SERVEIS SOCIALS

“Prefereixo rebre poquet i que així més gent pugui tenir l’ajuda”

Govern i entitats acorden la renda garantida, que ajudarà 62.000 famílies

La Lizcett té un contracte de quatre hores com a dona de fer feines en una empresa d’extintors. Cobra 500 euros, dels quals 400 van directament a pagar el lloguer del pis on viu, al barri de Collblanc, amb el seu fill de set anys. Amb els 100 euros de marge que li queden amb prou feines pot pagar els subministraments bàsics. Tot i la difícil situació econòmica, la Liz està agraïda: a Càritas, que li entrega cada mes una targeta solidària de 200 euros per comprar menjar, i a les seves veïnes, que li donen roba per al seu fill. A partir del setembre podrà rebre una ajuda més: la renda garantida de ciutadania, la prestació social per a famílies vulnerables que, després d’anys de reivindicació, ahir el Govern va comprometre’s per escrit a implementar.

Com la Liz, 7.000 famílies monoparentals amb fills a càrrec rebran la prestació. Aquest era un dels esculls de la negociació, però finalment el Govern ha accedit a donar també l’ajut a aquells pares que, tot i tenir feina, tenen un contracte a temps parcial que no els permet superar l’índex de suficiència. L’objectiu és assegurar que a Catalunya ningú cobri menys de 664 euros.

Ara bé, la renda garantida no s’entregarà de manera immediata ni generalitzada. A partir del setembre les 29.000 famílies que ja cobren la renda mínima i les 7.000 llars monoparentals percebran el 85% de la prestació. El 100% no s’entregarà fins al 2020, i encara no se sap quan la prestació s’entregarà a tots els treballadors pobres.

125 euros extres

D’entrada, la prestació del Govern serà de 550 euros per a les famílies monoparentals i un suplement de 75 euros per cada fill. Així, la Liz rebrà els 50 euros que separen el seu sou (500 euros) del mínim que fixa de moment la Generalitat més els 75 euros pel fill. Les quantitats aniran augmentant amb els anys, de manera que la Liz acabarà cobrant el 2020 una ajuda de 139 euros. “Prefereixo rebre poquet i que així més gent pugui rebre l’ajuda”, diu. Ja ha pensat què farà amb els diners: comprarà roba i unes vambes al seu fill, unes necessitats que fa mesos que no es pot permetre. El petit és conscient de la situació econòmica a casa. “Em pregunta si el portaré a Port Aventura, però nosaltres anem a les fires i pugem només a una atracció”, explica. Ella compleix els requisits per accedir a la renda garantida: té més de 23 anys, en fa més de dos que viu a Catalunya -va arribar de Bolívia fa una dècada-, ha esgotat totes les ajudes disponibles i no té propietats (es pot tenir, com a màxim, una residència).

El que ahir van segellar el Govern i les entitats és un acord històric, segons van reconèixer totes les parts. La consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa, va afirmar que es tracta d’un “canvi de paradigma” que permetrà atacar les desigualtats. De moment el Govern ha previst 177 milions d’euros per a aquest any, i es calcula que en els pròxims anys tindrà una inversió d’entre 500 i 600 milions d’euros anuals. Per al portaveu de la comissió promotora, Diosdado Toledano, és el “dret social més important” aconseguit els últims anys, que permet convertir els més vulnerables en “ciutadans de ple dret”. Toledano va subratllar que és una demanda transversal que reclamen 76 entitats, gairebé tots els sindicats i ERC, el PSC, la CUP i Catalunya Sí que es Pot.

De fet, la renda garantida ha de ser tramitada com a llei al Parlament. Per això els impulsors de la ILP van demanar “generositat” a les forces polítiques i sobretot concreció al Govern, perquè detalli quan s’ampliarà a les 62.000 famílies que l’acabaran rebent. Aquí també hi insisteix Mercè Darnell, adjunta a l’acció social de Càritas. “Entenem l’esforç de la Generalitat, però el que han anunciat són uns mínims que s’hauran d’anar ampliant, perquè si no ens quedaríem a mitges”, va dir ahir a l’ARA. Des de Càritas alerten que és imprescindible que la renda garantida s’acompanyi d’ajuts al lloguer, ampliant-ne el parc social o donant alguna prestació en aquest sentit. “Hi ha el risc que la renda garantida es destini tota a pagar els lloguers”, va dir Darnell.

Impossible renunciar a la feina

El dret a cobrar la renda garantida, però, es perdrà si el beneficiari rebutja una oferta laboral -el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) gestionarà la prestació-. Per a la Liz això no és un problema. De fet, ella vol treballar més hores i per això demana una ampliació del contracte o bé trobar alguna feineta a la tarda. “Qualsevol ajuda és benvinguda, però a ningú li agrada dependre’n”, sentencia.

Més continguts de