"Coneixem moltes estrelles en diferents etapes de les seves v ides. Per això podem reconstruir com és la seva vida", explica Antonio Bernal, divulgador científic de l'Observatori Fabra, que ens ajuda a esvair 10 dubtes sobre el Sol. "Ens en queda molt per saber -afegeix- sobre les tempestes solars, o per què la corona solar està més calenta que la superfície".
1. És diferent d'altres estrelles?
Gens. El Sol el tenim a milions de quilòmetres de distància, i la resta d'estrelles, a bilions de quilòmetres, per això no en sentim ni la llum ni l'escalfor. El Sol és especial perquè és l'estrella més pròxima que tenim.
2. Quina edat té el Sol?
El Sol és jove però ja adult, si tenim en compte que es va formar fa prop de 4.650 milions d'anys a partir de núvols de gas i pols, i que li queden uns 5.500 milions d'anys més de vida. No s'apagarà de cop. És un procés lentíssim, amb fases, i en una de les quals s'expandirà i absorbirà la Terra.
3. De què està fet?
En essència, està fet d'hidrogen. Ordenats per importància, el següent component químic que hi trobem és l'heli, en proporcions molt inferiors. N'hi ha d'altres, amb una presència gairebé testimonial (oxigen, carboni, nitrogen, ferro...).
4. Quines parts té?
Simplificant, és com una ceba, amb capes. Una cinquena part l'ocupa el nucli, on tenen lloc reaccions termonuclears que acaben produint energia. A la zona exterior al nucli se l'anomena zona radioactiva, i és on els fotons, que transporten energia, intenten alliberar-se fins a capes exteriors superiors amb dificultat, perquè són reabsorbits i reenviats cap a una direcció diferent de la inicial. La zona següent és la convectiva, on s'allibera la llum com a tal i l'escalfor. La fotosfera és la superfície solar, la capa exterior de la qual, de to vermellós, és la cromosfera. La corona solar és la capa més exterior i tènue de l'atmosfera solar.
5. A quina temperatura està el Sol?
Depèn. A la fotosfera, més visible, s'estima que la temperatura és de 6.000 graus , però a l'interior, al nucli, augmenta fins a 15.000.000 graus. A les taques solars que s'observen a la superfície descendeix fins a 4.000 graus.
6. Quant ens hi podríem aproximar sense fondre'ns?
La qüestió no és tant la distància, com la velocitat a què ens belluguem. Mercuri és a prop del Sol i no li passa res. La Terra viatja a 30 km per segon. Si reduíssim a 20 km per segon, cauríem al Sol.
7. Quant més gros és que la Terra?
Caldria posar gairebé 110 terres una al costat de l'altra per cobrir tot el diàmetre del Sol, que és d'1,3 milions de quilòmetres.
8. Quanta energia produeix?
En un segon produeix 760.000 vegades la producció energètica anual al món.
9. Què són les taques solars?
El aristotèlics creien que tot el que hi havia al cel, fins i tot el Sol, era pur. Ningú no havia qüestionat aquest dogma quan Galileu va interpretar que les taques eren a la superfície solar. L'afirmació va desfermar un xoc ferotge amb l'astrònom Christoph Scheiner, que primer va dir que eren efectes òptics i després va concloure que eren cossos que es desplaçaven davant del Sol. El xoc va durar segles. Però Galileu tenia raó. Són zones del Sol amb la temperatura més baixa i menor activitat magnètica.
10. Qui observa el Sol?
Hi ha observatoris terrestres específics del Sol per tot el món (per exemple, a les illes Canàries). També a l'espai s'estudia, com va fer la sonda Ulysses, llançada el 1990, i posteriorment, el satèl·lit d'observació SOHO (Solar and Heliosferic Observatory) de la Nasa i l'Agència Espacial Europea (ESA).
