ENSENYAMENT

Pressió a Educació per convertir centres concertats en públics

Sindicats i associacions creuen que és la millor via per augmentar l’oferta i el departament diu que ho estudia

Enmig de la picabaralla política per les eleccions d’avui hi va haver una proposta de l’actual alcaldessa de Barcelona i candidata a la reelecció, Ada Colau, que no va passar desapercebuda a la comunitat educativa: convertir deu escoles concertades en centres públics. La idea no se l’ha inventat ella, sinó que és una proposta que ja va deixar caure fa temps el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ARA. Però el que fins ara només eren hipòtesis o projectes de futur per mirar d’ampliar l’oferta pública s’està convertint en una pressió al departament d’Educació: sindicats i associacions assumeixen que és la via més ràpida per crear places en un context d’augment de peticions d’escola pública. Els centres concertats, que no neguen converses sobre el tema, hi resten importància, mentre que el departament admet que estudia totes les vies possibles per adequar l’oferta a la demanda.

“Estem explorant moltes possibilitats”, assegura Josep Gonzàlez Cambray, director general de Centres Públics d’Educació. El cas de Barcelona és paradigmàtic perquè hi conflueixen tots els elements per a una tempesta perfecta: creixen les sol·licituds a la pública enfront de la concertada -del 50,5% que hi va haver per aquest curs a un 51,4% per al que ve-, falten solars per construir nous centres, i ja hi ha un precedent d’aquest pas de concertada a pública, amb la reobertura de l’Escola Sant Vicenç de Paül com a pública després d’un curs tancada per falta de matrícula.

Augment de ràtios o ‘bolets’

Diverses veus de la comunitat educativa empenyen en aquest sentit. “La solució passa per fer més escoles públiques i menys de concertades, perquè mantenir i perpetuar la doble xarxa és un risc”, afirma Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “S’hauran de combinar totes les vies: construir, apujar ràtios o posar grups addicionals i comprar concertades”, apunta Ismael Palacín, de la Fundació Jaume Bofill.

Des de la Fapac, en canvi, creuen que augmentar ràtios és “la pitjor decisió”. “Almenys els grups addicionals van acompanyats de més mestres”, diu Belén Tascón, la presidenta, que també pressiona per fer front a la demanda pública “reduint progressivament els concerts educatius”. S’hi suma també el portaveu de la USTEC, Ramon Font, que reclama “aprofitar la davallada demogràfica per abaixar ràtios i millorar la qualitat a la pública”. A la tardor començarà la negociació pels concerts de primària, que caduquen l’any que ve i que s’hauran de renovar per sis anys. Font apunta que “una única xarxa faria més fàcil lluitar contra la segregació”.

Les patronals de les concertades són conscients que hi ha aquesta carpeta sobre la taula i que hi ha centres que han patit per omplir, però hi treuen ferro i descarten una allau de sol·licituds de centres que vulguin integrar-se a la xarxa de la Generalitat. “No seria cap sorpresa, perquè la llei d’educació ho preveu així”, diu Miquel Mateo, de la Fundació Escola Cristiana. Les escoles concertades escolaritzen 370.000 alumnes, el 32% del total, i representen 700 centres, 31.000 professors i 6.000 persones d’administració i serveis.

Les claus de l’èxit de la pública

Hi ha diversos factors que explicarien l’augment de la pública. “M’agradaria que fos per una opció ideològica i perquè cau el tòpic que la concertada és la bona i la pública és només per a les classes desfavorides”, apunta Martí. Palacín subratlla el lideratge del sector públic a l’hora aplicar els nous mètodes pedagògics -“Ara s’han de complir les expectatives”, avisa-, mentre que des de la Fapac afirmen que les famílies consideren que és l’únic model que garanteix una “educació inclusiva”. “Hem fet molta pedagogia i campanyes que hauria d’haver fet el departament”, reivindica Tascón.

En canvi, des de les patronals de la concertada apunten que el factor econòmic dissuadeix moltes famílies, i més després de la crisi: diuen que no reben els diners que els pertoca i això els obliga a fer pagar a les famílies una quota mensual. Eva Salvà, de l’Agrupació Escolar Catalana, denuncia que, tot i que tant els centres públics com els concertats formen part del servei d’Educació, els concertats estan “infrafinançats” i això els perjudica.

Un cop passada la tempesta electoral, sembla més fàcil que es posi fil a l’agulla i es busquin solucions per fer front al creixement de la demanda a l’escola pública. “És un problema derivat d’un èxit, és un estrès positiu”, apunta Palacín. Els problemes, però, es podrien multiplicar l’any que ve, quan caldrà donar cabuda als més de 5.300 alumnes més que aquest any que entraran a 1r d’ESO el curs 2020-21.

Josep G. Cambray

Eva Salvà

Francina Martí

Belén Tascón

Miquel Mateo

Més continguts de