SOCIETAT

Preacord entre l'Ajuntament de Sant Boi i les famílies dels quatre nens morts en l'esfondrament del camp de beisbol

L'acusació particular que representa la majoria de famílies de les víctimes assegura que l'acord és possible però encara hi ha elements a negociar

Els tres acusats de la mort de quatre nens en un camp de beisbol a Sant Boi de Llobregat el gener de 2009 i les famílies de les víctimes negocien des de fa setmanes per no haver d'arribar a judici -previst per dilluns-. Tot i que hi ha un preacord, encara estan en negociacions i la data del judici es manté, segons ha explicat a l'Ara l'advocat Josep Maria Fuster Fabra, que representa les famílies dels quatre nens morts i cinc dels ferits.

Segons el preacord, la llavors cap del departament de projectes i obres de l'ajuntament, l'enginyera Maria Carme R.A., l'arquitecte tècnic municipal Daniel C.M. i José G.M., responsable de l'empresa adjudicatària -que s'enfrontaven a una pena de fins a 4 anys de presó per quatre delictes d'homicidi per imprudència greu i nou delictes de lesions-, acceptarien una condemna de 2 anys per no haver d'entrar a presó, segons ha avançat Rac1. La indemnització, però, encara s'està negociant.

Fuster Fabra assegura que l'acord és possible però que no es tancarà fins que estiguin confinats tots els diners al jutjat i ha subratllat que cal que tots els pares de les víctimes -quatre morts, set nens ferits- i els dos monitors ferits acceptin.

El 24 de gener de 2009, una forta ventada va provocar l'esfondrament del túnel de bateig del camp de beisbol municipal de Sant Boi, mentre un grup de nens i uns monitors estaven a l'interior. Quatre menors d'entre 8 i 11 anys van morir i set més van resultar ferits, així com dos adults.

Segons l'escrit d'acusació de la fiscalia, el projecte de l'obra del túnel era ple “d'imprecisions i insuficiències” que els dos tècnics municipals no van saber apreciar perquè la seva feina de direcció no va ser “el suficient atenta i intensa". L'execució de l'obra, a més, també va tenir moltes deficiències.

El túnel, que segons les seves dimensions havia de suportar un vent de fins a 102 km/h, va aguantar les primeres ventades d'aquell dia, però cap a les 11 del matí un canvi de direcció del vent el va esfondrar. "En no existir elements específics d'ancoratge, l'acció descendent del vent va provocar l'aixecament de la coberta, que es va arreplegar sobre sí mateixa. En volar la coberta, pràcticament de forma simultània es van esfondrar les parets de l'edificació a causa de la precarietat constructiva", conclou la fiscal. El ministeri públic demana una indemnització que suma 1,6 milions d'euros, tot i que les acusacions particulars demanen una indemnització superior.