Premi Princesa d’Astúries d’investigació a la detecció d’ones gravitatòries, porta a l'origen de l'univers

L'astronomia d'ones gravitatòries permetrà observar fenòmens indetectables amb telescopis convencionals, com per exemple el mateix naixement de l’univers

Els científics estatunidencs Rainer Weiss, Kip Thorne i Barry Barish, juntament amb més de mil científics de 18 països, han estat distingits amb el premi Princesa d’Astúries d’investigació científica i tècnica 2017 per la detecció d’ones gravitatòries. El guardó, dotat econòmicament amb 50.000 euros, ha reconegut la col·laboració internacional materialitzada en l’Observatori d’Interferometria Làser d’Ones Gravitatòries (LIGO), situat als Estats Units, que ha permès la detecció d’aquest fenomen predit per Albert Einstein el 1915. La primera detecció es va produir el setembre del 2015 i a dia d’avui s’han detectat dos esdeveniments més, tots tres corresponents a dos forats negres que giren l’un al voltant de l’altre i s’acaben fusionant. Entre els més de mil científics de la col·laboració LIGO hi ha el Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears, liderat pels investigadors Alícia Sintes i Sascha Husa, l’únic de tot l’estat espanyol que ha participat en les tres deteccions.

Les ones gravitatòries són una conseqüència de la teoria de la relativitat general d’Einstein, una fita intel·lectual enlluernadora que representa la comprensió més profunda que tenim sobre la gravetat. Segons la relativitat, la gravetat no és una força, sinó una deformació de l’espai. Per entendre aquesta idea tan abstracta, es pot pensar en l’espai com un llençol estès horitzontalment sobre el qual es col·loca una pilota de bàsquet. Qualsevol objecte que se situï sobre el llençol caurà cap a la pilota per efecte de la deformació. De la mateixa manera, una estrella corba l’espai i aquesta curvatura fa que els objectes propers hi caiguin o hi girin al voltant. Quan dos cossos orbiten l’un al voltant de l’altre, la curvatura de l’espai circumdant va canviant al mateix ritme que es produeix el gir. Aquesta variació periòdica en la deformació de l’espai es propaga més enllà dels cossos que la generen i, com passa a la superfície del mar, es pot entendre com una ona. En aquest cas, una ona gravitatòria.

La capacitat de detectar ones gravitatòries és com disposar d’un nou sentit. Fins ara, tot el que se sap de l’univers s’ha deduït a partir de la llum que arriba del cel. Hi ha objectes que no emeten llum, però qualsevol cos genera gravetat. Per tant, l’astronomia d’ones gravitatòries es percep com l’inici d’una revolució: permetrà observar fenòmens indetectables amb telescopis convencionals, com per exemple, si hi ha sort, el mateix naixement de l’univers.

Més continguts de