Que hi hagi un malestar subjectiu («Em sento malament quan em miro al mirall») es pot entendre, però si aquesta percepció afecta la nostra vida social, laboral o les relacions de parella, per exemple, parlaríem d'un tema greu que caldria afrontar". Aquests canvis s'han d'afrontar i assumir. Cadascú a la seva manera. Coca opina: "La clau és assumir que no s'hi pot fer res i no focalitzar-ho tot en la imatge. L'entorn i els mitjans de comunicació ens venen la idea de la persona i el cos 10, però hem de saber acceptar que perdem la joventut, que ens fem grans i que hi ha coses que canvien". Per sort per a les persones amb pocs cabells, els referents van canviant i el fet que homes reconeguts, com actors i entrenadors de futbol, hagin optat per lluir el cap ben rapat sense complexos està fent variar la percepció que es té sobre la calvície. En el cas de les dones és més complicat, ja que no està socialment acceptat que es puguin quedar calbes. En les dones, els cabells han estat utilitzats històricament com a recurs de bellesa.

Solucions

L'alopècia és una patologia que, amb un tractament dermatològic adequat, pot tenir solució. Com que existeixen moltes causes de la caiguda dels cabells, el més important és diagnosticar correctament el tipus d'alopècia per poder proporcionar un tractament adequat. L'advertència dels dermatòlegs és no deixar-se enganyar per productes miracle que prometen un creixement dels cabells gairebé d'una manera màgica. La solució és possible però requereix temps. Es poden fer tractaments locals i orals combinats i també es pot fer cirurgia. Precisament, el trasplantament de cabells és un tractament que sol funcionar, tot i que abans es poden intentar altres opcions. La dermatòloga Aurora Guerra explica: "Depèn del tipus d'alopècia, del sexe, de l'estat general i d'altres factors. Cal individualitzar, però avui dia tenim antiandrògens (pastilles), locions, el làser, lamesoteràpia...". També l'ús de determinats xampús i vitamines pot ajudar, "però només -precisa Guerra- si les indicacions d'ús són adequades". Ara les investigacions se centren en el camp de les cèl·lules mare. Diversos equips científics treballen per aconseguir que les cèl·lules del cuir cabellut aconsegueixin comunicar-se amb les dels fol·licles. Si fos possible, es podria aconseguir que els cabells creixessin de nou allà on havien caigut.

Mentre aquesta cursa no doni fruits, es pot recórrer a perruques i postissos. Cal triar-los sem pre de qualitat, fets de cabells naturals i col·locats per un es pecialista. Com explica Gemma Mas, assessora de What Image?!: "També es pot recórrer als implants capil·lars". En el cas de les dones que vagin perdent cabells, Gemma Mas proposa: "La millor solució és recórrer a pentinats d'una mida mitjana o curta, i desfilats o lleugerament crepats, que proporcionin més volum a la part on hi ha menys cabells, que sol ser la part frontal. També han d'optar per tons de cabells més clars, perquè són més semblants al color del cuir cabellut".

stats