Pressió per actualitzar el sistema educatiu en 10 anys

BarcelonaAviat farà dos anys que el departament d'Educació va comprometre's a estendre la millora i qualitat educativa a totes les escoles i instituts en deu anys, però el cert és que la promesa es va anunciar sense cap pressupost ni cap calendari concret. Dos anys després, la Fundació Bofill i Unescocat denuncien que no s'ha fet res del previst i pressionen les administracions –el Parlament, el món local i els agents socials i educatius del país– per transformar el sector, donar compliment a l'Agenda 2030 i acordar un pla per actualitzar el sistema educatiu. Si aquest consens ja era imprescindible fa dos anys, afirmen que ara és més necessari que mai, perquè garantir una educació "de qualitat, inclusiva i equitativa" és l'única manera de revertir les desigualtats provocades per la pandèmia.

La proposta, que ja han enviat a les formacions polítiques, passa per implementar un programa intensiu de transformació educativa a la meitat dels centres educatius, que arribi a 2.500 escoles i instituts, 500 dels quals seran "de referència"; reformar la formació i selecció dels docents, promovent les residències formatives en aquests centres de referència, com ara fan els metges; i fer "canvis profunds" en l'educació postobligatòria i la selectivitat, per fer "més competencials" el batxillerat i la formació professional.

Això, òbviament, exigeix deixar de banda la burocràcia –que "sobrecarrega els docents" i és "insostenible"–, però bàsicament més pressupost públic. Sobretot, diuen des de la Bofill i Unescocat, perquè una de les prioritats han de ser els centres amb complexitat, que haurien de rebre més "recursos econòmics, de personal, de formació, de material i d'equipaments", per tenir eines per lluitar contra la segregació escolar. La idea és que aquests centres d'entorns desafavorits siguin "prioritaris" i es converteixin en "nuclis d'innovació", en la línia del que passa als centres Magnet. Segons el pla, el 2024 almenys un centenar de centres d'alta complexitat haurien d'haver rebut aquests incentius.

Una seixantena de suports

La proposta ha estat avalada per molts centres educatius, els directors i directores dels quals han signat el manifest, i també per personalitats i acadèmics com l'exdirector de la Unesco Federico Mayor Zaragoza; l’arquitecta i presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, Cristina Maragall; el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals; la sociòloga Marina Subirats, o el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valero, entre altres.

Tot plegat afegeix pressió a les administracions. De fet, no és gens casual que aquest pla arribi quan fa un any que es va acabar el programa de transformació educativa Escola Nova 21, que a partir de 25 centres impulsors va estendre a mig miler d'escoles i instituts una prometedora actualització educativa que ja feia anys que s'estava produint en molts centres: es van promoure i difondre pràctiques com barrejar grups d'edat, la codocència, l'avaluació per competències, el treball per projectes, els grups cooperatius o la formació intensiva dels equips directius en innovació educativa. En la clausura del programa, els impulsors d'Escola Nova 21 van denunciar que el departament no estava fent res per complir el compromís de fer arribar la innovació educativa a totes les escoles del país. Per això, el director d'Unescocat, Eduard Vallory, que va ser director d'Escola Nova 21, ha dit aquest dilluns que ja no és moment de declaracions polítiques. "Ara és el moment de dur a terme accions perquè d'aquí 10 anys es vegin els resultats", ha afirmat.