Polèmica per la privatització encoberta del Registre Civil
Catalá paga 4 milions per la gestió de les nacionalitats
BarcelonaLa polèmica fa temps que s’arrossega, però aquests dies ha revifat coincidint amb la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de l’acord entre el ministeri de Justícia i el Col·legi de Registradors perquè siguin ells els encarregats de tramitar els expedients per obtenir la nacionalitat espanyola. Ja van fer-ho durant el 2012 i 2013, però aquest cop serà a canvi de 4 milions d’euros, i no gratuïtament.
Els sindicats i l’oposició veuen en aquest contracte un nou pas per privatitzar el Registre Civil, que actualment l’Estat està revisant amb l’objectiu d’aprovar un nou model abans que acabi la legislatura. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que el Registre continuarà sent públic, gratuït i estarà gestionat per funcionaris, però aquestes paraules no han calmat els sindicats. A més a més, divendres el conseller de Justícia, Germà Gordó, va sumar-se a la polèmica afirmant que la Generalitat està en contra de la privatització d’aquest servei, en què s’inscriuen naixements, defuncions o matrimonis, entre d’altres, en un acte a Tortosa en què també va prometre als 300 funcionaris que treballen a Catalunya que seguiran amb la seva feina independentment del que decideixi l’Estat.
Manifestació a Madrid
A la manifestació de dissabte a Madrid s’hi van sumar els sindicats CSI-CSIF, UGT i CCOO, a més del PSOE, IU i Podem. La plataforma de funcionaris del Registre Civil fa més de dos anys que lluita contra la reforma de l’organisme, que ja va impulsar l’anterior ministre, Alberto Ruiz-Gallardón. De fons hi ha la cessió dels tràmits de nacionalitat als registradors, un canvi impulsat per Ruiz-Gallardón i que ha mantingut Català, tots dos amb l’argument que calia accelerar les resolucions perquè s’estava col·lapsant el sistema.
Avançament econòmic
Els sindicats veuen en aquest pagament de 4 milions d’euros als registradors un “primer avançament econòmic” per privatitzar el servei. Tant si la raó és aquesta com si no, l’acord entre la subsecretària de Justícia, Áurea Roldán, i el degà del Col·legi de Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Immobles, Gonzalo Aguilera, no explica per què ara l’Estat pagarà i, en canvi, quan el ministre era Ruiz-Gallardón es va arribar a un acord similar sense pagar res.
El text sí que recorda que el primer acord, que es va prorrogar per un any més, va suposar acabar amb una saturació de 500.000 expedients de nacionalitat, mentre que el que s’ha subscrit ara només pretén resoldre’n 150.000. Els funcionaris no es creuen Catalá, que dimecres passat va insistir davant dels consellers autonòmics que el Registre Civil continuarà sent públic i gratuït per als ciutadans, encara que la gestió la portaran els registradors, que també són funcionaris públics. També va garantir que mantindrà els llocs de treball de tots els funcionaris, fixos i interins.
El 2011 el PSOE va promulgar una nova llei del Registre Civil que havia d’haver entrat en vigor l’estiu de l’any passat. Aquesta norma preveia desvincular el poder judicial dels registres, però no establia qui havia d’encarregar-se’n en comptes dels funcionaris judicials. Els candidats eren els secretaris judicials o els registradors i Ruiz-Gallardón va optar pels segons. Els bons resultats obtinguts amb l’encàrrec de les nacionalitats encoratjava les negociacions, que van anar bé fins que va canviar la cúpula directiva del Col·legi, que va demanar cobrar. Ruiz-Gallardón no va voler creuar la línia vermella que ell mateix s’havia marcat, és a dir, que el canvi no suposés cap cost per al ciutadà. Va trencar amb el Col·legi i va començar a negociar només amb un dels col·lectius que en formen part, els registradors mercantils, que van acceptar assumir la gestió gratuïtament.
Les crítiques sindicals contra la privatització del Registre Civil es van refermar i el projecte va quedar temporalment paralitzat, sense estar enllestit quan havia d’entrar en vigor la llei socialista.
Al mes de setembre Ruiz-Gallardón va dimitir. El va substituir Rafael Catalá, que va fer bandera de l’intent de consens i diàleg amb tots els sectors relacionats amb la justícia. Les relacions amb el ministeri havien quedat molt malmeses amb el seu antecessor, i ell va reprendre les converses amb el Col·legi. Fruit d’aquest diàleg ha nascut la firma de l’encàrrec per tramitar les nacionalitats, i és per això que ara el ministeri pagarà 4 milions d’euros.
